La base de l’alimentació de pollastres, gallines i gall dindis són els cereals

Entrevista a Dr. Enric Esteve[1] cap del Programa de Nutrició Animal de l’IRTA

• Què mengen els pollastres, galls dindis i les gallines que posen els ous que ens mengem?

Bàsicament cereals (per exemple blat, ordi, blat de moro, sègol, civada)  i subproductes de molineria  i destil·leria i fonts de proteïna, com el tortó de soja, gira-sòl i colza, i d’altres lleguminoses com els pèsols o els tramussos. Aquests elements representen més del 80 % de la composició del pinso que se’ls dona.

 On es fa aquest pinso?

Es produeix a fàbriques de pinso, que són establiments que han d’estar autoritzats, i són sotmesos a inspeccions periòdiques molt rigoroses. Un aspecte important de tota la cadena alimentària és que hi ha d’haver traçabilitat total. Això afecta cadascun dels elements de la cadena, que han d’assumir la seva  responsabilitat. En el cas dels pinsos, això vol dir que el fabricant ha de saber i documentar l’origen de cadascun dels elements que es troben al pinso. D’aquesta manera, quan hi ha una incidència es pot traçar tot el procés i delimitar l’afectació del problema. Cal explicar que el pinso normalment es presenta en engrunes i en grànul, per tal d’evitar la separació dels diferents components durant el transport.

Fotografia cedida per ASFAC

• Ara ja sabem quin són els principals components, però que hi ha dels elements que es posen en petites quantitats, què són i quina és la seva funció?

A més de cereals, tots els pinsos porten greix (que serveix per augmentar l’energia i com a font d’àcids grassos essencials, així com per lubricar les granuladores i evitar la pols), minerals com el fosfats càlcics i carbonat càlcic, sal comuna, aminoàcids sintètics, que són els components  de les proteïnes, així com complements de vitamines i oligominerals.

Els components majoritaris, els cereals i les fonts de proteïna, no tenen tots els nutrients en la proporció suficient, ja que els animals de granja estan seleccionats per un bon  creixement i, per tant, tenen uns requeriments nutricionals molt elevats. Per aquest motiu s’afegeixen aquests complements minerals, vitamínics i d’aminoàcids per tal que la dieta tingui tots els nutrients en quantitats suficient. Això permet aprofitar el pinso al màxim, ja que si hi ha deficiències una part del pinso no s’aprofita i l’animal no creix prou. Des del punt de vista econòmic i mediambiental, aquest aspecte és molt important.

• Aquests components afegits poden modificar el seu valor nutricional? Poden ser perjudicials per a la salut humana?

En realitat, aquesta és la funció que compleixen, és a dir, equilibrar el pinso per tal que ni li falti res, i que no es perdin nutrients inútilment. I per descomptat, no tenen cap efecte perjudicial per a la salut humana. Tots els additius que s’utilitzen estan autoritzats per la Unió Europea d’acord amb els criteris científics establerts per l’Agència Europea de Seguretat Alimentària i han demostrar la seva innocuïtat, en primer lloc per a l’animal, i en segon lloc per al consumidor. També se’n avalua el seu impacte sobre el medi ambient.

• Qui determina quina ha de ser la composició d’ un pinso?

Com explicava abans, el pinso ha de satisfer els requeriments de l’animal al que van destinats, de manera que pugui créixer segons el seu potencial genètic. Aquest potencial genètic és el que determina el que un animal pot créixer cada dia, i el pinso ha d’aportar tots el nutrients que l’animal necessita per tal que aquest creixement es produeixi. El responsable de determinar què han de menjar els animals és el nutricionista, que  té com a objectiu que la seva dieta sigui equilibrada i econòmica.

• Pot un fabricant de pinso o un granger fer un pinso amb els components que vulgui?. Quin organisme regula i autoritza la seva composició?

La fabricació de pinso està subjecta a una legislació europea de compliment obligatori. Aquesta legislació és la més rigorosa de tot el món i estableix un model per a la resta de països. Dins la legislació hi ha una llista positiva d’ingredients que es poden utilitzar. També hi ha una llista d’additius autoritzats que han estat prèviament avaluats de forma molt rigorosa. Cada pinso ha de portar una etiqueta amb el detall de la seva composició, de la mateixa forma que es fa en els aliments destinats a l’alimentació humana.

L’autoritat alimentària corresponent, en aquest cas la Generalitat de Catalunya, és l’organisme encarregat del control i inspecció de les instal·lacions i els pinsos. En general, es  pot dir que el rigor amb que s’actua a l’hora de regular additius, en les inspeccions i el control dels pinsos és igual o superior que per als aliments que ens mengem les persones.

• Però en alguns casos els pinsos poden portar subproductes no especificats per abaratir-los?

Com deia abans, tots els components del pinso han de ser de la llista positiva i han de ser identificats. Insisteixo, la traçabilitat ha de ser total i s’ha de conèixer l’origen i el lot de cada component del pinso.

• Per què hi ha pinsos específics per a cada espècie/capacitat productiva/edat?

Els requeriments nutricionals varien en funció de l’edat i l’estat fisiològic de l’animal. Com que es tracta d’ajustar la composició del pinso per tal de satisfer les necessitats, aquesta serà diferent segons l’edat i l’estat fisiològic. Així, per exemple, si donem un pinso a una gallina que pon ous, hem d’ajustar la composició del pinso a les necessitats de la gallina per tal que pugui produir aquest ou.

• Què passaria si un animal menja un pinso no adequat a la seva edat?

Poden passar dues coses.

1. Si n’hi ha un dèficit d’algun nutrient, l’animal no podrà créixer o produir ous segons el seu potencial i es perdran nutrients que van a parar, o bé a l’orina o bé a les femtes i, per tant, es perden. Això pot tenir conseqüències negatives per al medi ambient. Des del punt de vista econòmic, aquesta és una pràctica molt ineficient i poc competitiva, i per tant, perjudica greument al productor.
2. Si hi ha un excés de nutrients, de vegades aquests excessos també poden tenir un efecte negatiu sobre el creixement i la productivitat dels animals, fins i tot arribar a efectes tòxics. Aquests efectes negatius normalment només redueixen el consum. En qualsevol cas, l’excés de nutrients és ineficient doncs una part dels nutrients també es perd per les femtes o l’orina i, a més, poden tenir un impacte negatiu sobre el medi ambient.

 

 

 

[1] Farmacèutic per la Universitat de Barcelona I MSc I PhD en Nutrició animal per la Universitat de Cornell. Investigador de l’IRTA des de fa més de 30 anys i actualment cap del Programa de Nutrició Animal.

 

DiaMundialdelOu : celebrem aquest superaliment!

Cada segon divendres d’octubre se celebra arreu del món des de 1996 el Dia Mundial de l’Ou, una iniciativa que vol recordar la importància d’aquest aliment i els beneficis del seu consum per la salut. Aquest any ha escollit com a lema central: “L’ou, proteïna d’alta qualitat per a totes les etapes de la vida“.

L’ou és un aliment bàsicament proteic, no només pel seu alt contingut sinó també per l’alta qualitat de la seva proteïna i la seva biodisponibilitat. Quan parlem de l’alta qualitat de les proteïnes de l’ou volem dir que té tots els aminoàcids essencials i en una òptima proporció. La biodisponibilitat suposa que la proteïna és de molt fàcil digestió.

Les proteïnes serveixen per construir i mantenir els teixits del cos humà, els seus requeriments són importants en aquelles etapes de la vida en que els teixits s’estan formant i quan cal contrarestar la pèrdua de massa muscular, com passa a la gent gran.

Només com a exemple, sapigueu que 2 ous mitjans proporcionen aproximadament el 25% de les necessitats diàries de proteïna d’una persona adulta.

Aprofitem per trencar un fals mite que porta sovint a que persones esportistes consumeixin només la clara de l’ou al pensar que concentra totes les seves proteïnes. El rovell de l’ou té un 40% de proteïna total d’aquest aliment, a  més de molts micronutrients.

Recordem les 12 raons per menjar ous d’un post anterior.

Feliç #DiaMundialdelOu

Ous: maneig i conservació

No hi ha dubte que per poder gaudir tant del gust, com de les propietats nutritives dels aliments, cal escollir bones matèries primeres. Si bé aquest punt és molt important, també ho és la conservació i manipulació que se’n faci a les nostres llars. Un producte ben conservat i manipulat d’acord amb normes bàsiques serà garantia de tenir un plat bo i segur.
Parlem avui de consells de conservació i manipulació dels ous i a la propera entrada ho farem sobre la carn d’aviram.

Sobre els ous se n’ha parlat molt, però seguim trobant informacions confuses o no del tot acurades. Intentarem aquí posar en clar alguns punts clau i donar resposta a les preguntes més habituals que ens feu:

Com saber si un ou està en bon estat per ser consumit?
Els ous han d’estar amb la closca sencera i neta. La closca bruta pot contenir gèrmens que contaminin l’ou i altres aliments amb els que entrin en contacte i la closca trencada pot ser un lloc d’entrada de gèrmens. Per tant, davant el dubte, si es detecten aquestes anomalies el millor és no cuinar-los.

Fins quan es poden consumir?
Un ou es considera fresc fins a 28 dies després de la seva posta, ara bé, un cop passada la data de consum preferent si ha estat ben conservat i no presenta problemes a cop d’ull, es pot consumir igualment. Recordem que l’ou no té data de caducitat.

Els ous s’han de conservar a la nevera?
Sí, sempre s’han de conservar a la nevera. De vegades, ens pregunteu, “i llavors, per què a les botigues estan a fora?” La raó és molt simple: de la granja al punt de venda els ous es mantenen en condicions més o menys estables de temperatura, amb la qual cosa no es produeixen canvis bruscos que podrien donar lloc a condensacions a la closca, que és porosa. La humitat que es genera pot facilitar l’entrada de gèrmens pels porus de la closca. Per això, un cop arribats a casa, cal que els guardem a la nevera perquè ja no es mouran més i perquè és on millor garantirem la seva seguretat alimentària i la seva qualitat.

Els ous s’han de rentar?
No, no s’han de rentar abans de guardar a la nevera ja que es pot fer malbé la seva cutícula protectora. La closca és el seu ‘envàs’ natural que evita l’entrada de gèrmens. Si vols, pots rentar-los just abans de consumir, encara que no és imprescindible.

Els ous, a dins o fora del seu envàs?
Hi ha moltes persones que els guarden en els recipients pels ous que ja incorporen molts refrigeradors. El nostre consell és que millor els guardis sempre al mateix envàs on els has comprat. D’aquesta manera sabràs en tot moment la data de consum preferent, a més d’evitar el contacte amb altres aliments o líquids que mantenim a la nevera.

 

Consells a la cuina:

– Un cop trencada la closca cal utilitzar-los ràpidament. Un cop cuinats, cal consumir-los immediatament o guarda l’aliment a la nevera; no els deixis a temperatura ambient encara que l’ou estigui degudament quallat. Si fas salses amb ou fresc, com maionesa, fes només la quantitat que necessitis pel seu ús immediat, no en guardis per utilitzacions posteriors. Afegeix unes gotes de llimona per millorar la conservació i mantén la salsa a la nevera fins la seva utilització.

– En la manipulació de l’ou cal seguir una norma bàsica a la cuina: no fer servir els mateixos recipients, eines o altres estris per aliments crus que pels cuits. Això vol dir, per exemple, no posar la truita al plat on has batut abans els ous, ni fer servir la mateixa forquilla/cullera que has utilitzar al batre els ous per menjar-te la truita.

Finalment, recordeu que els ous que es consumim a les nostres llars són ous de proximitat i de la màxima qualitat i frescor, d’acord amb el Model Europeu de Producció, que compleix totes les garanties de seguretat sanitària i de benestar animal.

A la seva closca trobaràs un codi imprès , que és com la matrícula de l’ou, una eina fonamental de traçabilitat amb la que podem saber on s’han produït per gaudir del seus valors nutricionals i gastronòmics amb totes les garanties de seguretat.

Bioseguretat a les granges avícoles

Sovint diem que la bioseguretat és un factor clau en la producció de carn d’aviram i d’ous. Però, que és la bioseguretat? Per què és tan important? Intentarem en aquesta entrada donar les idees bàsiques sobre aquest tema.

La bioseguretat és un conjunt de mesures, tant d’infraestructures com de maneig, que tenen com a finalitat evitar l’entrada de malalties a les granges, la seva difusió dins la granja o cap altres del voltant.

Cal que diguem el perquè cal que les granges tinguin el màxim de mesures que evitin l’entrada de malalties. Un motiu és que un animal que no està sa no té benestar, un altre que cal medicar els animals quan estan malalts i això és una cosa a evitar i finalment, els animals sans són més productius.  Encara que tot això és lògic, de vegades no ho tenim en compte. Es també molt important remarcar que la bioseguretat no afecta només cada granja en particular, sinó al conjunt de granges al seu voltant, i per tant, a tot el sector.

Les mesures de bioseguretat són tant d’infraestructures (tancat de les granges, teles mosquiteres, etc.) com de maneig (només ha d’entrar el personal autoritzat, calçat i vestit amb roba exclusiva de la granja, sense gats ni gossos, netejar i desinfectar, etc.). De fet, cal que el personal de la granja estigui format i conscienciat. Si la persona que cada dia està en contacte amb els animals no es creu la necessitat i bondat d’aquestes mesures, la bioseguretat no serà la correcta.

Els punts bàsics són la separació de zones netes i brutes, la neteja i la desinfecció.

Les granges a l’aire lliure, si bé per la seva mateixa natura, són de més difícil control pel que fa a l’aplicació d’aquestes mesures, també han d’aplicar tot el que el sigui possible, que no és poc.

L’ou, ingredient fonamental a la nostra cuina

Parlarem avui de la utilització de l’ou a la cuina, no com a plat principal sinó com un element necessari o facilitar en la preparació d’altres plats.

Aquest paper de l’ou li ve donat per tot un seguit de propietats funcionals que li donen aquestes diferents propietats, no només a les cuines dels restaurants, sinó també, i principalment, a les nostres, les cuines domèstiques.

En primer lloc parlem de les propietats adhesives de l’ou que permeten que fer l’arrebossat, enfarinat de croquetes, carns, peixos, etc. L’ou és el que permet que la farina, el pa ratllat o altres (fruita seca,…) quedin adherits al component principal permetent la seva manipulació i manteniment de la seva forma.

El muntar les clares a punt de neu és un treball que si es fa manualment és dur, però el resultat ens permet esponjar masses de suflés, coques, pastissos, etc. Estem parlant de la qualitat escumant de les clares d’ou.

El donar brillantor no és potser una qualitat molt sofisticada, però ens serveix per millorar l’aspecte d’empanades, dolços, galetes. L’ou batut s’escampa amb l’ajuda d’un pinzell per la superfície i li dóna un aspecte brillant molt apetitós.

La darrera propietat de la qual parlarem avui és la coagulant gràcies a la qual podem fer flams, púdings, crema catalana, etc. Pel seu efecte aglutinador s’utilitza en quiches, pastissos de carn o peix, mandonguilles, etc.

Per saber-ne més podeu anar a la publicació del Instituto de Estudios del Huevo El Libro del Huevo.

 

Aus i carn d’aviram, les millors opcions per un gener lleuger

Sembla que el pas del temps no vingui determinat pels mesos, estacions o altres situacions naturals. Més bé sembla que vingui donat per tòpics que any rera any es van repetint: l’operació biquini a finals de primavera, la tornada al cole al setembre, el bon nadal i bon any nou, i ara toca “la cuesta de enero” i la desintoxicació dels excessos de les festes.

Nosaltres no som, ni pretenem ser metges, nutricionistes o dietistes.  Som productors de carn d’aviram i d’ous i coneixem, no només com fer aquests productes, sinó també les seves característiques nutritives i culinàries. Per aquest motiu, volem compartir amb vosaltres la sort de tenir al nostre abast uns productes, ous i carn d’aviram,  produïts molt a prop de casa nostra, d’altíssima qualitat nutritiva, amb una versatilitat increïble pel que fa a formes de preparació. Estem molt a prop del consumidor per donar resposta als seus gustos, preferències i necessitats: ous blancs o rossos, de diverses mides, en envasos amb diferents unitats i de diferents formes de cria. Pel que fa a la carn d’aviram, el pollastre és el més conegut, però atreviu-vos amb el gall dindi, les guatlles, els picantons, els ànecs, etc

Sigui el que sigui, tindreu a la vostra taula un aliment de caràcter eminentment proteic, la proteïna del qual és d’altíssima qualitat, poc calòric i amb un munt de vitamines i minerals necessaris en qualsevol dieta equilibrada. Si voleu “portar-vos bé” un temps, tant la carn d’aviram com els ous en plats amb poc greix, en amanides, caldos, truites, etc. són una molt bona opció.

 

Les IGP dels pollastres de fira per Nadal

 

Catalunya té entre els seus molt productes amb distintiu de qualitat dues IGP o Indicacions Geogràfiques Protegides d’aviram: el pollastre i capó del Prat i el gall del Penedès.

Breument explicarem que és una IGP. La Indicació Geogràfica Protegida (IGP) és el nom que identifica un producte originari d’un lloc determinat, una regió o un país, que posseeix una qualitat determinada, una reputació o una altra característica que pugui essencialment ser atribuïda al seu origen geogràfic, i del qual com a mínim una de les seves fases de producció, transformació o elaboració es fa en la zona geogràfica definida. Els requisits que ha de complir un producte per tenir aquest reconeixement estan fixats per la Unió Europea i per tant , no són només uns productes de qualitat dins l’àmbit català, sinó comunitari i, per tant, sota les seves normes específiques de protecció.

En els dos casos es fixen les races, l’àmbit geogràfic de l’engreix, l’alimentació i maneig, etc.

Tant una com l’altra tenen la sort de tenir uns aparadors fantàstics per a poder donar-se a conèixer: la Fira del Prat i la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès. Les dues se celebren entre el 15 i  el 17 de desembre i permeten no només veure els animals, sinó també degustar receptes elaborades amb la carn d’aquests pollastres, sovint acompanyades d’altres productes típics de la zona.

Us convidem a visitar-les!!

L’ou: la millor relació qualitat/preu

Aquests dies es parla molt de la pujada del preus dels ous, però aquest titular no explica quin preu està pujant, el perquè, fins quan, etc. Intentarem breument explicar-ho.

A l’estiu va haver l’alerta per ous contaminats amb fipronil, un producte d’ús prohibit a les granges que fan productes per l’alimentació humana. Moltes granges de Països Baixos, Bèlgica, Alemanya, Itàlia, etc. l’havien fet servir per desinfectar-les i es van trobar residus als ous i als productes elaborats amb aquests ous. Espanya no havia utilitzat aquest producte i per tant els seus ous es poden seguir comercialitzant normalment. Però les granges afectades van haver de tancar mentre es descontaminaven i, al mateix temps, gran quantitat de productes intermitjos fets amb ous van haver de ser destruïts.

Ens trobem en una situació de gran desequilibri entre oferta i demanda. Hi ha la demanda habitual d’ous per consum en fresc, per la indústria i per l’exportació. A això cal afegir que mesos abans de Nadal les indústries requereixen més ous de cara a la producció dels dolços típics de cada país. I de la banda de l’oferta tenim que a la Unió Europea hi ha 10 milions de gallines menys i per tant un important descens de la producció. En un desequilibri d’aquesta mida, el mercat es tensiona i els preus pugen. A la pràctica els preus que estan pujant amb força són els dels ous destinats a la indústria i a l’exportació.

Els de consum en fresc pugen i pujaran, però no pas grans increments, perquè l’ou és un producte bàsic i ni les grans superfícies ni els petits minoristes volen aplicar pujades que suposin una pèrdua de clients o una disminució del consum.

De tota manera, cal  ser conscients de tot el què l’ou és i que per molt que pugés el seu preu encara no estaria ajustat el seu gran valor nutritiu amb el que es paga quan el comprem.

Podeu trobar més a:

• Telenotícies Migdia TV3 dilluns 6 de novembre
• Telenotícies Vespre TV3 dilluns 6 de novembre
• Ràdio 4. Programa Anem de Tarda dimarts 7 de noviembre. A partir del minut 12’53.
• Cadena Cope Catalunya dimecres 8 de noviembre. A partir del minut 17’30

Cuina. El pollastre, el rei dels àpats nadalencs

Ja fa dies que al carrer és Nadal. Els àpats de la nit del tió i de Nadal ja estan pensats i repensats, sovint ja comprats i aviat mig cuinats. Avui volem compartir amb vosaltres un article de la revista Cuina: El pollastre, el rei dels àpats nadalencs.

Parla dels diversos tipus de pollastre i aviram i la millor de gaudir de les seves excel·lents carns.

Bon Nadal!!!

El pollastre, també per Nadal

Desembre és temps de les fires de Nadal lligades a unes produccions d’aviram específiques i locals. Parlem primer de la Prat Fira Avícola de la Raça Prat que es farà del 16 al 18 de desembre al Prat de Llobregat. A més de ser una fira comercial, posa el seu accent en aquest producte emparat sota una Indicació Geogràfica Protegida (IGP) de Pollastre i Capó del Prat.

Segons consta al web del Departament d’Agricultura, la raça Prat es caracteritza pel seu color ros fosc, les potes de color blau pissarra i la cresta senzilla dentada; la cua del gall té plomes abundants i caiguda cap enrere. Té una carn amb una finor i una melositat característiques i sense greixos excessius. Els pollastres i els capons són criats en explotacions de Castelldefels, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans i Santa Coloma de Cervelló. Es crien a terra, amb una densitat en els galliners que no pot superar els 8 animals per metre quadrat de superfície interior. Llur alimentació comporta un mínim del 70% de cereals. Els pollastres i els capons se sacrifiquen a una edat mínima de 90 dies i 182 dies, respectivament. Cada unitat de venda porta una etiqueta individual numerada, amb el nom de “Pollastre del Prat. Indicació Geogràfica Protegida”, el logotip i el símbol comunitari.

Al mateix cap de setmana també podem gaudir de la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès. Aquesta fira centenària se celebrarà els dies 17 i 18 de desembre. El 14 de juliol de 2016 la Generalitat de Catalunya va otorgar el reconeixament d‘Indicació Geogràfica Protegida (IGP) al Gall del Penedès. Entre altres activitats hi trobareu un mercat d’aviram on podreu comprar a les parades dels criadors gall negre del Penedès, ànec mut i aviram de pagès. Si compreu l’aviram viu la Fira disposa d’un servei gratuït d’escorxador.

Es crien en galliners que disposen d’accés a l’exterior durant tot l’any i es caracteritza per incloure llavor de raïm a la seva dieta. L’edat mínima de sacrifici és de 98 dies.

És un au de creixement lent, molt rústica, amb bona vitalitat, de tipologia corporal mediterrània, lleugera, i de producció de carn pesada. Resistent a la calor i al fred. Es caracteritza per la seva pell blanca, potes negres amb la base de la pota de color blanc i una carn rogenca de qualitat gustativa amb músculs ferms i sucosos.

També hi haurà un espai gastronòmic amb una Mostra de cuina d’aviram i vins DO Penedès.