L’ou: la millor relació qualitat/preu

Aquests dies es parla molt de la pujada del preus dels ous, però aquest titular no explica quin preu està pujant, el perquè, fins quan, etc. Intentarem breument explicar-ho.

A l’estiu va haver l’alerta per ous contaminats amb fipronil, un producte d’ús prohibit a les granges que fan productes per l’alimentació humana. Moltes granges de Països Baixos, Bèlgica, Alemanya, Itàlia, etc. l’havien fet servir per desinfectar-les i es van trobar residus als ous i als productes elaborats amb aquests ous. Espanya no havia utilitzat aquest producte i per tant els seus ous es poden seguir comercialitzant normalment. Però les granges afectades van haver de tancar mentre es descontaminaven i, al mateix temps, gran quantitat de productes intermitjos fets amb ous van haver de ser destruïts.

IMG_20170210_111338149.jpg

Ens trobem en una situació de gran desequilibri entre oferta i demanda. Hi ha la demanda habitual d’ous per consum en fresc, per la indústria i per l’exportació. A això cal afegir que mesos abans de Nadal les indústries requereixen més ous de cara a la producció dels dolços típics de cada país. I de la banda de l’oferta tenim que a la Unió Europea hi ha 10 milions de gallines menys i per tant un important descens de la producció. En un desequilibri d’aquesta mida, el mercat es tensiona i els preus pugen. A la pràctica els preus que estan pujant amb força són els dels ous destinats a la indústria i a l’exportació.

Els de consum en fresc pugen i pujaran, però no pas grans increments, perquè l’ou és un producte bàsic i ni les grans superfícies ni els petits minoristes volen aplicar pujades que suposin una pèrdua de clients o una disminució del consum.

De tota manera, cal  ser conscients de tot el què l’ou és i que per molt que pugés el seu preu encara no estaria ajustat el seu gran valor nutritiu amb el que es paga quan el comprem.

Podeu trobar més a:

Anuncis

Gallines i pollastres a la ràdio

La setmana passada vam celebrar el Dia Mundial de l’Ou. La nostra entitat, la Federació Avícola Catalana o FAC, té com un dels seus objectius el donar a conèixer a la societat tant els productes avícoles, carn i ous, com els processos que hi ha al darrera seu.

D’aquesta manera, vam aprofitar aquesta celebració per parlar de l’ou, però també de l’aviram i del sector en general, a diverses ràdios.

Al programa Mon Rural  de Ràdio 4, a partir del minut 2.42, trobareu una entrevista al president de la FAC, Sr. Rafecas.

IMG_6276(1)

Més curt, a Catalunya Informació, al programa Primer Sector i amb el títol de L’aviram i la producció d’ous, un sector en potència a Catalunya, trobareu també les seves explicacions sobre el sector.

Ja més centrats al sector de l’ou i amb un caire més divulgatiu, la directora de la FAC, Sra. Toda, va ser entrevistada al programa Deixa’m tastar de la Cadena Ser (minut 5.36). Una altra entrevista la podeu escoltar al programa l’Aigua Clara de La Xarxa.Cat.

 

Esperem que us agradin!!

 

Una dotzena de raons per menjar ous

dia-mundial-huevo.jpg

Fa més de 20 anys, un organisme internacional, International Egg Comission, va decidir promoure l’anomenat Dia Mundial de l’Ou. D’aquesta forma, des de 1996, el segon divendres d’octubre de cada any arreu del mon es fan actes molt diversos però amb un mateix objectiu: promoure el coneixement de la importància d’aquest aliment i els seus beneficis per la salut.

Oferim una dotzena de raons per menjar ous:

  1. És un aliment bàsicament proteic i, per tant, indispensable pel desenvolupament i manteniment dels teixits. Un aliment molt adequat quan cal generar teixits o evitar la pèrdua de massa muscular (nens, gent gran, convalescents, etc.).
  2. La seva proteïna és la de més alta qualitat, així doncs, és la que té la seva composició en aminoàcids essencials (els que el cos no pot fabricar, però requereix) més adequada a les necessitats de l’ésser humà.
  3. Ajuda a mantenir el bon funcionament del sistema immunològic: són una font rica en vitamina A, vitamina B12 i seleni, tots ells elements importantíssims per un sistema immunològic en plena forma.
  4. Redueixen el risc de patir malalties coronàries: la mateixa vitamina B12 i la colina, molt presents a l’ou, tenen un paper important en el manteniment de la salut de tot el sistema circulatori.
  5. Ajuden al desenvolupament adequat del fetus durant l’embaràs: la colina i l’àcid fòlic, amb un alt nivell als ous, són indispensables per un desenvolupament normal del fetus, en especial del seu cervell i del sistema nerviós.
  6. Ajuden a mantenir la visió jove. La vitamina A, la luteïna i ceaxantina ajuden a evitar la degeneració macular, una important causant de la pèrdua devisió de la gent gran.
  7. Ajuden a mantenir un pes adequat. Cada ou aporta només 70 calories. Només als ous trobem tan poques calories amb tant nutrients necessaris per l’organisme!
  8. Mai t’avorriran a la cuina: hi ha mil i una forma de preparar-los, ja siguis tot un cuinetes o més aviat de nivell subsistència, creatiu o tradicional, amb pressa o amb temps per gaudir cuinant,… sempre trobaràs una forma nova de gaudir-los.
  9. Ràpids de cuinar: només trigaràs uns minuts per fer un ou ferrat, una truita a la francesa o amb formatge, uns ous remenats o bé uns ous passats per aigua.
  10. És un aliment apte per a totes les butxaques. Disposem d’un aliment nutritiu, deliciós, versàtil a un preu molt assequible i que es pot trobar fàcilment a gran quantitat d’establiments comercials.
  11. Si apostes pel producte de proximitat, saps que pots trobar ous produïts prop de casa teva llegint
  12. el codi de l’ou que et dirà a quina província i municipi es troba la granja d’origen.
  13. Pots escollir el tipus d’ou que vulguis: si bé tot el que hem dit anteriorment val per tots i cadascun dels ous, pots escollir el tipus que més t’agradi o s’adeqüi a les teves preferències: mida, color, sistema de cria, tipus d’envàs, quantitat d’ous a l’envàs,… I tots amb la garantia de frescor i qualitat del Sistema de Producció Europeu.

I per celebrar-ho també a les xarxes, et convidem a sumar-te a aquesta iniciativa compartint les teves millors receptes o trucs de cuina amb ous amb els hashtags #DiaMundialdelOu #DíaMundialdelHuevo #WorldEggDay

Que cada dia sigui el Dia Mundial de l’Ou!!!

Carn blanca? Sense cap dubte, la carn d’aviram

Fotolia_pollastre_cuixes

Peix blau vs. peix blanc, carn blanca vs. carn vermella, són només dues de les contraposicions entre tipus d’aliments que, si bé comparteixen importants elements en comú, en tenen d’altres diferencials que, a més, tenen a veure amb les seves característiques nutricionals.

La carn de pollastre i de gall dindi és la carn blanca per excel·lència. Les carns blanques es defineixen pel seu color, més clar que les carns anomenades vermelles. Aquesta diferència en el color és deguda a que les vermelles tenen en el seu múscul mioglobina, un tipus de proteïna on es troba el ferro altament disponible pel cos humà.  Les carns blanques, a més , tenen menys greix, més àcids grassos insaturats i són més digestibles.

La carn, sigui blanca o vermella, té un alt valor nutricional basat en el seu alt contingut proteic i l’elevada qualitat d’aquesta proteïna. El consumidor ha de conèixer els diferents tipus de carn, els diferents talls i les diferents qualitats tan nutricionals com gastronòmiques i ha de poder triar en base a informacions contrastades i veraces.

El consumidor també ha de tenir clar que per, seguir una dieta saludable, tan important com l’elecció del tipus carn és el tipus de cocció i d’aliments amb els quals s’acompanya: no és el mateix cuinar-la a la planxa o al forn amb guarnició de verdures  que fregida, arrebossada o amb una salsa feta amb crema de nata.

Per totes aquestes raons,  seguirem dient que la carn blanca per excel·lència és la de pollastre i la de gall dindi.

La seguretat alimentària; un element distintiu de la qualitat dels nostres ous i carn d’aviram

Huevo-con-código-01Sempre que expliquen les característiques dels aliments produïts a la Unió Europea assenyalem la seguretat alimentària com una de les més preuades, tant pels consumidors, com pels productors i totes les empreses que conformen la cadena alimentària. Una de les principals eines desenvolupades per garantir aquesta seguretat alimentària és la traçabilitat, és dir, la capacitat de reconstruir tota la història d’un determinat producte i de tots els elements que han intervingut en la seva producció, des del productor primari fins la taula.
Aquest estiu, el cas dels ous contaminats amb fipronil ens ajuda a explicar i entendre com funciona aquesta traçabilitat així com els mecanismes de comunicació entre estats per avisar de possibles riscos i/o alertes.

Gràcies a la traçabilitat s’han pogut localitzar les explotacions origen de la contaminació i també s’han trobat i retirar de la cadena tant els ous afectats com els productes elaborats amb aquests ous, allà on hagin anat a parar.

Fotolia_50225622_XS(1)

Defensem la seguretat alimentària com un element distintiu i propi del model de producció europea i els sistemes de control i comunicació establerts per comunicar les autoritats i els consumidors anomalies en els aliments. Cal posar mesures per millorar els sistemes de control i comunicació un cop s’han avaluat els desajustos d’aquests sistemes.

Els productes avícoles, ous i carn d’aviram, de casa nostra compleixen els més alts estàndards de qualitat i seguretat, ja que així ho demanda la societat. Malgrat tot, hi ha situacions que escapen del nostre control; per això, cal no baixar la guàrdia i mantenir totes les mesures per minimitzar els riscos en un futur.

Amb l’arribada de l’estiu, comencem un nou camí.

Fa temps que vam decidir fer una reflexió sobre el blog, la seva finalitat, el seu contingut i la seva periodicitat. Fruit d’aquesta reflexió encetem avui una nova etapa a la qual volem donar-vos a conèixer, no només les qualitats nutritives dels nostres productes: aus i ous, sinó també la pròpia activitat de la Federació Avícola Catalana.

En aquest marc us proposem dues entrevistes recents al nostre nou president, Joan Anton Rafecas on explica què som, què fem i exposa alguns dels nostre principals reptes.

La primera és una entrevista que es va fer a Ràdio Estel el passat 30 de març i  que podreu escoltar a partir del minut 13:55.

1Rafecas_30_03_2017

L’altra entrevista, aquest cop escrita, la trobareu al blog Obeoalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

 

Fins ben aviat!

Cuina. El pollastre, el rei dels àpats nadalencs

Ja fa dies que al carrer és Nadal. Els àpats de la nit del tió i de Nadal ja estan pensats i repensats, sovint ja comprats i aviat mig cuinats. Avui volem compartir amb vosaltres un article de la revista Cuina: El pollastre, el rei dels àpats nadalencs.

Parla dels diversos tipus de pollastre i aviram i la millor de gaudir de les seves excel·lents carns.

Bon Nadal!!!

nadal

El pollastre, també per Nadal

Desembre és temps de les fires de Nadal lligades a unes produccions d’aviram específiques i locals. Parlem primer de la Prat Fira Avícola de la Raça Prat que es farà del 16 al 18 de desembre al Prat de Llobregat. A més de ser una fira comercial, posa el seu accent en aquest producte emparat sota una Indicació Geogràfica Protegida (IGP) de Pollastre i Capó del Prat.fira-prat-2016

Segons consta al web del Departament d’Agricultura, la raça Prat es caracteritza pel seu color ros fosc, les potes de color blau pissarra i la cresta senzilla dentada; la cua del gall té plomes abundants i caiguda cap enrere. Té una carn amb una finor i una melositat característiques i sense greixos excessius. Els pollastres i els capons són criats en explotacions de Castelldefels, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans i Santa Coloma de Cervelló. Es crien a terra, amb una densitat en els galliners que no pot superar els 8 animals per metre quadrat de superfície interior. Llur alimentació comporta un mínim del 70% de cereals. Els pollastres i els capons se sacrifiquen a una edat mínima de 90 dies i 182 dies, respectivament. Cada unitat de venda porta una etiqueta individual numerada, amb el nom de “Pollastre del Prat. Indicació Geogràfica Protegida”, el logotip i el símbol comunitari.

Al mateix cap de setmana també podem gaudir de la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès. Aquesta fira centenària se celebrafira-dell-gall-vilafranca-2016rà els dies 17 i 18 de desembre. El 14 de juliol de 2016 la Generalitat de Catalunya va otorgar el reconeixament dIndicació Geogràfica Protegida (IGP) al Gall del Penedès. Entre altres activitats hi trobareu un mercat d’aviram on podreu comprar a les parades dels criadors gall negre del Penedès, ànec mut i aviram de pagès. Si compreu l’aviram viu la Fira disposa d’un servei gratuït d’escorxador.

Es crien en galliners que disposen d’accés a l’exterior durant tot l’any i es caracteritza per incloure llavor de raïm a la seva dieta. L’edat mínima de sacrifici és de 98 dies.

És un au de creixement lent, molt rústica, amb bona vitalitat, de tipologia corporal mediterrània, lleugera, i de producció de carn pesada. Resistent a la calor i al fred. Es caracteritza per la seva pell blanca, potes negres amb la base de la pota de color blanc i una carn rogenca de qualitat gustativa amb músculs ferms i sucosos.

També hi haurà un espai gastronòmic amb una Mostra de cuina d’aviram i vins DO Penedès.

 

 

Unes quantes dades més del pollastre i gall dindi

cuixes-pollastre

Després de conèixer dades de producció d’aviram a casa nostra, anem ara a donar unes poques dades sobre aquesta carn a Espanya. L’any passat es van produir 1.019.878 tones de pollastre, i 154.021 de gall dindi. D’aquesta quantitat un 28% va produir-se a Catalunya , un 17 a Andalusia i un 15,5% a la Comunitat Valenciana.

Pel que fa al gall dindi,  de les 154.021 tones produïdes a Espanya, Andalusia n’és la màxima productora amb un 59% i Catalunya li segueix amb un 36%.

Parlem ara del consum. Les dades que publica periòdicament el ministeri d’agricultura són dades de consum a les cases, no a les institucions (hospitals, escoles,…) o restauració. Segons aquestes dades l’any passat el consum per cap l’any passat va ser 13.78 kg de pollastre i 1,62 kg de carn de gall dindi.

On se’n menja més és al Castella – La Manxa, Comunitat Valenciana i Aragó. I on menys gaudeixen d’aquestes carns és a Canàries, Cantabria i País Basc.

Una dada més: el tipus d’establiment on més es compra la carn d’aviram és als supermercats amb quasi la meitat de les compres, seguit de la polleria tradicional amb un quart de les compres.

La propera entrada anirem cap a la Unió Europea.

Els pollastres i ous diuen NO al TTIP

p1000506-640x480

Dissabte passat es van celebrar a moltes ciutats europees actes en contra dels tractats TTIP. Aquests tractats de lliure comerç entre la Unió Europea i els Estats Units s’estan negociant i són objecte de grans debats, a favor i en contra.

Des d’aquest blog ja hem parlat de les diferències productives entre l’anomenat Model europeu de producció i el sistema nord-americà.

Pel que fa als sistema nord-americà, els costos productius són molt inferiors, no només perquè les seves explotacions, tant les agrícoles com les ramaderes, són més grans, sinó perquè tenen regulacions molt menys estrictes que els permeten incrementar més la productivitat d’una banda i per l’altra reduir els costos. Parlem d’utilització de substàncies, residus, tractament de la carn, medi ambient… Com podran doncs la carn d’aviram i els ous europeus competir amb els de l’altra banda de l’Atlàntic?

No només és el productor qui ho patirà, també el consumidor. Durant anys els consumidors de la Unió Europea hem estat exigint als productors, elaboradors, administracions,… seguretat alimentària. El sistema creat que fa que els nostres productes estiguin sotmesos a un criteris de seguretat elevadíssims, que valorem i entenem com un bé al que tenim dret.  Poc té a veure aquest sistema amb l’establert a EUA. Volem els consumidors rebaixar els nostres criteris de seguretat alimentària sigui quin sigui l’origen del producte?  Segur que no.

Així doncs els pollastres, galls dindis i ous europeus també diuen que no volen jugar al TTIP!!