Malbaratament alimentari: eines per evitar-lo

Com a productors d’aliments, carn d’aviram i ous, tot el que fa referència al malbaratament d’aliments ens incumbeix i molt.

El malbaratament alimentari és el menjar que es perd o llença al llarg de tota la cadena alimentària, de la granja o camp fins la taula, passant per la transformació, comerç, restauració,… Són aliments que es desaprofiten tot i tenir encara un valor nutritiu. Són restes d’aliments preparats o cuinats, el que queda al plat, menjar fet malbé abans d’arribar a la taula, o fins i tot en bon estat, etc. No hi entren pells, closques, ossos, etc. Hi ha estudis que han quantificat la quantitat perduda en cada esglaó d’aquesta cadena i els resultats mostren que un 58% es produeix dins l’àmbit domèstic, això representa 151.800 tones.

És, doncs, especialment important que com a consumidors prenguem consciència i posem en pràctica mesures per evitar aquesta pèrdua.

La compra planificada, és a dir, aquella en que compres sabent del que disposes i el que necessites per a un període de temps concret i una quantitat de consumidors determinada és molt important per ajustar al màxim necessitats amb compra.

També ho és el diferenciar correctament la data de caducitat de la de consum preferent. Recordeu: la carn d’aviram té data de caducitat, és a dir, un cop se sobrepassa no es pot consumir ja que la seva seguretat no està garantida. Els ous, per la seva banda, tenen data de consum preferent i  encara que hagi passat aquesta  data si l’ou no té olors estranyes i té un aspecte normal es pot consumir amb tota tranquilitat, l’únic que perdrà és frescor.  A anteriors entrades al bloc hem parlat d’aquest tema, així com de la seva correcta conservació.

Finalment, el receptari popular està ple de receptes que al seu inici eren de reaprofitament. Penseu en les croquetes, els canelons, etc. Són preparacions per aprofitar aquelles restes de pollastre o gall dindi que no es van menjar al seu moment.

Cal retornar als aliments el seu valor i evitar aquestes pèrdues que tant mal fan des de tots els punts de vista (social, ambiental,…). Com a productors, per aconseguir que aquests aliments arribin a les vostres llars i els pugueu gaudir, ha calgut l’esforç conjunt i continuat de molts professionals i volem que no se’n desaprofiti gens, ni mica.

A aquest enllaç trobareu més informació.

DiaMundialdelOu : celebrem aquest superaliment!

Cada segon divendres d’octubre se celebra arreu del món des de 1996 el Dia Mundial de l’Ou, una iniciativa que vol recordar la importància d’aquest aliment i els beneficis del seu consum per la salut. Aquest any ha escollit com a lema central: “L’ou, proteïna d’alta qualitat per a totes les etapes de la vida“.

L’ou és un aliment bàsicament proteic, no només pel seu alt contingut sinó també per l’alta qualitat de la seva proteïna i la seva biodisponibilitat. Quan parlem de l’alta qualitat de les proteïnes de l’ou volem dir que té tots els aminoàcids essencials i en una òptima proporció. La biodisponibilitat suposa que la proteïna és de molt fàcil digestió.

Les proteïnes serveixen per construir i mantenir els teixits del cos humà, els seus requeriments són importants en aquelles etapes de la vida en que els teixits s’estan formant i quan cal contrarestar la pèrdua de massa muscular, com passa a la gent gran.

Només com a exemple, sapigueu que 2 ous mitjans proporcionen aproximadament el 25% de les necessitats diàries de proteïna d’una persona adulta.

Aprofitem per trencar un fals mite que porta sovint a que persones esportistes consumeixin només la clara de l’ou al pensar que concentra totes les seves proteïnes. El rovell de l’ou té un 40% de proteïna total d’aquest aliment, a  més de molts micronutrients.

Recordem les 12 raons per menjar ous d’un post anterior.

Feliç #DiaMundialdelOu

Ous: maneig i conservació

No hi ha dubte que per poder gaudir tant del gust, com de les propietats nutritives dels aliments, cal escollir bones matèries primeres. Si bé aquest punt és molt important, també ho és la conservació i manipulació que se’n faci a les nostres llars. Un producte ben conservat i manipulat d’acord amb normes bàsiques serà garantia de tenir un plat bo i segur.
Parlem avui de consells de conservació i manipulació dels ous i a la propera entrada ho farem sobre la carn d’aviram.

Sobre els ous se n’ha parlat molt, però seguim trobant informacions confuses o no del tot acurades. Intentarem aquí posar en clar alguns punts clau i donar resposta a les preguntes més habituals que ens feu:

Com saber si un ou està en bon estat per ser consumit?
Els ous han d’estar amb la closca sencera i neta. La closca bruta pot contenir gèrmens que contaminin l’ou i altres aliments amb els que entrin en contacte i la closca trencada pot ser un lloc d’entrada de gèrmens. Per tant, davant el dubte, si es detecten aquestes anomalies el millor és no cuinar-los.

Fins quan es poden consumir?
Un ou es considera fresc fins a 28 dies després de la seva posta, ara bé, un cop passada la data de consum preferent si ha estat ben conservat i no presenta problemes a cop d’ull, es pot consumir igualment. Recordem que l’ou no té data de caducitat.

Els ous s’han de conservar a la nevera?
Sí, sempre s’han de conservar a la nevera. De vegades, ens pregunteu, “i llavors, per què a les botigues estan a fora?” La raó és molt simple: de la granja al punt de venda els ous es mantenen en condicions més o menys estables de temperatura, amb la qual cosa no es produeixen canvis bruscos que podrien donar lloc a condensacions a la closca, que és porosa. La humitat que es genera pot facilitar l’entrada de gèrmens pels porus de la closca. Per això, un cop arribats a casa, cal que els guardem a la nevera perquè ja no es mouran més i perquè és on millor garantirem la seva seguretat alimentària i la seva qualitat.

Els ous s’han de rentar?
No, no s’han de rentar abans de guardar a la nevera ja que es pot fer malbé la seva cutícula protectora. La closca és el seu ‘envàs’ natural que evita l’entrada de gèrmens. Si vols, pots rentar-los just abans de consumir, encara que no és imprescindible.

Els ous, a dins o fora del seu envàs?
Hi ha moltes persones que els guarden en els recipients pels ous que ja incorporen molts refrigeradors. El nostre consell és que millor els guardis sempre al mateix envàs on els has comprat. D’aquesta manera sabràs en tot moment la data de consum preferent, a més d’evitar el contacte amb altres aliments o líquids que mantenim a la nevera.

 

Consells a la cuina:

– Un cop trencada la closca cal utilitzar-los ràpidament. Un cop cuinats, cal consumir-los immediatament o guarda l’aliment a la nevera; no els deixis a temperatura ambient encara que l’ou estigui degudament quallat. Si fas salses amb ou fresc, com maionesa, fes només la quantitat que necessitis pel seu ús immediat, no en guardis per utilitzacions posteriors. Afegeix unes gotes de llimona per millorar la conservació i mantén la salsa a la nevera fins la seva utilització.

– En la manipulació de l’ou cal seguir una norma bàsica a la cuina: no fer servir els mateixos recipients, eines o altres estris per aliments crus que pels cuits. Això vol dir, per exemple, no posar la truita al plat on has batut abans els ous, ni fer servir la mateixa forquilla/cullera que has utilitzar al batre els ous per menjar-te la truita.

Finalment, recordeu que els ous que es consumim a les nostres llars són ous de proximitat i de la màxima qualitat i frescor, d’acord amb el Model Europeu de Producció, que compleix totes les garanties de seguretat sanitària i de benestar animal.

A la seva closca trobaràs un codi imprès , que és com la matrícula de l’ou, una eina fonamental de traçabilitat amb la que podem saber on s’han produït per gaudir del seus valors nutricionals i gastronòmics amb totes les garanties de seguretat.

L’ou, ingredient fonamental a la nostra cuina

Parlarem avui de la utilització de l’ou a la cuina, no com a plat principal sinó com un element necessari o facilitar en la preparació d’altres plats.

Aquest paper de l’ou li ve donat per tot un seguit de propietats funcionals que li donen aquestes diferents propietats, no només a les cuines dels restaurants, sinó també, i principalment, a les nostres, les cuines domèstiques.

En primer lloc parlem de les propietats adhesives de l’ou que permeten que fer l’arrebossat, enfarinat de croquetes, carns, peixos, etc. L’ou és el que permet que la farina, el pa ratllat o altres (fruita seca,…) quedin adherits al component principal permetent la seva manipulació i manteniment de la seva forma.

El muntar les clares a punt de neu és un treball que si es fa manualment és dur, però el resultat ens permet esponjar masses de suflés, coques, pastissos, etc. Estem parlant de la qualitat escumant de les clares d’ou.

El donar brillantor no és potser una qualitat molt sofisticada, però ens serveix per millorar l’aspecte d’empanades, dolços, galetes. L’ou batut s’escampa amb l’ajuda d’un pinzell per la superfície i li dóna un aspecte brillant molt apetitós.

La darrera propietat de la qual parlarem avui és la coagulant gràcies a la qual podem fer flams, púdings, crema catalana, etc. Pel seu efecte aglutinador s’utilitza en quiches, pastissos de carn o peix, mandonguilles, etc.

Per saber-ne més podeu anar a la publicació del Instituto de Estudios del Huevo El Libro del Huevo.

 

Ous amb codi: ous sans, segurs i de gallines amb benestar

Recentment ha tingut gran ressó als mitjans de comunicació la decisió d’una cadena de la gran distribució de no vendre ous de gallines en gàbia de forma immediata.

Independentment de decisions comercials o de campanyes de grups animalistes, des de la Federació Avícola Catalana, podem assegurar que tots els sistemes del model europeu de producció d’ous garanteixen la salut i el benestar animal de les nostres gallines!!

Recuperem una entrevista de la directora de la FAC Anna Toda, que ens explica que vol dir el codi imprès a l’ou i aclareix molts dubtes que pot tenir el consumidor. L’entrevista es va fer l’estiu del 2016 al programa Ben Trobats de la Xarxa dins el marc de la campanya que aleshores es feia “L’ou d’etiqueta”. Si bé la campanya va acabar, els missatges continuen sent vigents.

 

L’ou: la millor relació qualitat/preu

Aquests dies es parla molt de la pujada del preus dels ous, però aquest titular no explica quin preu està pujant, el perquè, fins quan, etc. Intentarem breument explicar-ho.

A l’estiu va haver l’alerta per ous contaminats amb fipronil, un producte d’ús prohibit a les granges que fan productes per l’alimentació humana. Moltes granges de Països Baixos, Bèlgica, Alemanya, Itàlia, etc. l’havien fet servir per desinfectar-les i es van trobar residus als ous i als productes elaborats amb aquests ous. Espanya no havia utilitzat aquest producte i per tant els seus ous es poden seguir comercialitzant normalment. Però les granges afectades van haver de tancar mentre es descontaminaven i, al mateix temps, gran quantitat de productes intermitjos fets amb ous van haver de ser destruïts.

Ens trobem en una situació de gran desequilibri entre oferta i demanda. Hi ha la demanda habitual d’ous per consum en fresc, per la indústria i per l’exportació. A això cal afegir que mesos abans de Nadal les indústries requereixen més ous de cara a la producció dels dolços típics de cada país. I de la banda de l’oferta tenim que a la Unió Europea hi ha 10 milions de gallines menys i per tant un important descens de la producció. En un desequilibri d’aquesta mida, el mercat es tensiona i els preus pugen. A la pràctica els preus que estan pujant amb força són els dels ous destinats a la indústria i a l’exportació.

Els de consum en fresc pugen i pujaran, però no pas grans increments, perquè l’ou és un producte bàsic i ni les grans superfícies ni els petits minoristes volen aplicar pujades que suposin una pèrdua de clients o una disminució del consum.

De tota manera, cal  ser conscients de tot el què l’ou és i que per molt que pugés el seu preu encara no estaria ajustat el seu gran valor nutritiu amb el que es paga quan el comprem.

Podeu trobar més a:

• Telenotícies Migdia TV3 dilluns 6 de novembre
• Telenotícies Vespre TV3 dilluns 6 de novembre
• Ràdio 4. Programa Anem de Tarda dimarts 7 de noviembre. A partir del minut 12’53.
• Cadena Cope Catalunya dimecres 8 de noviembre. A partir del minut 17’30

La seguretat alimentària; un element distintiu de la qualitat dels nostres ous i carn d’aviram

Sempre que expliquen les característiques dels aliments produïts a la Unió Europea assenyalem la seguretat alimentària com una de les més preuades, tant pels consumidors, com pels productors i totes les empreses que conformen la cadena alimentària. Una de les principals eines desenvolupades per garantir aquesta seguretat alimentària és la traçabilitat, és dir, la capacitat de reconstruir tota la història d’un determinat producte i de tots els elements que han intervingut en la seva producció, des del productor primari fins la taula.
Aquest estiu, el cas dels ous contaminats amb fipronil ens ajuda a explicar i entendre com funciona aquesta traçabilitat així com els mecanismes de comunicació entre estats per avisar de possibles riscos i/o alertes.

Gràcies a la traçabilitat s’han pogut localitzar les explotacions origen de la contaminació i també s’han trobat i retirar de la cadena tant els ous afectats com els productes elaborats amb aquests ous, allà on hagin anat a parar.

Defensem la seguretat alimentària com un element distintiu i propi del model de producció europea i els sistemes de control i comunicació establerts per comunicar les autoritats i els consumidors anomalies en els aliments. Cal posar mesures per millorar els sistemes de control i comunicació un cop s’han avaluat els desajustos d’aquests sistemes.

Els productes avícoles, ous i carn d’aviram, de casa nostra compleixen els més alts estàndards de qualitat i seguretat, ja que així ho demanda la societat. Malgrat tot, hi ha situacions que escapen del nostre control; per això, cal no baixar la guàrdia i mantenir totes les mesures per minimitzar els riscos en un futur.