Seguim amb el que el Dr. Mariné ens va dir sobre el pollastre

Abel Mariné

Ara toca parlar del greix del pollastre, però poc, perquè l’aviram té una carn amb molt poc greix i, a més, aquest és majoritàriament insaturat, pel que és força saludable. El pollastre té la possibilitat, a diferència dels remugants, de que en funció de l’alimentació que se li doni pot tenir el greix d’un tipus o altre. Això és significatiu si, per exemple, es vol incrementar la seva proporció d’omega 3, ja que de forma natural en té poc. El nivell de colesterol d’aquesta carn és baix.

Fotolia_50225622_XS(1)

 

Pel que fa als glúcids, la carn d’aviram no en té. En aquest punt el Dr. Mariné va posar l’èmfasi en la dieta com a conjunt. Com un exemple va dir que tant important és la carn com els acompanyament que la complementen, podem acompanyar el pollastre amb patates, verdures, etc. que donaran lloc a un àpat bo i equilibrat.

El contingut energètic de la carn de pollastre és molt moderat. Cal aquí tenir en compte no només el tipus de cuinat sinó com es fa aquest cuinat. Si es fregeix amb oli ben calent, que fa que es formi ràpidament un crosta i no s’absorbeixi gaire greix, el valor calòric serà molt inferior que si es fregeix de forma incorrecta.

Minerals: El ferro és un mineral molt important per a la salut i cal tenir en compte que el de la carn és absorbible en un 20-30%, mentre que el ferro contingut en aliments d’origen vegetal s’absorbeix molt poc, màxim un 2%. Cal dir, però, que la carn d’aviram té un contingut en aquest mineral força inferior a les carns vermelles, però malgrat això, prou significatiu.

La carn d’au té força seleni, que és un important antioxidant, i també zinc. El zinc és important ja que una deficiència pot portar a una pèrdua de sensibilitat gustativa.

Pel que fa a les vitamines, la carn és una molt bona font de B12, que no es troba a cap vegetal. Ajuda a absorbir el ferro i també té un paper important en el seu metabolisme. La carn d’aviram en té, però no és la que més.

També va parlar dels menuts, que són un concentrat de nutrients, especialment el fetge.

Finalment va fer un resum de fortaleses en el consum de carn d’aviram: fàcil digestió, aliment proteic per excel·lència, valor calòric baix, poc greix i de bona qualitat.

Resumen

La carne de ave tiene poca grasa y ésta tiene un alto porcentaje de ácidos grasos insaturados, lo cual es positivo. No tiene hidratos de carbono. Su contenido energético es bajo, pero es necesario modular esta afirmación teniendo en cuenta la forma de cocinado.

La carne en general es rica en hierro, y éste es altamente absorbible, a diferencia del hierro procedente de alimentos vegetales. Sin embargo, la carne blanca tiene menos que la roja. También tiene bastante selenio y cinc.

La carne es una buena fuente de vitamina B12.

En resumen: la carne de ave es de fácil digestión, es un alimento proteico de alta calidad, valor calórico bajo y con poca grasa.

 

Anuncis

Cuixa o pit? (Part II)

Fa uns dies vàrem fer el post amb el títol Pit o cuixa? (Part I). Avui seguim amb aquest tema, però per variar i per fer contents a tots aquells que prefereixen la cuixa a pit hem canviat l’ordre del títol.

Ja vàrem veure que no hi ha diferències significatives entre aquestes dues parts pel que fa a contingut energètic, proteic o de greix. Anem a veure ara què les diferencien pel que fa als minerals.

Parlarem només d’aquells elements que cobreixen un percentatge important de les necessitats diàries dels adults.

Entre els minerals destaquem el seleni. El seleni té un important paper en la protecció de les membranes cel•lulars en front els radicals lliures, també es necessita en el funcionament del sistema immunitari i el metabolisme de l’hormona tiroidea. La part que en té més és el pit de pollastre que proporciona fins un 72% de les necessitats diàries d’una persona adulta. Tanmateix, però, el pit de gall dindi o la cuixa de pollastre m’aporten més del 50%.

També és important el fòsfor, on són els pits, tant de pollastre com de gall dindi, són les parts que n’aporten més, un 35%, però la cuixa no es queda curta i està al voltant del 30%.

També en ferro i zinc són bones fonts aquestes carns. En els dos elements destaca la cuixa de gall dindi que aporta quasi un 25% de les quantitats diàries recomanades en adults en ferro i un 34 % en zinc.

En resum: les carns d’aquestes aus són una important font d’elements minerals, especialment seleni, fòsfor, ferro i zinc.  Us adjuntem uns gràfics amb la Cobertura de minerals per ració en homes i dones adults

En el post final d’aquesta sèrie parlarem de les vitamines.