Seguim fent història a partir de l’article del Sr. Lawler que ja vàrem esmentar a l’entrada anterior.
Malgrat que els esclaus van ser els que van obrir la gana dels americans pel pollastre, va ser l’obertura de Xina cap l’oest a partir de 1840 que va fer possible l’aparició del modern pollastre. Els vaixells americans van portar uns tipus de pollastres mai vistos a Amèrica. Els criadors els van creuar amb els seus per obtenir un au que feia més ous i donava més carn. El resultat van ser les famoses varietats Plymouth Rock i Rhode Island Red que van aparèixer just quan el país començava la seva industrialització. Ambdós tipus eren tant de carn com per ous.
Les coses van començar a canviar amb l’arribada de milions de jueus de l’Est d’Europa que tenien en el pollastre la principal font de carn. Al 1900, a Nova York hi havia 1500 carnisseries kosher que s’abastien per vagons plens de pollastres vius que arribaven principalment de granges del mitjà oest on moltes dones, que eren les que principalment portaven el negoci en aquell temps, van gaudir de la demanda creixent de pollastres.
Al mateix temps milions de persones van deixar les seves terres i granges al centre i sud del país per treballar a la indústria de les grans ciutats que s’estaven desenvolupant al nord. Era molt important trobar una font de proteïnes fiable i barata. El porc i el vedell eren carns cares per aquests compradors urbans i no hi havia prou ous produïts als Estats Units per satisfer les necessitats. El negoci del sector avícola va començar a agafar empenta.
La Primera Guerra Mundial va donar al pollastre un altre impuls, ja que els estocs de vedella i el porc van ser desviats per abastir les tropes al front. Més tard, al 1923, una emprenedora de Delaware anomenada Celia Steeles va començar a enviar els primers broilers a Nova York naixent una multimilionària indústria. Va ser la primera persona en criar pollastre específicament per la producció de carn, de forma separada a les gallines ponedores. Va començar amb un lot de 500 pollastres al 1923 i la seva indústria va anar creixent fins arribar a fer 3 bilions de pollastres a l’any 50 anys més tard.
L’avicultura va continuar creixent al llarg de la Gran Depressió quan la cria de pollastres i gallines va ajudar a molts grangers a sobreviure a la gran pobresa de les zones rurals. Henry A. Wallace, secretari d’agricultura de Roosevelt i vice-president, va dir que el pollastre va ser el salvador de l’Amèrica rural. L’empresa que va ajudar a fundar als 1920 és actualment el major productor del món de gallines ponedores. Finalment, al 1950’s enginyers i científics va crear una estirp que podia créixer ràpidament transformant de forma molt eficient el menjar i que és el pollastre que avui coneixem.
Avui el pollastre és barat i ha esdevingut el menjar favorit dels americans. A la terra de l’hamburguesa, es menja més pollastre que vedella. I mentre gaudeixen de gall dindi al dia d’Acció de Gràcies, al llarg de l’any mengem pollastre cinc cops més.
Resumen
A los Estados Unidos llegaron barcos con un tipo de pollo nunca vistos anteriormente y que se cruzaron con los que había hasta entones creándose así las variedades Plymouth y Rhode Island Red, que eran tanto para carne como huevos. Con la llegada masiva de judíos del este de Europa les granjas de pollo tuvieron un gran crecimiento habiendo en 1900 150 carnicerías kosher en Nueva York. La emigración de las zonas rurales hacia las ciudades industrializadas también impulsó la carne de pollo y los huevos como fuente proteica asequible.Finalmente la Primera Guerra Mundial supuso el empuje definitivo a la industria avícola. Celia Steele fue la primera persona en criar pollo especificamente para carne, separando así la industria de broiler i la del huevo.
Y así se ha llegado al punto que se come más pollo que ternera y aunque la fama la tiene el pavo del Día de Acción de Gracias, se come 5 veces más pollo que pavo.
100per100salut 