Què mengen els pollastres i els galls dindis? (continuació)

Comencem l’any seguint explicant-vos el què mengen els pollastres i galls dindis. A l’article anterior sobre aquest tema ja vàrem assenyalar que cal donar als animals allò que necessiten per mantenir les seves funcions bàsiques, créixer i mantenir un estat de salut òptim. Les seves necessitats estan en funció de molts factors (edat, tipus de cria, estació de l’any,…).

Anomenem fórmula d’un pinso a una determinada composició d’ingredients.

El pinso ha de proporcionar en primer lloc energia. La font bàsica d’energia són els cereals. Té un paper destacat per la proporció en que s’utilitza el blat de moro. També hi entren en diferents proporcions el blat i l’ordi. Altres elements que podem trobar al pinso són productes derivats dels cereals que acostumen a aportar els nivells de fibra necessaris.

Una fórmula estàndard de pinso pot tenir entre un 50 i un 70% de cereals.Fotolia_283897_Camp de blat BLOG

La font de proteïna principal són les oleaginoses destacant pel seu pes la soja seguida pel gira-sol. Cal sumar a la proteïna aportada per les oleaginoses la que també tenen els cereals. L’organisme dels éssers vius també és capaç de sintetitzar proteïna a partir dels aminoàcids (components bàsics de les proteïnes) de la dieta; quan les necessitats d’aminoàcids no es cobreixen amb pinso, es fa necessari afegir-los. Entre un 17 i un 23% de la fórmula correspon a oleaginoses.

Si de cas hi hagués manca de minerals i/o vitamines, caldrà aportar el que falti mitjançant els anomenats correctors.

El nutròleg fa un balanç dels nutrients aportats, les necessitats dels pollastres o galls dindis i en base a això i tenint en compte els preus i disponibilitat de les matèries primeres, s’acaba ajustant la formula.

Resumen

La fórmula de un pienso corresponde a una determinada composición de ingredientes.

La principal fuente de energía proviene de los cereales, especialmente del maíz y en menores proporciones de trigo y cebada. También puede haber derivados de cereales. Un 50-70% de la fórmula son cereales.

Las oleaginosas, soja principalmente, proporcionan las proteínas necesarias. Si las necesidades de aminoácidos, componentes básicos de las proteínas, no se cubren con los cereales y las oleaginosas es preciso añadirlos. También puede ser preciso aportar minerales y vitaminas si en el conjunto del pienso no se cubren las necesidades.

El nutrólogo hace cada fórmula según la disponibilidad de las materias primas y sus precios.

Anuncis

Pit o Cuixa? (Part I)

Aquestes tres paraules són enteses per tots els que al voltant d’una taula es preparen per gaudir d’un àpat no per conegut menys valorat. Tampoc mai una pregunta tan breu ha generat tantes discussions. No entrarem nosaltres a discutir quina part és més gustosa, més fàcil de menjar, etc. ja que, afortunadament, hi ha gustos per tothom, i el que és important és que cadascú pugui assaborir la part que prefereixi. Parlarem de les diferències nutricionals d’aquestes dues parts sense pell i en ració de 125 gr.
El no tenir en compte la pell és perquè la tendència és a retirar-la ja sigui abans o després de cuinar. A més, la seva composició és tan diferent que podria introduir una desviació important en la valoració nutricional del producte.

Pel que fa al valor calòric, no hi ha grans diferències ni entre pit i cuixa, ni entre aquestes carns segons siguin de pollastre o gall dindi. Una altra cosa és quina part de l’energia que ens proporciona prové dels greixos que conté o de la proteïna. Aquí sí que s’observen diferències considerables que van des de la cuixa de pollastre on els greixos proporcionen quasi un 37% de l’energia fins el pit de gall dindi en que aquest percentatge no arriba al 6%. En tot cas, cal tenir present que el valor màxim, corresponent a la cuixa de pollastre, no suposa més de 50 kcal aportades pel greix per ració.

La composició en àcids grassos d’aquestes carns és força favorable, com ja s’ha comentat en un post anterior, i no hi ha diferències significatives entre pit i cuixa d’un mateix tipus de carn.

Pel que fa a la proteïna, les diferències en la composició no són gaire importants, anant del 30.8 gr. per ració en el pit de gall dindi a 24.1 en la cuixa de pollastre. Respecte la qualitat d’aquesta proteïna, no hi ha diferències entre pit i cuixa ja que la composició és pràcticament idèntica per cada espècie animal. Les dues carns tenen la composició en aminoàcids indispensables òptima, sense cap aminoàcid deficient. En els quatre tipus de carn es dóna el valor màxim de Còmput Proteic, que és la mesura de qualitat de la proteïna, és a dir del 100%.

En un proper post parlarem també de Pit o Cuixa?, però centrant-nos en diferències en el seu contingut en vitamines i minerals.