A la cuina, de formes de fer la carn de pollastre n’hi ha per a tots els gustos

Que la varietat en l’elecció dels aliments és important per aconseguir una dieta equilibrada i saludable és un fet assumit per tothom. Les piràmides alimentàries fomenten aquesta varietat a l’oferir en les diferents bandes una multiplicitat de productes. Tampoc cal perdre de vista que la part lúdica de l’alimentació passa per escollir entre la gran varietat d’aliments segons la seva textura, olors, adequació a la cocció que vulguem fer i a la resta d’ingredients,…

Un aspecte del qual es parla menys és la variabilitat que suposen les diferents formes de preparació dels aliments. En diferents entrades d’aquest blog hem explicat com la forma d’elaboració de la carn d’aviram afecta a les seves característiques nutritives. Hem parlat del bullit, de la cocció a la planxa, dels arrebossats fregits, dels estofats, etc. Han estat potser 4 idees bàsiques en cada cas, però creiem que han estat suficients per poder entendre  com pot canviar la composició bàsica de la carn de pollastre en concret o d’aviram en general.

A més, cada dia veiem noves tècniques de cuinar que busquen superar alguns inconvenients d’algunes coccions mentre busquen mantenir els avantatges. Així veiem algunes receptes de pit de pollastre que, amb farciments al gust, es couen a l’aigua un cop embolicades hermèticament amb paper plàstic. A aquest recepta de pit de pollastre farcit de figues en teniu un exemple. D’aquesta forma la carn es cou sense afegir greixos i sense perdre aigua. Es menja fred i per tant és una bona opció per aquests dies de calor.

Així doncs les diferents formes de cuinar un mateix aliment també formen part de la variabilitat necessària de tota dieta equilibrada. I encara podem dir més: cal per a gaudir de tots els sabors i textures que els aliments i en el nostre cas, la carn d’aviram, ens poden oferir.

Resumen

La variedad en la dieta es un factor clave para que esta sea equilibrada y saludable, además de más apetitosa y atractiva. Al hablar de variedad no sólo hemos de tener en cuenta la diversidad de alimentos sino las muy diferentes formes de preparación. Estas formas y técnicas determinan las características nutritivas finales del alimento.

En este blog hemos hablado del efecto del hervido, plancha, rebozados y empanados en la calidad de la carne de ave. Cada día aparecen nuevas técnicas que buscan evitar efectos negativos de la cocción y mantener los positivos. Así lo vemos en hervir la carne de pollo envuelta en papel plástico que permite hacer rollos rellenos como los de esta receta.

Anuncis

De què parlem quan parlem d’indústria avícola?

Sovint la gent del sector (avícola) parlem donant per suposat que tothom sap què és el sector avícola o la indústria avícola, i no té perquè ser així.

Avui, doncs, parlarem sobre quines empreses formen part del que entenem per indústria avícola. El punt central el constitueixen les granges de pollastres, allà on l’animal entra amb un dia de vida fins que surt per anar a l’escorxador. Hi ha diferents tipus de granja, que responen als diferents tipus de producció, ja que no és el mateix un pollastre “estàndard” que un ecològic, que un amb IGP, etc.

Cadena alimentaria

Ara bé, aquest pollet d’1 dia, d’on ve? Doncs prové d’una incubadora on l’ou s’ha estat 21 dies fins que ha eclosionat, sortint-ne el pollet. I aquest ou, d’on surt? Arriba d’unes altres granges on hi ha els pares i mares dels pollastres, en una proporció de 10 gallines per cada gall. Els ous que posen les gallines estan fecundats i per tant van cap a la incubació. Aquestes granges són anomenades de reproducció.

En tot el temps que el pollastre està a la granja creixent hi intervenen un gran nombre de professionals, a més, per suposat, del propi granger. Hi ha els veterinaris que no només s’encarreguen de la salut dels animals quan hi ha alguna malaltia, sinó que tenen com a objectiu que estiguin en les millors condicions possibles per prevenir problemes de qualsevol tipus. Vigilen, doncs, aspectes de maneig, benestar, etc. Hi ha els nutròlegs de les fàbriques de pinso, que d’acord amb els requeriments de cada granja, fan un pinso adequat a cada lot d’animals.

Més enllà trobem els escorxadors i les sales de desfer i transformació. També aquí també hi ha una gran presència de veterinaris oficials amb l’objectiu de vetllar per la seguretat alimentària de la carn.

En mig de cada pas de la cadena hi ha tot el transport.

Hi ha empreses que tenen diverses parts de la cadena. Les empreses integradores estableixen relacions comercials amb les granges on cada granger hi posa les instal·lacions, treball, coneixements i experiència, i la integradora l’animal, el pinso i l’assessorament tècnic i veterinari. Però també hi ha empreses que treballen només una part de tot el procés establint relacions comercials amb la resta.

En fi, amb aquest article us volíem explicar que quan poseu un tall de pollastre al vostre plat esteu al davant del resultat final del treball i professionalitat de molta gent. Esperem que en gaudiu!

 Resumen

La industria avícola està formada por un conjunto de empresas que van desde las granjas donde hay los gallos y gallinas “padres” de los pollos u otras aves, las incubadoras donde los huevos fecundados eclosionan a los 21 días para dar lugar a los pollitos que van a las granjas de engorde. Al lado del granjero tenemos el veterinario que asesora en todos los aspectos que aseguren las mejores condiciones para los animales, el nutrólogo de la fábrica de piensos, etc. Más tarde hay los mataderos y salas de despiece y transformación de la carne, que también cuentan con veterinarios que aseguran la seguridad de la carne. El transporte hace de enlace entre las diferentes fases.

Las empresas del sector pueden estar especializadas en solo una fase de la cadena o bien abarcar varias.

 

Pollastre i gall dindi: troba les 7 diferències

Embed from Getty Images

Sovint en parlar de les qualitats d’aquestes carns ens pregunten: veritat que la de pollastre (o gall dindi) té menys greix? O quina és la millor? O quina és la més adequada si em vull aprimar?

Avui parlarem de les diferències entre aquestes dues carns, si bé, i, encara que sembli una paradoxa, parlarem de les seves similituds, que són moltes.

Ambdues carns, tant la de pollastre com la de gall dindi,  són del tipus anomenat “carns blanques” i al ser d’aviram comparteixen un seguit de característiques que ens fan afirmar que les dues són carns d’excel·lent qualitat nutricional.

–       Tenen un percentatge d’aigua similar, al voltant del 75% (sense tenir en compte la pell).

–       El seu valor calòric per ració (125 g de carn, sense pell) està entre130 i 140 kcal.

–       Són aliments altament proteics, aportant entre 25 i 30 grams de proteïna per ració.

–       La proteïna en les dues carns és d’altíssima qualitat, contenint tots els aminoàcids essencials.

–       Baix contingut en greix que va de menys d’1 gram per ració a 5 grams.

–       Alta digestibilitat tant de la carn de pollastre com de la de gall dindi.

Anem a buscar ara les diferències, si bé us avancem que no són significatives i per tant no són determinants en l’elecció d’un tipus o altre d’aviram. Sovint les diferències es troben entre les diferents parts d’una mateixa espècie, ja sigui pit o cuixa.

  1. El pit de gall dindi és la part que menys greix té, 0.8 grams per ració, mentre que la cuixa de pollastre la que més amb 5,1. Malgrat això, en els dos casos el contingut en greix és molt baix.
  2. També el pit de gall dindi és on trobem més proteïna, 30.8 grams per ració, però poc diferenciat del 25 grams de la resta de parts i d’aviram.
  3. El pit de pollastre té un elevadíssim contingut en seleni, que cobreix més del 70% dels requeriments diaris d’un adult. En gall dindi i cuixa de pollastre aquesta cobertura es queda “només” en un 55-65%.
  4. També en ferro i cinc és el gall dindi qui n’aporta més, mentre que en les vitamines niacina i B6 és el pollastre el millor posicionat.

Podríem seguir relacionant les petites diferències nutricionals entre una i altra carn, però les trets bàsics que caracteritzen aquestes carns són comuns i per tant els gaudireu tant si en mengeu una com l’altra.

Resumen

No hay diferencias significativas en cuanto a las características nutritivas de la carne de pollo y la de pavo: las dos tienen un alto nivel proteico de la máxima calidad, contenido muy bajo en grasa y son altamente digestibles.

Las pequeñas diferencias se centran más en algunas partes de la carne más que en la especie. La pechuga de pavo tienen un poco menos de grasa y más proteína que otras partes del pavo o que el pollo. La pechuga de pollo tiene mayor contenido en selenio.

Els frikis del pollastre

Entrar a les xarxes socials no ha estat fàcil, més si les persones que ho fem no pertanyem a la generació dels que han crescut amb un mòbil a la mà, però vàrem creure que podia ser una bona eina per promocionar les grans qualitats de les carns d’aviram.

Una de les sorpreses que hem tingut a l’entrar en aquest món ha estat el descobrir que el pollastre és un animal objecte de grans devocions, no només culinàries o nutritives, el que entenen i compartim, sinó d’altres tipus.

Uns exemples:

Mychickenaddiction.com és una pàgina on, des d’una ciutat de Califòrnia, venen samarretes, segons les seves pròpies paraules, per gent que no té por d’admetre la seva addicció pels pollastres.

samarreta_pollastre2

També hem trobat aquesta i like chickens que, des del Regne Unit, ens proposen des d’elements per tenir un mini galliner al jardí de casa, suplements pels pollastres i gallines que tenim al mini galliner del jardí de casa, fins tasses, estovalles, gerres,…  amb motius avícoles.

Mireu aquest rellotge de cuinarellotge_ous

i aquests botons de puny botons_puny_pollastres

També us volem ensenyar aquesta pàgina si més no, una mica estranya que s’anomena Praise be to the proud Poultry, que traduït vindria a ser Lloat sigui l’aviram orgullós. És una barreja de blog amb fotografies d’aviram i altres coses al gust de qui el fa.

També a casa nostra trobem mostres de la nostra preferència per aquestes aus. Ho preparem per la propera entrada d’aquest blog.

Ara ve Nadal, matarem el gall….

Gall-Boqueria

Aprofitant que la part més gastronòmica d’aquestes festes ja està a punt d’arribar, hem sortit a fer un volt pels mercats de la Boqueria i de Santa Caterina.

Volem compartir amb vosaltres una mostra de l’aviram que vàrem trobar:

Comencem per un capó embolicat com si fos per regal:

P1000479 (640x480)

Tot seguit ens trobem a perdius i altres peces d’aviram de caça

P1000495 (640x480)

També hi ha espai per les guatlles de tots tipus

Guatlles

Pollastres, galls dindis i més pollastres i més capons, 

P1000532 (640x480)

P1000501 (640x480)

Talls rodons farcits

Tall rodó

tall rodó 1

i pels que no saben cuinar o no en tenen temps o el que sigui…

envasats

I acabem amb unes imatges dels nostres amics dels ous

ous_nadal

ous_nadal1

I ara només ens queda desitjar-vos Molt Bones Festes i Molt Bona Entrada d’Any!

Aprofitant el Thanksgiving Day, parlem del gall dindi

produccion-pavosUn any més ja tenim al damunt el famós dia d’Acció de Gràcies, una de les grans festivitats als Estats Units i Canadà i que aquí coneixem gràcies al cinema, televisió, etc. Com tota bona festa hi ha un àpat típic i en aquest cas és el gall dindi, fet i portat a taula sencer, amb farciment i acompanyaments variats.

Aprofitarem aquesta setmana per parlar de les qualitats de la carn de gall dindi:

–       Un 75% de la carn de gall dindi és aigua.

–       Es considera una ració 125 grams de carn sense pell.

–       Així doncs, una ració de gall dindi aporta 130 kcal si és pit i 128 si és cuixa. Aquesta diferència és insignificant.

–       Una ració de pit de gall dindi té 30.8 grams de proteïna i si és cuixa 25,4.

–       La proteïna de gall dindi no té cap aminoàcid essencial deficient, és, doncs de la més alta qualitat.

–       Pel que fa al greix, el pit quasi no en té (0.8 grams en una ració) i la cuixa només 3.

–       El seleni és el mineral del qual la carn de gall dindi n’aporta més en relació a les quantitats diàries necessàries en qualsevol etapa de la vida, entre un 66 i un 55% en persones adultes. També el zinc, fòsfor i ferro són minerals destacats en aquesta carn.

–       En les vitamines B6 i B12 l’aportació del gall dindi és molt important, però és especialment rellevant la de la niacina.

En resum, és una carn molt adequada per a tothom en totes les etapes de la vida, però volem destacar aquelles en que cal una important font de proteïnes d’alta qualitat, i al mateix temps amb poc greix i pocs àcids grassos saturats i una bona font de vitamines i minerals. En particular, és una carn molt adient per nens i adolescents per les seves necessitats lligades al creixement, dones embarassades i gent gran.

Resumen

La carne de pavo es poco calòrica, sólo 130 Kcal por una ración de 125 gramos sin piel. Sus proteinas son de alta calidad y apenas tiene grasa. Los minerales más significativos que tiene son el selenio, zinc, fosforo y hierro, y al respecto de las vitamines las más destacadas son niacina, B6 y B12.

Es una carne especialmente adecuada en fases o etapes de la vida con alto requerimientos proteicos como la niñez y adolescencia, embarazo y tercera edad.

De com una pel·lícula (i un gall dindi) inspiren una entrada al blog

Un_invierno_en_la_playa-509382359-largePermeteu-me que l’entrada d’aquesta setmana sigui una mica diferent. Serà que gairebé ja és l’estiu, però tampoc la carn d’aviram té gaires ganes de texts seriosos i assenyats.

Ahir vaig anar al cinema a veure la pel·lícula Stuck in Love (Writers), que en la seva versió traduïda es diu Un invierno en la playa. Em va agradar força, però el que em va fer pensar en escriure aquí va ser que comença quan pare i fill preparen el dinar del Dia d’Acció de Gràcies i acaba a taula del mateix dia un any més tard.

Com és natural el Dia d’Acció de Gràcies preparen un gall dindi enorme. La família són pare (escriptor), fill adolescent (pre-escriptor) i una filla universitària també escriptora que s’afegeix al dinar quan aquest ja està preparat.

El que em va sorprendre i vull comentar és com fan el gall dindi. Com podeu preveure, no és gaire elaborat ni sofisticat. Primer obren una llauna de cervesa amb un obrellaunes. La col·loquen al mig d’un estri especial per això i recolzat sobre una safata de forn. Després agafen el gall dindi i verticalment el col·loquen damunt de la cervesa, quedant la llauna dins la carcassa. No sé, perquè no es veu, si li posen alguna cosa més, però finalment posen la safata amb el gall dindi vertical dins d’una barbacoa, o similar, elèctrica amb tapa que hi ha a la part exterior de la casa. El segon any tornen a fer aquest mateix gall dindi, el que em fa suposar que no es tractava d’un experiment culinari, sinó d’una tradició ja sigui familiar, de la zona , etc.

spin_prod_43987801

Remenant per internet he pogut trobar fotos d’aquests estris i de pollastre fet així, amb la qual cosa penso que això que tan m’ha cridat l’atenció deu ser força habitual als Estats Units. Ho haurem de provar…

A aquest enllaç trobareu un vídeo on s’explica com fer-ho.

http://video.about.com/bbq/How-to-Grill-Beer-Can-Chicken.htm

Bon profit!!

Resumen

 La película Stuck in Love (Writers) o Un invierno en la playa nos ha permitido aprender otra forma de hacer el pavo o, porqué no, el pollo con una lata de cerveza abierta del todo e insertada en el pavo, que se mantiene verticalmente y al horno. En esta película la tradición del pavo asado con verduras, puré de patatas, etc. se convierte en el pavo a la cerveza.

Elogi del pollastre per Màrius Carol (I)

Fa pocs anys la Federació Avícola Catalana va convidar a la seva assemblea anual al Sr. Màrius Carol per a que fes una petita xerrada sobre els productes de l’aviram.

El periodista, escriptor i comunicador de prestigi reconegut a casa nostra va oferir-nos una disertació sobre el pollastre.  Ens va parlar dels seus orígens i de com avui es reflexa en alguns plats típics d’algunes zones, de la seva importància a les taules reials al llarg del temps així com als millors restaurants del món. També va entrar en el que anomena la “socialització” del pollastre. Fins aquí serà la transcripció del text que ens va oferir. Per més endavant deixem esbrinar quin ha estat el paper del pollastre a les arts.

Bona lectura!!

100%Salut!Pollastre i gall dindi

El pollastre és una menja que està absolutament associada a la nostra civilització, com ho demostra el fet que els grecs van ser el primer poble del Mediterrani en ser-ne grans consumidors. De fet, tenien predilecció per totes les volàtils: pollastres, pintades, galls dindis, ànecs, oques i fins i tot colomins. Mai estarem prou agraït als antics grecs pel que van fer, fins i tot abans de Pericles, en el camp de la gastronomia: el vi al que li afegien resina per conservar-lo i desinfectar-lo, el pa de blat, els embotits, els rostits de carns diverses –també de pollastres– que coïen amb herbes aromàtiques i la cuina del peix unida a l’oli són aportacions dels nostres avantpassats, que un dia van arribar a casa nostra per Empúries. Ells devien ser qui van fer provar un bon dia un guisat de pollastre als ibers d’Ullastret amb els qui van conviure amb harmonia força temps. Potser per això la cuina empordanesa disposa d’alguns dels millors “platillos” d’aquestes aus, com la gallina en pepitòria o els pollastres solemnes, com ho esmenta Carles Pascual a la seva “Guía gastronómica de España”. Pere Bahí, el restaurador de La Xicra, té un “platillo de pollastre” a la carta, per exemple, que incorpora una picada amb ametlles, pinyons, carquinyolis i el fetge del pollastre fregit que és una de les receptes més excelses de les que es fan i es desfan amb el pollastre. O potser hauríem de dir que es construeixen i es deconstrueixen referint-nos a la cuina moderna.

La cuina de les aus podria omplir enciclopèdies senceres, sempre com a sinònim de bona taula, de prestigi i d’abundància. Recordem que, quan el Quixot visita l’Ínsula Barataria, el sinònim de l’opulència més absoluta és el banquet amb les aus de corral. I que el més cèlebre amfitrió de França, Grimod de la Reynière, va glossar en el seu “Almanac de goluts” el banquet  de 24 coberts que va donar el ministre de Relacions Exteriors Cambaceres, al 1809, que incloïa els pollastrets a la mantega de crancs de riu. De la mateixa manera, els Borbons, de Felip V fins a l’actual rei Joan Carles, passant per Carles III, han tingut devoció pel pollastre. Aquest últim es feia servir una cosa que es deia “botonets de pollastre” que serien una mena de nuggets “avant la lettre”. Per posar un exemple d’aquesta passió només cal recordar que Alfons XIII es feia servir diàriament per berenar una sopera de consomé d’aus, una truita de deu ous, un pollastre rostit calent i un plat fred de carns entre les que s’incloïa àspic de pollastre fred. I una princesa de conte com Grace Kelly preferia el pollastre fred a l’estil sureny a qualsevol plat que li fessin els excel·lents xefs del palau dels Grimaldi a Mònaco.  Igualment, a les taules actuals de Wall Street acostuma a ser el plat predilecte, ja sigui fred, marinat, a la barbacoa, al curri, farcit o fet al forn amb bròquil i arròs. Per no parlar del més extraordinari Bistrot de França com és l’Ami Louis, al que no li manquen les estrelles Michelin, que ha fet del pollastre rostit el gran plat de la carta, com ho acrediten els seus preus capaços de fondre la targeta de crèdit.

La meva generació sent veritable devoció al pollastre perquè durant la nostra infantesa era un convidat especial a taula. Era plat de festa major, de casaments  i de Nadals. Josep Pla, en el seu llibre “El que hem menjat” diu que la gent de la seva edat havia menjat pollastres molt bons. “Es menjaven llavors –diu l’escriptor– els dies de festa  i encara. I, sobre tot, en gran solemnitats. He conservat a la memòria un pollastre familiar, el que es feia guisat, sense cap acompanyament però amb una picada blanca com era llavors habitual”. A Pla li divertia dir que el seu amic Paco Parellada, de la Fonda Europa de Granollers, classificava els pollastres en tres classes: els anarquistes, o sigui els que fan la vida lliure, que mengen i divaguen, de vegades molt lluny de la seva masia habitual i que són anomenats gratapallers; els socialistes, que són els de granja, viuen estabulats i immobilitzats; i el pollastre senyorial, que per ell era el millor de tots: la pularda.

És cert que la socialització del pollastre no sempre ha anat en benefici de la seva qualitat, però no és menys cert que ha fet un bé a la humanitat extraordinari, perquè ha contribuït a fer minvar la gana en el món. El pollastre és avui menja freqüent a les taules del cinc continents, les dels rics i les dels pobres, i la seva proteïna resulta molt apreciada. El pollastre ha passat de ser una au per minories a convertir-se en una au per tothom. Els nostres fills ja no van entendre mai aquelles historietes que dibujava Escobar de Carpanta, aquell sense sostre del tebeo que vivia sota un pont i somiava  a totes hores en menjar un pollastre rostit. O potser sí, quan sàpiguen, que el chef René Redzepi, propietari del Noma de Copenhague, que acaba de ser proclamat el millor del món,  fa un aperitiu de torrada de pa negre i pell de pollastre, amb un toc fumat de ou de guatlla a baixa temperatura, que és considerat un plat de la màxima exquisidesa.

Carpanta_pollastre

El greix de la carn d’au té dues bones qualitats: n’hi ha poc i és insaturat

alimentos-dicP

Vàrem comentar a una de les primeres entrades d’aquest blog que tant la carn de pollastre com la de gall dindi es caracteritzaven per tenir un contingut de greix molt baix. Una ració (125 g sense pell) de pit de gall dindi té 0.8 g de greix i la cuixa de pollastre en té 5.1 g.

Per ampliar aquesta informació volem comentar la seva composició perquè ja sabem que no només és important el nivell de greix d’un aliment, sinó també la seva composició en àcids grassos, ja que s’ha relacionat amb malalties cardiovasculars i càncer, ja sigui com factor de risc o de protecció.

La fracció grassa d’aquestes carns presenta una composició molt favorable ja que els nivells d’àcids grassos insaturats estan entre el 55 i el 70% del total. La principal diferència entre pollastre i gall dindi es troba en que el greix de gall dindi és més saturat que el de pollastre. Ara bé, en valors absoluts el gall dindi, degut al seu baix contingut en greix, és la carn que aporta menys grams d’àcids grassos.

Un apunt apart mereix l’aportació d’àcid linoleic (omega-6) i àcid linolènic (omega-3), que són els anomenats àcids grassos essencials, ja que al no poder ser elaborats pel cos humà han de ser aportats per la dieta. Al ser les carns més magres tenen una aportació inferior a altres carns de qualsevol tipus d’àcid gras, també dels essencials. Tanmateix, en el cas de l’omega 6 una ració de cuixa dóna al voltant d’un 10% de la ingesta diària recomanada. En omega 3 les aportacions són menys significatius, quedant-se al voltant del 5%.

Com a conclusió cal dir que el consum preferent de carns baixes en greix i amb un perfil d’àcids grassos més insaturats, com la de pollastre, és recomanable en el marc d’una dieta saludable i amb característiques cardioprotectores.

Resumen

 La composición en ácidos grasos de la grasa de la carne de pollo y pavo es muy favorable ya que el porcentaje de ácidos grasos insaturadas está entre el 55 y el 70% del total. Este hecho se suma al bajo porcentaje en grasa de estas carnes para hacer de ellas parte indispensable en una dieta saludable con características cardioprotectoras.

Què mengen els pollastres i els galls dindis? (final)

D-8.1

Avui tanquem la sèrie de què mengen els pollastres i galls dindis amb un format pregunta-resposta que queda obert a més preguntes o dubtes que ens puguin anar arribant:

Mengen el mateix els pollets que els animals adults?

No, ja hem comentat que el pinso ha d’estar adaptat a les necessitats dels animals i un pollet de 60 gr. no pot necessitar el mateix que un animal de 2 kg. Els pollastres normalment mengen 3 o 4 tipus de pinso diferent al llarg de la seva vida. Canvia la seva composició i també la seva presentació. El pollet en els primers dies a la granja necessita un pinso en forma d’una farina gruixuda que li permeti tant el menjar com la digestió. Més endavant ja pot menjar pinso en forma de grànul, que és la farina compactada.

Cada quan mengen?

Aquests animals tenen pinso a disposició seva sempre.

Quina quantitat de pinso mengen?

Varia al llarg de la seva vida, però hi ha un paràmetre que els avicultors controlen molt que és l’índex de conversió, que és la quantitat de pinso que han menjat per fer 1 kg de pes viu de l’animal. Un valor mitjà seria 1.9. És dir, han calgut 1.9 quilograms de pinso per engreixar cada quilo de pollastre.

I que hi ha de l’aigua?

L’aigua és també un element important. Els  animals han de tenir sempre a lliure disposició aigua que sigui tant químicament com bacteriològicament potable.

Tenen gust els pollastres?

Aquestes aus tenen el sentit del gust molt poc desenvolupat, només detecten i rebutgen el gust amarg. Tampoc no tenen gairebé olfacte.

Així doncs trien el menjar per la seva. Quasi sempre piquen el producte varis cops amb el bec abans de posar-se’l definitivament a la boca. Per aquest motiu la mida del grànul en funció de l’edat de l’animal és important.

Si teniu altres preguntes aprofiteu l’espai de comentaris per fer-nos-les arribar.

Resumen

A lo largo de la vida del pollo este puede comer 3-4 tipos distintos de pienso que difierent tanto en su composición como en su presentación (harina al principio, gránulos o harina compactada más adelante). Los animales tienen pienso y agua siempre en libre disposición. Se precisan aproximadamente 1,9 kg de pienso para hacer 1 kg. de pollo vivo. Los pollos tienen los sentidos del gusto y del olfato muy poco desarrollados y el tamaño del gránulo del pienso es importante para que lo acepte.