Cuixa o pit? (Part II)

Fa uns dies vàrem fer el post amb el títol Pit o cuixa? (Part I). Avui seguim amb aquest tema, però per variar i per fer contents a tots aquells que prefereixen la cuixa a pit hem canviat l’ordre del títol.

Ja vàrem veure que no hi ha diferències significatives entre aquestes dues parts pel que fa a contingut energètic, proteic o de greix. Anem a veure ara què les diferencien pel que fa als minerals.

Parlarem només d’aquells elements que cobreixen un percentatge important de les necessitats diàries dels adults.

Entre els minerals destaquem el seleni. El seleni té un important paper en la protecció de les membranes cel•lulars en front els radicals lliures, també es necessita en el funcionament del sistema immunitari i el metabolisme de l’hormona tiroidea. La part que en té més és el pit de pollastre que proporciona fins un 72% de les necessitats diàries d’una persona adulta. Tanmateix, però, el pit de gall dindi o la cuixa de pollastre m’aporten més del 50%.

També és important el fòsfor, on són els pits, tant de pollastre com de gall dindi, són les parts que n’aporten més, un 35%, però la cuixa no es queda curta i està al voltant del 30%.

També en ferro i zinc són bones fonts aquestes carns. En els dos elements destaca la cuixa de gall dindi que aporta quasi un 25% de les quantitats diàries recomanades en adults en ferro i un 34 % en zinc.

En resum: les carns d’aquestes aus són una important font d’elements minerals, especialment seleni, fòsfor, ferro i zinc.  Us adjuntem uns gràfics amb la Cobertura de minerals per ració en homes i dones adults

En el post final d’aquesta sèrie parlarem de les vitamines.

Anuncis