Aus i carn d’aviram, les millors opcions per un gener lleuger

Sembla que el pas del temps no vingui determinat pels mesos, estacions o altres situacions naturals. Més bé sembla que vingui donat per tòpics que any rera any es van repetint: l’operació biquini a finals de primavera, la tornada al cole al setembre, el bon nadal i bon any nou, i ara toca “la cuesta de enero” i la desintoxicació dels excessos de les festes.

Nosaltres no som, ni pretenem ser metges, nutricionistes o dietistes.  Som productors de carn d’aviram i d’ous i coneixem, no només com fer aquests productes, sinó també les seves característiques nutritives i culinàries. Per aquest motiu, volem compartir amb vosaltres la sort de tenir al nostre abast uns productes, ous i carn d’aviram,  produïts molt a prop de casa nostra, d’altíssima qualitat nutritiva, amb una versatilitat increïble pel que fa a formes de preparació. Estem molt a prop del consumidor per donar resposta als seus gustos, preferències i necessitats: ous blancs o rossos, de diverses mides, en envasos amb diferents unitats i de diferents formes de cria. Pel que fa a la carn d’aviram, el pollastre és el més conegut, però atreviu-vos amb el gall dindi, les guatlles, els picantons, els ànecs, etc

Sigui el que sigui, tindreu a la vostra taula un aliment de caràcter eminentment proteic, la proteïna del qual és d’altíssima qualitat, poc calòric i amb un munt de vitamines i minerals necessaris en qualsevol dieta equilibrada. Si voleu “portar-vos bé” un temps, tant la carn d’aviram com els ous en plats amb poc greix, en amanides, caldos, truites, etc. són una molt bona opció.

 

Gall dindi: quan un article en fa bona propaganda

 

Després d’un temps d’hivernació, el nostre blog torna a la vida aprofitant un article que el 4 de juny es va publicar al diari Ara.cat amb el títol: Menjar gall dindi pot ser divertit.

Hem volgut compartir-lo no només perquè valora com cal la carn de gall dindi, sinó perquè la tracta des de diferents punts de vista. Parteix del fet que aquest tipus de carn, com també passa amb la de pollastre o de guatlla, és molt poc calòrica i per tant, és apte per dietes hipocalòriques si es cuina, per exemple, a la planxa. També ens explica altres motius pels quals la carn de gall dindi té una alta qualitat nutritiva. Nosaltres volem destacar la seva alta digestibilitat.

Aposta l’article per macerar la carn de gall dindi abans de cuinar-la. Sempre a la nevera, la maceració pot ser amb multitud de líquids, amb condiments i herbes al gust de qui cuina i de qui la consumirà. Aquests líquids base de la maceració poden anar des del suc de llimona, fins barreges més atrevides com les que l’article proposa.

Acaba amb dues receptes fàcils  i diferents.

 

Salut!!

Pollastre i gall dindi: troba les 7 diferències

Embed from Getty Images

Sovint en parlar de les qualitats d’aquestes carns ens pregunten: veritat que la de pollastre (o gall dindi) té menys greix? O quina és la millor? O quina és la més adequada si em vull aprimar?

Avui parlarem de les diferències entre aquestes dues carns, si bé, i, encara que sembli una paradoxa, parlarem de les seves similituds, que són moltes.

Ambdues carns, tant la de pollastre com la de gall dindi,  són del tipus anomenat “carns blanques” i al ser d’aviram comparteixen un seguit de característiques que ens fan afirmar que les dues són carns d’excel·lent qualitat nutricional.

–       Tenen un percentatge d’aigua similar, al voltant del 75% (sense tenir en compte la pell).

–       El seu valor calòric per ració (125 g de carn, sense pell) està entre130 i 140 kcal.

–       Són aliments altament proteics, aportant entre 25 i 30 grams de proteïna per ració.

–       La proteïna en les dues carns és d’altíssima qualitat, contenint tots els aminoàcids essencials.

–       Baix contingut en greix que va de menys d’1 gram per ració a 5 grams.

–       Alta digestibilitat tant de la carn de pollastre com de la de gall dindi.

Anem a buscar ara les diferències, si bé us avancem que no són significatives i per tant no són determinants en l’elecció d’un tipus o altre d’aviram. Sovint les diferències es troben entre les diferents parts d’una mateixa espècie, ja sigui pit o cuixa.

1. El pit de gall dindi és la part que menys greix té, 0.8 grams per ració, mentre que la cuixa de pollastre la que més amb 5,1. Malgrat això, en els dos casos el contingut en greix és molt baix.
2. També el pit de gall dindi és on trobem més proteïna, 30.8 grams per ració, però poc diferenciat del 25 grams de la resta de parts i d’aviram.
3. El pit de pollastre té un elevadíssim contingut en seleni, que cobreix més del 70% dels requeriments diaris d’un adult. En gall dindi i cuixa de pollastre aquesta cobertura es queda “només” en un 55-65%.
4. També en ferro i cinc és el gall dindi qui n’aporta més, mentre que en les vitamines niacina i B6 és el pollastre el millor posicionat.

Podríem seguir relacionant les petites diferències nutricionals entre una i altra carn, però les trets bàsics que caracteritzen aquestes carns són comuns i per tant els gaudireu tant si en mengeu una com l’altra.

Resumen

No hay diferencias significativas en cuanto a las características nutritivas de la carne de pollo y la de pavo: las dos tienen un alto nivel proteico de la máxima calidad, contenido muy bajo en grasa y son altamente digestibles.

Las pequeñas diferencias se centran más en algunas partes de la carne más que en la especie. La pechuga de pavo tienen un poco menos de grasa y más proteína que otras partes del pavo o que el pollo. La pechuga de pollo tiene mayor contenido en selenio.

Gastronomia: Nutrició més Plaer

Fa molt poc es va presentar el Libro Blanco de la Nutrición en España, un estudi fet per la Fundación Española de la Nutrición (FEN).

Al llarg de més de 600 pàgines es fa un repàs exhaustiu a la salut nutricional de la població, la ingesta dels diversos nutrients, hàbits alimentaris, patologies associades a la nutrició. Fins i tot es treballa en la nutrició a institucions (escoles, hospitals, geriàtrics,…), l’educació en alimentació i nutrició, comunicació i informació en aquests temes, investigació, etc.

Es tant llarg i ampli que trobem a faltar unes quantes pàgines més on es recullin les conclusions de cada mòdul tractat i unes conclusions generals.

Hi ha dos apartats que pel títol ens van semblar especialment interessants i que hem volgut posar en el mateix paquet per explicar-vos les seves conclusions. Es tracta de Internet y nuevas tecnologías i Errores, mitos y fraude en materia nutricional.

Pel que fa a internet i les noves tecnologies és molt positiva la seva incidència dins l’àmbit professional a l’ampliar i facilitar la recerca, docència i difusió dels coneixements. De cara a l’usuari d’aquesta informació, ja sigui consumidor o especialista en el tema, cal que tingui formació suficient per valorar adequadament aquestes eines i la informació que proporcionen. La rapidesa i facilitat d’accés poden proporcionar una mala informació que ens porti a una pressa de decisions errònia.

Aquest estudi valora que el nivell mitjà de coneixement de la població en principis bàsics de nutrició no arriba a nivells acceptables i que no és capaç de diferenciar entre missatges nutricionals suportats per evidència científica dels que, segons diuen, estan basats en la “charlatanería”. També es parla de la pressió publicitària i el seu paper en la modificació dels hàbits alimentaris, de la denostació de certs aliments i la progressiva pèrdua de credibilitat de les fonts d’informació contrastada.
D’altra banda tenim un consumidor cada cop més preocupat i conscient de la relació alimentació-salut i cal oferir informació incrementant els arguments científics però de forma entenedora i persuasiva, evitant estigmatitzar o prohibir aliments.

Des d’aquest blog, que mai ha amagat el seu objectiu de promoure el coneixement de les qualitats de la carn de pollastre i gall dindi, volem oferir informació de qualitat, basada en estudis científics i per aquest motiu us animem a entrar en l’informe, sencer o el seu resum, que us oferim i en el que es basen les nostres dades. Ens motiva contribuir a una millora de la qualitat nutricional de la població al temps que podem gaudir de les infinites possibilitats gastronòmiques que aquestes carns ens ofereixen.

Resumen

   En esta entrada hacemos una breve reseña a las conclusiones de dos apartados del recientemente publicado Libro Blanco de la Nutrición en España, un estudio hecho per la Fundación Española de la Nutrición (FEN).

Todo el potencial de internet y las nuevas tecnologías para la difusión del conocimiento, investigación, docencia, etc. puede volverse en contra del consumidor si no sabe diferenciar entre la calidad y las Fuentes de la información. Se valora como bajo el nivel de conocimiento de los principios básicos de nutrición en la población.

El consumidor cada vez está más preocupado por la relación alimentación- salud y se le debe ofrecer información con base científica pero el mensaje deber ser  inteligible y persuasivo.

Esto último es lo que pretende hacer este blog: ofrecer información de calidad basada en informes científicos que se ponen al alcance de las persones interesadas.

Dieta saludable: 7 raons per les quals menjar pollastre

Per si encara teniu dubtes sobre el perquè us recomanem la carn de pollastre com part indispensable de la vostra dieta saludable us donen ara 7 raons que us acabaran de convèncer:

1. És una magnífica font proteica, tant pels alts nivells de proteïna que conté com per la seva qualitat. D’acords amb els criteris que mesuren la qualitat de la proteïna d’un aliment, la de pollastre té la màxima puntuació ja que en la seva composició no hi ha cap aminoàcid deficitari.
2. L’aportació de greix és molt baix, de 3 a 5 g per ració. La seva composició és també molt favorable amb una clara presència d’àcids grassos insaturats per davant dels saturats.
3. El consum de carn de pollastre està recomanat en dietes cardioprotectores.
4. És un aliment molt aconsellable per a incloure’l a la dieta de la gent gran ja que cobreix les seves necessitats d’ingesta proteica d’alta qualitat i, al mateix temps és una molt bona font de vitamines i minerals.
5. També en dietes hipocalòriques i per al control del pes corporal és un bon aliment degut a que no té hidrats de carboni, gairebé no té greix i té un alt nivell de proteïna, minerals i vitamines per ració.
6. En nens i adolescents l’aportació de minerals, en especial seleni, fòsfor i cinc , respecte les necessitats diàries és molt interessant.
7. La carn de pollastre té un alt nivell de vitamines com la niacina, àcid pantotènic, vitamines B6 i B12.

Resumen

A continuación damos 7 razones para reforzar la convicción de que el consumo de carne de pollo es indispensable como parte de una dieta saludable:

1. Es una magnifica fuente de proteínas de la más alta calidad.

2. Tiene muy poca grasa y, además, es de tipo insaturado.

3. Las dietas cardioprotectoras recomiendan el consumo de carne de pollo.

5. Magnífica como parte de la dieta de las personas de la tercera edad por su alto aporte proteico y por ser buena fuente de  vitaminas y minerales.

6. Muy adecuada para niños y adolescentes por su alto aporte en minerales, selenio, fósforo y cinc especialmente.

7. Tiene un alto nivel de vitaminas: niacina, ácido pantoténico, vitamina B6 y B12.

El greix de la carn d’au té dues bones qualitats: n’hi ha poc i és insaturat

Vàrem comentar a una de les primeres entrades d’aquest blog que tant la carn de pollastre com la de gall dindi es caracteritzaven per tenir un contingut de greix molt baix. Una ració (125 g sense pell) de pit de gall dindi té 0.8 g de greix i la cuixa de pollastre en té 5.1 g.

Per ampliar aquesta informació volem comentar la seva composició perquè ja sabem que no només és important el nivell de greix d’un aliment, sinó també la seva composició en àcids grassos, ja que s’ha relacionat amb malalties cardiovasculars i càncer, ja sigui com factor de risc o de protecció.

La fracció grassa d’aquestes carns presenta una composició molt favorable ja que els nivells d’àcids grassos insaturats estan entre el 55 i el 70% del total. La principal diferència entre pollastre i gall dindi es troba en que el greix de gall dindi és més saturat que el de pollastre. Ara bé, en valors absoluts el gall dindi, degut al seu baix contingut en greix, és la carn que aporta menys grams d’àcids grassos.

Un apunt apart mereix l’aportació d’àcid linoleic (omega-6) i àcid linolènic (omega-3), que són els anomenats àcids grassos essencials, ja que al no poder ser elaborats pel cos humà han de ser aportats per la dieta. Al ser les carns més magres tenen una aportació inferior a altres carns de qualsevol tipus d’àcid gras, també dels essencials. Tanmateix, en el cas de l’omega 6 una ració de cuixa dóna al voltant d’un 10% de la ingesta diària recomanada. En omega 3 les aportacions són menys significatius, quedant-se al voltant del 5%.

Com a conclusió cal dir que el consum preferent de carns baixes en greix i amb un perfil d’àcids grassos més insaturats, com la de pollastre, és recomanable en el marc d’una dieta saludable i amb característiques cardioprotectores.

Resumen

 La composición en ácidos grasos de la grasa de la carne de pollo y pavo es muy favorable ya que el porcentaje de ácidos grasos insaturadas está entre el 55 y el 70% del total. Este hecho se suma al bajo porcentaje en grasa de estas carnes para hacer de ellas parte indispensable en una dieta saludable con características cardioprotectoras.

La carn de pollastre i gall dindi, la més adequada per a la tercera edat

El control de la dieta i l’estat nutricional tenen un paper molt important ja que són un factor bàsic en la prevenció o tractament de moltes patologies de la gent gran. A més, aquest grup poblacional és el de més risc de patir desequilibris i dèficits nutricionals. Per alguns nutrients les seves necessitats poden ser superiors que en etapes anteriors de la vida. En concret, les necessitats d’aportació de proteïna són força superiors ja que les persones d’edat avançada pateixen una degeneració dels teixits, amb pèrdua de massa muscular com a conseqüència.

Així, doncs, per a gent gran les recomanacions d’ingesta de proteïna són superiors que a la resta de la població. Diversos estudis o associacions de nutrició aconsellen que un 12-17% de l’energia hauria de provenir de la proteïna.

A això s’afegeix el requeriment de que aquesta proteïna sigui d’alta qualitat, és a dir, que contingui tots els aminoàcids essencials, i que sigui aportada per aliments que al mateix temps siguin una bona font de vitamines i minerals i que siguin baixos en greix i àcids grassos saturats.

Aquestes són recomanacions generals, però cal tenir en compte que diverses patologies, com les renals o hepàtiques requereixen el consell de l’especialista.

Les carns de pollastre i gall dindi reuneixen totes aquestes condicions, per la qual cosa podem assegurar que és un aliment perfectament adaptat a les necessitats dietètiques de la gent gran.

Resumen

En la tercera edad las necesidades proteicas son superiores que en otros estadios de la vida. Esto es debido a que se produce una degeneración de los tejidos que puede llevar a una pérdida de masa muscular. Entre un 12 y un 17% de la energía debe provenir de la proteína, que debería ser de alta calidad, con todos los aminoácidos esenciales. La carne de pollo y pavo cumple con estos requisitos y otros adicionales como ser una buena fuente de vitaminas y minerales, son bajas en grasas y en ácidos grasos saturados.

El paper de la carn de pollastre i gall dindi en la diabetis

Avui és el Dia Mundial de la Diebetis i volem aportar el nostre granet de sorra explicant-vos quin paper pot tenir el consum d’aquests tipus de carn per part de malalts de diabetis.

L’estudi encarregat sobre Característiques Nutricionals i Saludables de la Carn de Pollastre i Gall Dindi (INFORME SENCER) exposa a l’apartat sobre el paper d’aquestes carn dins una dieta saludable tot un seguit d’estudis al respecte.

Per fer-ho més senzill i entenedor farem un resum del que al respecte diuen les CONCLUSIONS de l’estudi.

“Recents estudis confirmen el paper important de la ingesta proteica com a modulador de la diabetis. Aquests estudis mostren que un elevat consum de carns vermells i derivats, cereals refinats, dolços, patates fregides i productes làctics alt en greix presenten una relació directa amb el risc de la diabetis. En contra, un elevat consum de verdures, llegums, cereals integrals, fruita, peix, pollastre i làctics baixos en greix té un efecte protector front la diabetis. Altres estudis demostren un major efecte beneficiós de dietes basades en la proteïna del pollastre comparada amb una dieta hipoproteica, el que fa suposar que la carn de pollastre aporta components favorables per a la millora renal dels pacients diabètics.”

Té greix la carn de pollastre i gall dindi?

La setmana passada es va fer pública una avaluació de l’evolució de la dieta espanyola en els darrers anys feta conjuntament pel Ministeri d’Agricultura i la Fundación Española de Nutrición. Entre d’altres aspectes, es comenta que existeix en la dieta mitjana una aportació d’energia provinent dels greixos superior a la desitjable.

A l’estudi Característiques Nutricionals i Saludables de la Carn de Pollastre i Gall dindi realitzat per l’Institut de Nutrició i Seguretat Alimentària de la Universitat de Barcelona s’estudia quina part de l’energia d’aquestes carns prové de la proteïna i quina dels greixos. L’estudi, encarregat per la FAC, conclou que hi ha diferències importants entre pollastre i gall dindi

i entre cuixa i pit, si bé cal remarcar que el pit de gall dindi només aporta un 5% de les seves calories en forma de greix.

Pensant en una ració de 125 gr. de carn d’aquestes aus, només 5 grams corresponen al greix d’una cuixa de pollastre i 0.8 grams al del pit del gall dindi.

Aquestes dades posen de relleu que el consum regular de carn de pollastre i gall dindi segueix el camí adequat per aconseguir una DIETA SALUDABLE!!

 

 

 

 

 

 

 

 

Fotografia de la Federació Avícola Catalana