Els frikis del pollastre

Entrar a les xarxes socials no ha estat fàcil, més si les persones que ho fem no pertanyem a la generació dels que han crescut amb un mòbil a la mà, però vàrem creure que podia ser una bona eina per promocionar les grans qualitats de les carns d’aviram.

Una de les sorpreses que hem tingut a l’entrar en aquest món ha estat el descobrir que el pollastre és un animal objecte de grans devocions, no només culinàries o nutritives, el que entenen i compartim, sinó d’altres tipus.

Uns exemples:

Mychickenaddiction.com és una pàgina on, des d’una ciutat de Califòrnia, venen samarretes, segons les seves pròpies paraules, per gent que no té por d’admetre la seva addicció pels pollastres.

samarreta_pollastre2

També hem trobat aquesta i like chickens que, des del Regne Unit, ens proposen des d’elements per tenir un mini galliner al jardí de casa, suplements pels pollastres i gallines que tenim al mini galliner del jardí de casa, fins tasses, estovalles, gerres,…  amb motius avícoles.

Mireu aquest rellotge de cuinarellotge_ous

i aquests botons de puny botons_puny_pollastres

També us volem ensenyar aquesta pàgina si més no, una mica estranya que s’anomena Praise be to the proud Poultry, que traduït vindria a ser Lloat sigui l’aviram orgullós. És una barreja de blog amb fotografies d’aviram i altres coses al gust de qui el fa.

També a casa nostra trobem mostres de la nostra preferència per aquestes aus. Ho preparem per la propera entrada d’aquest blog.

Pollastre per sucar-hi pa. Parlem d’estofats

Guisat de pollastre casolà (Elisenda Toda)

Guisat de pollastre casolà (Elisenda Toda, Restaurant Sol i Lluna de L’Escala)

Entre les formes més habituals de cuinar el pollastre o el gall dindi no es troba l‘estofat. Malgrat això, i gràcies a la gran versatilitat d’aquestes carns, els guisats, en les seves innombrables formes i variants, són uns dels plats de sucar pa favorits per tothom.  Avui en parlarem.

L’estofat, com a forma de cocció, consisteix en coure la carn amb poca aigua o brou i una mica de greix, en un recipient tancat, generalment amb altres ingredients, que sovint són verdures i/o patates. Els vapors condensen en el mateix recipient i cauen sobre el producte, al que proporcionen la melositat, sabor i aroma característics.

Per aquest tipus de cocció cal força temps per aconseguir impregnar la carn de les aromes i del gust de tots els ingredients que l’acompanyen. Aquesta cocció més llarga és també l’adequada per alguns tipus de carn d’aviram més dura com poden ser pollastres de pagès o de races autòctones, ànecs,…. També és la més adient per aus de caça.

Pel que fa a les característiques nutritives de la carn d’aviram estofada, cal destacar que part dels minerals poden dissoldre’s en els líquids de cocció i ser arrossegats fora de la carn amb els sucs que aquesta mateixa genera. Però això no suposa una pèrdua de valor nutricional ja que aquests minerals queden al suc, que es consumeix juntament amb la carn i els seus acompanyaments.

Un altre efecte de l’estofat sobre les característiques nutritives de la carn és que  el greix subcutani que hi ha entre la pell i la carn queda més enganxat a la pell, essent així més fàcil retirar i per tant disminueix el consum de greix. No hi ha canvis substancials pel que fa a la composició d’àcids grassos respecte a la carn d’aviram fresca.

Resumen

El estofado consiste en cocer la carne de ave con poca agua o caldo y un poco de grasa en un recipiente cerrado, generalmente con otros ingredientes, que a menudo son hortalizas y/o patatas. Los vapores condensan en el propio recipiente y caen sobre el producto, al que proporcionan la ternura, sabor y aroma característicos.

Los tiempos de cocción son largos por lo que es especialmente adecuado para pollos que por sus características tienen la carne más dura, también para aves de caza

En este proceso parte de los minerales pueden disolverse en los líquidos de cocción y ser arrastrados fuera de la pieza de carne con los jugos que ésta genera. Esto no supone una pérdida de valor nutricional porqué los minerales quedan en la salsa, que se consume junto con la carne y sus acompañamientos.   

 

Ara ve Nadal, matarem el gall….

Gall-Boqueria

Aprofitant que la part més gastronòmica d’aquestes festes ja està a punt d’arribar, hem sortit a fer un volt pels mercats de la Boqueria i de Santa Caterina.

Volem compartir amb vosaltres una mostra de l’aviram que vàrem trobar:

Comencem per un capó embolicat com si fos per regal:

P1000479 (640x480)

Tot seguit ens trobem a perdius i altres peces d’aviram de caça

P1000495 (640x480)

També hi ha espai per les guatlles de tots tipus

Guatlles

Pollastres, galls dindis i més pollastres i més capons, 

P1000532 (640x480)

P1000501 (640x480)

Talls rodons farcits

Tall rodó

tall rodó 1

i pels que no saben cuinar o no en tenen temps o el que sigui…

envasats

I acabem amb unes imatges dels nostres amics dels ous

ous_nadal

ous_nadal1

I ara només ens queda desitjar-vos Molt Bones Festes i Molt Bona Entrada d’Any!

Aprofitant el Thanksgiving Day, parlem del gall dindi

produccion-pavosUn any més ja tenim al damunt el famós dia d’Acció de Gràcies, una de les grans festivitats als Estats Units i Canadà i que aquí coneixem gràcies al cinema, televisió, etc. Com tota bona festa hi ha un àpat típic i en aquest cas és el gall dindi, fet i portat a taula sencer, amb farciment i acompanyaments variats.

Aprofitarem aquesta setmana per parlar de les qualitats de la carn de gall dindi:

–       Un 75% de la carn de gall dindi és aigua.

–       Es considera una ració 125 grams de carn sense pell.

–       Així doncs, una ració de gall dindi aporta 130 kcal si és pit i 128 si és cuixa. Aquesta diferència és insignificant.

–       Una ració de pit de gall dindi té 30.8 grams de proteïna i si és cuixa 25,4.

–       La proteïna de gall dindi no té cap aminoàcid essencial deficient, és, doncs de la més alta qualitat.

–       Pel que fa al greix, el pit quasi no en té (0.8 grams en una ració) i la cuixa només 3.

–       El seleni és el mineral del qual la carn de gall dindi n’aporta més en relació a les quantitats diàries necessàries en qualsevol etapa de la vida, entre un 66 i un 55% en persones adultes. També el zinc, fòsfor i ferro són minerals destacats en aquesta carn.

–       En les vitamines B6 i B12 l’aportació del gall dindi és molt important, però és especialment rellevant la de la niacina.

En resum, és una carn molt adequada per a tothom en totes les etapes de la vida, però volem destacar aquelles en que cal una important font de proteïnes d’alta qualitat, i al mateix temps amb poc greix i pocs àcids grassos saturats i una bona font de vitamines i minerals. En particular, és una carn molt adient per nens i adolescents per les seves necessitats lligades al creixement, dones embarassades i gent gran.

Resumen

La carne de pavo es poco calòrica, sólo 130 Kcal por una ración de 125 gramos sin piel. Sus proteinas son de alta calidad y apenas tiene grasa. Los minerales más significativos que tiene son el selenio, zinc, fosforo y hierro, y al respecto de las vitamines las más destacadas son niacina, B6 y B12.

Es una carne especialmente adecuada en fases o etapes de la vida con alto requerimientos proteicos como la niñez y adolescencia, embarazo y tercera edad.

De com una pel·lícula (i un gall dindi) inspiren una entrada al blog

Un_invierno_en_la_playa-509382359-largePermeteu-me que l’entrada d’aquesta setmana sigui una mica diferent. Serà que gairebé ja és l’estiu, però tampoc la carn d’aviram té gaires ganes de texts seriosos i assenyats.

Ahir vaig anar al cinema a veure la pel·lícula Stuck in Love (Writers), que en la seva versió traduïda es diu Un invierno en la playa. Em va agradar força, però el que em va fer pensar en escriure aquí va ser que comença quan pare i fill preparen el dinar del Dia d’Acció de Gràcies i acaba a taula del mateix dia un any més tard.

Com és natural el Dia d’Acció de Gràcies preparen un gall dindi enorme. La família són pare (escriptor), fill adolescent (pre-escriptor) i una filla universitària també escriptora que s’afegeix al dinar quan aquest ja està preparat.

El que em va sorprendre i vull comentar és com fan el gall dindi. Com podeu preveure, no és gaire elaborat ni sofisticat. Primer obren una llauna de cervesa amb un obrellaunes. La col·loquen al mig d’un estri especial per això i recolzat sobre una safata de forn. Després agafen el gall dindi i verticalment el col·loquen damunt de la cervesa, quedant la llauna dins la carcassa. No sé, perquè no es veu, si li posen alguna cosa més, però finalment posen la safata amb el gall dindi vertical dins d’una barbacoa, o similar, elèctrica amb tapa que hi ha a la part exterior de la casa. El segon any tornen a fer aquest mateix gall dindi, el que em fa suposar que no es tractava d’un experiment culinari, sinó d’una tradició ja sigui familiar, de la zona , etc.

spin_prod_43987801

Remenant per internet he pogut trobar fotos d’aquests estris i de pollastre fet així, amb la qual cosa penso que això que tan m’ha cridat l’atenció deu ser força habitual als Estats Units. Ho haurem de provar…

A aquest enllaç trobareu un vídeo on s’explica com fer-ho.

http://video.about.com/bbq/How-to-Grill-Beer-Can-Chicken.htm

Bon profit!!

Resumen

 La película Stuck in Love (Writers) o Un invierno en la playa nos ha permitido aprender otra forma de hacer el pavo o, porqué no, el pollo con una lata de cerveza abierta del todo e insertada en el pavo, que se mantiene verticalmente y al horno. En esta película la tradición del pavo asado con verduras, puré de patatas, etc. se convierte en el pavo a la cerveza.

Pollastre i gall dindi: congelar o no congelar? This is the question…

Pollastre_congelat_1La congelació de molts aliments és actualment una pràctica habitual en totes les llars. Ens permet una millor gestió de les compres i de la planificació dels àpats diaris. Fins i tot ens pot ajudar a reduir el malbaratament d’aliments.

L’increment de l’ús de la congelació com a tècnica de conservació domèstica ha anat en paral·lel a la disponibilitat d’electrodomèstics que ens ho han permès. Els frigorífics que incorporen un congelador que treballa a -18ºC són els més normals.

Ara bé tant la congelació com la descongelació de la carn de pollastre i gall dindi han de fer-se de manera adequada, és dir, de forma que es minimitzi la pèrdua o degradació dels components nutritius d’aquestes carns, i, el que és més important, s’eviti la contaminació o proliferació de microorganismes nocius.

Temperatures per sota de -12ºC  eviten el creixement i proliferació de microorganismes que les carns poden tenir o haver agafat en tot el procés fins que arriba a casa nostra. Alguns organismes internacionals recomanen conservar el pollastre o gall dindi sencer  fins un màxim de 12 mesos a -18ªC i si està trossejat 9 mesos.

El que no fa la congelació és destruir aquests microorganismes i per tant quan vulguem cuinar aquestes carns i calgui descongelar-se, ho haurem de fer sempre a la nevera, encara que tardi més, per evitar la multiplicació dels bacteris. És fins i tot recomanable posar una reixeta entre la carn a descongelar i una superfície que reculli l’aigua de descongelació. Aquesta aigua haurà de tirar-se si la carn es cou de forma seca (planxa, fregit,..) o es podrà aprofitar si es fan guisats i així aprofitar els minerals que han passat de la carn de l’aviram a aquesta aigua de descongelació.

I sobretot: mai tornar a congelar el que s’ha descongelat prèviament.

Resumen

La congelación de los alimentos es una práctica habitual que debe hacerse de forma apropiada para evitar al máximo la pérdida de elementos nutricionales de las carnes de pollo y pavo y evitar el crecimiento de microorganismes nocivos.

A partir de -12ªC ya se evita se paraliza el crecimiento de estos microorganismes. Se recomienda conservar el pollo o pavo entero hasta 1 año a -18ºC y a piezas 9 meses.

Como las bajas temperatures no destruyen su crecimiento, es indispensable descongelar en la nevera y nunca volver a congelar lo descongelado previamente.

Elogi del Pollastre per Màrius Carol (II). Arts plàstiques

Seguim avui amb la dissertació que sobre el pollastre ens va fer el periodista Màrius Carol, que va continuar parlant ara sobre l’aviram a les arts plàstiques.

milano_aviram

Miguel March – Milà atacant un galliner

El pollastre ha tingut no només dibuixants, sinó també il•lustres pintors que han sabut veure en ell un animal d’exquisida elegància, al qual s’honorava a taula un cop cuinat. En l’exposició que es va poder veure no fa pas massa temps al MNAC, titulada “Natures mortes, de Sánchez Cotán a Goya”, que pertanyen al Museu del Prado, els visitants van poder contemplar com galls, gallines i pollastres han inspirat els grans pintors de la història.

pollastres_morts

Antoni Viladomat. natura morta amb verdura, gall dindi plomat, altres aviram i neules

El valencià Miquel March va pintar al segle XVII un milà atacant un galliner, en una obra considerada de gran importància per a la història intel•lectual de la natura morta a casa nostra, però no és menys cert que el barceloní Antoni Viladomat, pocs anys més tard, va pintar-ne una altra esplèndida titulada “Natura morta amb verdura, gall dindi plomat, altres aviram i neules” inspirada pels artistes napolitans de la Cort de l’arxiduc Carles.

Pollastre_goya

Francisco de Goya. Aves muertas

I Goya s’afegia a la mostra amb unes “Aus mortes”, plasmades amb molt de criteri ja als inicis del segle XIX.

Però si un pintor ha mantingut una relació intensa amb l’aviram aquest ha estat Salvador Dalí. En la seva “Vida secreta”, una mena de memòries escrites de manera un tant surrealista, evoca el seu retorn a Portlligat, quan la Lídia Noguer, la Ben Plantada, la persona que els va vendre la incòmoda barraca de pescadors on vivia, els prepara el sopar mentre l’artista i la seva esposa Gala escolten la tramuntana des del seu divan. Escriu Dalí: “El pollastre estava en el darrer extrem de la seva agonia i tenia les potes encarcarades i immòbils com sarments acorralats de l’hivern. Lídia començà a esplomissar-lo i aviat tota la peça era coberta de plomes. Llesta aquesta operació, va netejar l’animalet, i amb els dits regalimant de sang va començar a treure-li les vísceres, que col•locava en una plata sobre el vidre de la taula, on jo havia deixat un llibre costosíssim de facsímils de Giovanni Bellini.” Segurament Dalí se’n va recordar en aquell precís moment de les cuineres de la casa paterna. El Dalí nen podia fer el que volgués a la llar menys entrar a la cuina on les donzelles preparaven els àpats. Però la prohibició l’excitava gairebé tant com els aromes que se’n desprenien. A la “Vida secreta” explicarà més tard que “assetjava durant hores, fent-se’m la boca aigua, fins trobar l’oportunitat d’esmunyir-me en aquell lloc encantat”. I davant de les donzelles cridant de gust, arreplegava un tros de carn, de pollastre cru, o un bolet rostit amb el que s’ennuegava fins quasi ofegar-se. Potser per això en el banquet de noces de Gala i Dalí al restaurant La Barca de Girona s’hi va servir un pollastre farcit fet al forn, que era especialitat de la casa.

pollastre Dalí

Salvador Dalí. Carn de gallina inaugural

En l’obra daliniana ous, pollastres i gallines i són presents d’alguna manera. Els “Ous al plat sense el plat”, ’Equilibri intra-atòmic d’una ploma de cigne” que incorpora una pota de pollastre, i la composició surrealista batejada “Gallina inaugural” són exemples d’aquesta passió per les aus de corral. Per no parlar de la fotografia del seu amic Halsman en què Dalí emula el pollet abans de sortir de l’ou i que va inspirar la seva tela “Nen geopolític observant el naixement de l’home nou”. I per si algú encara té dubtes, recordem l’embarbussament que més li agradava repetir a l’artista de Cadaquès, que fins hi tot va fer gravar al cineasta Luis Revenga per animar Buñuel a fer una darrera col•laboració a la recta final del seus dies i que diu així: “Una polla xica, pica, pallarica, camacurta i becarica, va tenir set polls xics, pics, pallarics, camacurts i becarics; si la polla no hagués estat xica, pica, pallarica, camacurta i becarica, no hauria tingut els set polls xics, pics, pallarics, camacurts i becarics. “

Elogi del pollastre per Màrius Carol (I)

Fa pocs anys la Federació Avícola Catalana va convidar a la seva assemblea anual al Sr. Màrius Carol per a que fes una petita xerrada sobre els productes de l’aviram.

El periodista, escriptor i comunicador de prestigi reconegut a casa nostra va oferir-nos una disertació sobre el pollastre.  Ens va parlar dels seus orígens i de com avui es reflexa en alguns plats típics d’algunes zones, de la seva importància a les taules reials al llarg del temps així com als millors restaurants del món. També va entrar en el que anomena la “socialització” del pollastre. Fins aquí serà la transcripció del text que ens va oferir. Per més endavant deixem esbrinar quin ha estat el paper del pollastre a les arts.

Bona lectura!!

100%Salut!Pollastre i gall dindi

El pollastre és una menja que està absolutament associada a la nostra civilització, com ho demostra el fet que els grecs van ser el primer poble del Mediterrani en ser-ne grans consumidors. De fet, tenien predilecció per totes les volàtils: pollastres, pintades, galls dindis, ànecs, oques i fins i tot colomins. Mai estarem prou agraït als antics grecs pel que van fer, fins i tot abans de Pericles, en el camp de la gastronomia: el vi al que li afegien resina per conservar-lo i desinfectar-lo, el pa de blat, els embotits, els rostits de carns diverses –també de pollastres– que coïen amb herbes aromàtiques i la cuina del peix unida a l’oli són aportacions dels nostres avantpassats, que un dia van arribar a casa nostra per Empúries. Ells devien ser qui van fer provar un bon dia un guisat de pollastre als ibers d’Ullastret amb els qui van conviure amb harmonia força temps. Potser per això la cuina empordanesa disposa d’alguns dels millors “platillos” d’aquestes aus, com la gallina en pepitòria o els pollastres solemnes, com ho esmenta Carles Pascual a la seva “Guía gastronómica de España”. Pere Bahí, el restaurador de La Xicra, té un “platillo de pollastre” a la carta, per exemple, que incorpora una picada amb ametlles, pinyons, carquinyolis i el fetge del pollastre fregit que és una de les receptes més excelses de les que es fan i es desfan amb el pollastre. O potser hauríem de dir que es construeixen i es deconstrueixen referint-nos a la cuina moderna.

La cuina de les aus podria omplir enciclopèdies senceres, sempre com a sinònim de bona taula, de prestigi i d’abundància. Recordem que, quan el Quixot visita l’Ínsula Barataria, el sinònim de l’opulència més absoluta és el banquet amb les aus de corral. I que el més cèlebre amfitrió de França, Grimod de la Reynière, va glossar en el seu “Almanac de goluts” el banquet  de 24 coberts que va donar el ministre de Relacions Exteriors Cambaceres, al 1809, que incloïa els pollastrets a la mantega de crancs de riu. De la mateixa manera, els Borbons, de Felip V fins a l’actual rei Joan Carles, passant per Carles III, han tingut devoció pel pollastre. Aquest últim es feia servir una cosa que es deia “botonets de pollastre” que serien una mena de nuggets “avant la lettre”. Per posar un exemple d’aquesta passió només cal recordar que Alfons XIII es feia servir diàriament per berenar una sopera de consomé d’aus, una truita de deu ous, un pollastre rostit calent i un plat fred de carns entre les que s’incloïa àspic de pollastre fred. I una princesa de conte com Grace Kelly preferia el pollastre fred a l’estil sureny a qualsevol plat que li fessin els excel·lents xefs del palau dels Grimaldi a Mònaco.  Igualment, a les taules actuals de Wall Street acostuma a ser el plat predilecte, ja sigui fred, marinat, a la barbacoa, al curri, farcit o fet al forn amb bròquil i arròs. Per no parlar del més extraordinari Bistrot de França com és l’Ami Louis, al que no li manquen les estrelles Michelin, que ha fet del pollastre rostit el gran plat de la carta, com ho acrediten els seus preus capaços de fondre la targeta de crèdit.

La meva generació sent veritable devoció al pollastre perquè durant la nostra infantesa era un convidat especial a taula. Era plat de festa major, de casaments  i de Nadals. Josep Pla, en el seu llibre “El que hem menjat” diu que la gent de la seva edat havia menjat pollastres molt bons. “Es menjaven llavors –diu l’escriptor– els dies de festa  i encara. I, sobre tot, en gran solemnitats. He conservat a la memòria un pollastre familiar, el que es feia guisat, sense cap acompanyament però amb una picada blanca com era llavors habitual”. A Pla li divertia dir que el seu amic Paco Parellada, de la Fonda Europa de Granollers, classificava els pollastres en tres classes: els anarquistes, o sigui els que fan la vida lliure, que mengen i divaguen, de vegades molt lluny de la seva masia habitual i que són anomenats gratapallers; els socialistes, que són els de granja, viuen estabulats i immobilitzats; i el pollastre senyorial, que per ell era el millor de tots: la pularda.

És cert que la socialització del pollastre no sempre ha anat en benefici de la seva qualitat, però no és menys cert que ha fet un bé a la humanitat extraordinari, perquè ha contribuït a fer minvar la gana en el món. El pollastre és avui menja freqüent a les taules del cinc continents, les dels rics i les dels pobres, i la seva proteïna resulta molt apreciada. El pollastre ha passat de ser una au per minories a convertir-se en una au per tothom. Els nostres fills ja no van entendre mai aquelles historietes que dibujava Escobar de Carpanta, aquell sense sostre del tebeo que vivia sota un pont i somiava  a totes hores en menjar un pollastre rostit. O potser sí, quan sàpiguen, que el chef René Redzepi, propietari del Noma de Copenhague, que acaba de ser proclamat el millor del món,  fa un aperitiu de torrada de pa negre i pell de pollastre, amb un toc fumat de ou de guatlla a baixa temperatura, que és considerat un plat de la màxima exquisidesa.

Carpanta_pollastre

El greix de la carn d’au té dues bones qualitats: n’hi ha poc i és insaturat

alimentos-dicP

Vàrem comentar a una de les primeres entrades d’aquest blog que tant la carn de pollastre com la de gall dindi es caracteritzaven per tenir un contingut de greix molt baix. Una ració (125 g sense pell) de pit de gall dindi té 0.8 g de greix i la cuixa de pollastre en té 5.1 g.

Per ampliar aquesta informació volem comentar la seva composició perquè ja sabem que no només és important el nivell de greix d’un aliment, sinó també la seva composició en àcids grassos, ja que s’ha relacionat amb malalties cardiovasculars i càncer, ja sigui com factor de risc o de protecció.

La fracció grassa d’aquestes carns presenta una composició molt favorable ja que els nivells d’àcids grassos insaturats estan entre el 55 i el 70% del total. La principal diferència entre pollastre i gall dindi es troba en que el greix de gall dindi és més saturat que el de pollastre. Ara bé, en valors absoluts el gall dindi, degut al seu baix contingut en greix, és la carn que aporta menys grams d’àcids grassos.

Un apunt apart mereix l’aportació d’àcid linoleic (omega-6) i àcid linolènic (omega-3), que són els anomenats àcids grassos essencials, ja que al no poder ser elaborats pel cos humà han de ser aportats per la dieta. Al ser les carns més magres tenen una aportació inferior a altres carns de qualsevol tipus d’àcid gras, també dels essencials. Tanmateix, en el cas de l’omega 6 una ració de cuixa dóna al voltant d’un 10% de la ingesta diària recomanada. En omega 3 les aportacions són menys significatius, quedant-se al voltant del 5%.

Com a conclusió cal dir que el consum preferent de carns baixes en greix i amb un perfil d’àcids grassos més insaturats, com la de pollastre, és recomanable en el marc d’una dieta saludable i amb característiques cardioprotectores.

Resumen

 La composición en ácidos grasos de la grasa de la carne de pollo y pavo es muy favorable ya que el porcentaje de ácidos grasos insaturadas está entre el 55 y el 70% del total. Este hecho se suma al bajo porcentaje en grasa de estas carnes para hacer de ellas parte indispensable en una dieta saludable con características cardioprotectoras.

Què mengen els pollastres i els galls dindis? (final)

D-8.1

Avui tanquem la sèrie de què mengen els pollastres i galls dindis amb un format pregunta-resposta que queda obert a més preguntes o dubtes que ens puguin anar arribant:

Mengen el mateix els pollets que els animals adults?

No, ja hem comentat que el pinso ha d’estar adaptat a les necessitats dels animals i un pollet de 60 gr. no pot necessitar el mateix que un animal de 2 kg. Els pollastres normalment mengen 3 o 4 tipus de pinso diferent al llarg de la seva vida. Canvia la seva composició i també la seva presentació. El pollet en els primers dies a la granja necessita un pinso en forma d’una farina gruixuda que li permeti tant el menjar com la digestió. Més endavant ja pot menjar pinso en forma de grànul, que és la farina compactada.

Cada quan mengen?

Aquests animals tenen pinso a disposició seva sempre.

Quina quantitat de pinso mengen?

Varia al llarg de la seva vida, però hi ha un paràmetre que els avicultors controlen molt que és l’índex de conversió, que és la quantitat de pinso que han menjat per fer 1 kg de pes viu de l’animal. Un valor mitjà seria 1.9. És dir, han calgut 1.9 quilograms de pinso per engreixar cada quilo de pollastre.

I que hi ha de l’aigua?

L’aigua és també un element important. Els  animals han de tenir sempre a lliure disposició aigua que sigui tant químicament com bacteriològicament potable.

Tenen gust els pollastres?

Aquestes aus tenen el sentit del gust molt poc desenvolupat, només detecten i rebutgen el gust amarg. Tampoc no tenen gairebé olfacte.

Així doncs trien el menjar per la seva. Quasi sempre piquen el producte varis cops amb el bec abans de posar-se’l definitivament a la boca. Per aquest motiu la mida del grànul en funció de l’edat de l’animal és important.

Si teniu altres preguntes aprofiteu l’espai de comentaris per fer-nos-les arribar.

Resumen

A lo largo de la vida del pollo este puede comer 3-4 tipos distintos de pienso que difierent tanto en su composición como en su presentación (harina al principio, gránulos o harina compactada más adelante). Los animales tienen pienso y agua siempre en libre disposición. Se precisan aproximadamente 1,9 kg de pienso para hacer 1 kg. de pollo vivo. Los pollos tienen los sentidos del gusto y del olfato muy poco desarrollados y el tamaño del gránulo del pienso es importante para que lo acepte.