Què mengen els pollastres i els galls dindis? (final)

D-8.1

Avui tanquem la sèrie de què mengen els pollastres i galls dindis amb un format pregunta-resposta que queda obert a més preguntes o dubtes que ens puguin anar arribant:

Mengen el mateix els pollets que els animals adults?

No, ja hem comentat que el pinso ha d’estar adaptat a les necessitats dels animals i un pollet de 60 gr. no pot necessitar el mateix que un animal de 2 kg. Els pollastres normalment mengen 3 o 4 tipus de pinso diferent al llarg de la seva vida. Canvia la seva composició i també la seva presentació. El pollet en els primers dies a la granja necessita un pinso en forma d’una farina gruixuda que li permeti tant el menjar com la digestió. Més endavant ja pot menjar pinso en forma de grànul, que és la farina compactada.

Cada quan mengen?

Aquests animals tenen pinso a disposició seva sempre.

Quina quantitat de pinso mengen?

Varia al llarg de la seva vida, però hi ha un paràmetre que els avicultors controlen molt que és l’índex de conversió, que és la quantitat de pinso que han menjat per fer 1 kg de pes viu de l’animal. Un valor mitjà seria 1.9. És dir, han calgut 1.9 quilograms de pinso per engreixar cada quilo de pollastre.

I que hi ha de l’aigua?

L’aigua és també un element important. Els  animals han de tenir sempre a lliure disposició aigua que sigui tant químicament com bacteriològicament potable.

Tenen gust els pollastres?

Aquestes aus tenen el sentit del gust molt poc desenvolupat, només detecten i rebutgen el gust amarg. Tampoc no tenen gairebé olfacte.

Així doncs trien el menjar per la seva. Quasi sempre piquen el producte varis cops amb el bec abans de posar-se’l definitivament a la boca. Per aquest motiu la mida del grànul en funció de l’edat de l’animal és important.

Si teniu altres preguntes aprofiteu l’espai de comentaris per fer-nos-les arribar.

Resumen

A lo largo de la vida del pollo este puede comer 3-4 tipos distintos de pienso que difierent tanto en su composición como en su presentación (harina al principio, gránulos o harina compactada más adelante). Los animales tienen pienso y agua siempre en libre disposición. Se precisan aproximadamente 1,9 kg de pienso para hacer 1 kg. de pollo vivo. Los pollos tienen los sentidos del gusto y del olfato muy poco desarrollados y el tamaño del gránulo del pienso es importante para que lo acepte. 

La carn de pollastre i gall dindi, la més adequada per a la tercera edat

SEl control de la dieta i l’estat nutricional tenen un paper molt important ja que són un factor bàsic en la prevenció o tractament de moltes patologies de la gent gran. A més, aquest grup poblacional és el de més risc de patir desequilibris i dèficits nutricionals. Per alguns nutrients les seves necessitats poden ser superiors que en etapes anteriors de la vida. En concret, les necessitats d’aportació de proteïna són força superiors ja que les persones d’edat avançada pateixen una degeneració dels teixits, amb pèrdua de massa muscular com a conseqüència.

Així, doncs, per a gent gran les recomanacions d’ingesta de proteïna són superiors que a la resta de la població. Diversos estudis o associacions de nutrició aconsellen que un 12-17% de l’energia hauria de provenir de la proteïna.

A això s’afegeix el requeriment de que aquesta proteïna sigui d’alta qualitat, és a dir, que contingui tots els aminoàcids essencials, i que sigui aportada per aliments que al mateix temps siguin una bona font de vitamines i minerals i que siguin baixos en greix i àcids grassos saturats.

Aquestes són recomanacions generals, però cal tenir en compte que diverses patologies, com les renals o hepàtiques requereixen el consell de l’especialista.

Les carns de pollastre i gall dindi reuneixen totes aquestes condicions, per la qual cosa podem assegurar que és un aliment perfectament adaptat a les necessitats dietètiques de la gent gran.

Resumen

En la tercera edad las necesidades proteicas son superiores que en otros estadios de la vida. Esto es debido a que se produce una degeneración de los tejidos que puede llevar a una pérdida de masa muscular. Entre un 12 y un 17% de la energía debe provenir de la proteína, que debería ser de alta calidad, con todos los aminoácidos esenciales. La carne de pollo y pavo cumple con estos requisitos y otros adicionales como ser una buena fuente de vitaminas y minerales, son bajas en grasas y en ácidos grasos saturados.

¿Muslo o pechuga?

Adjuntamos el enlace que os permitirá acceder al artículo publicado en http://www.avicultura.com/2012/12/20/muslo-o-pechuga/ elaborado por la Federació Avícola Catalana en el que se resumen las tres entradas que se han hecho en este blog con el título de Pit o cuixa?  Esperamos que después de leerlo podais tener una idea clara de las diferencias nutricionales entre estas dos partes tanto de pollos como de pavos.

comida-saludable

Pit o cuixa (part III i final)

vitamines

En la darrera entrada d’aquesta sèrie parlarem sobre les vitamines i si hi ha diferències entre aquestes dues parts pel que fa al seu contingut en aquests elements imprescindibles en l’alimentació.

La ingesta d’una ració d’aquestes carns és una bona font d’algunes vitamines, i fins i tot en alguns casos una molt bona font amb independència de la part o de l’animal de procedència.

Pel que fa al pit de pollastre el podem declarar guanyador en la cobertura de les necessitats diàries en adults de niacina (100% en dones i un 93% en homes), àcid pantotènic (35%) i vitamina B6 (62% en dones i 52% en homes).

Aquests nivells tan elevats de contingut en certes vitamines del pit de pollastre no ens han de fer menysvalorar les altres parts ja que en general el contingut és altíssim en tots els casos. Ho podeu veure als gràfics adjunts.

En la vitamina B12 és la cuixa de pollastre on s’arriben als nivells més alts de cobertura de les necessitats diàries dels adults (33%), quedant el pit de pollastre a un 10%.

En contingut vitamínic segueix la riboflavina (B2) en que la cuixa de gall dindi té uns valors força elevats (aproximadament del 17%), la resta de parts queden lleugerament per sota del 10%.

Cal també assenyalar els baixos nivells de vitamines A, D, E,i K ja que són vitamines liposolubles i al tenir les nostres carns nivells tan baixos de greix la presència d’aquests vitamines no és significativa.

Resumen:

Ambas partes, pechuga y muslo, de los dos animales, pollo y pavo, contienen niveles muy altos de niacina, ácido pantoténico y vitamina B6. Sin embargo, destaca la pechuga de pollo como la parte que más cubre las necesidades de un adulto de estos elementos. También destaca la vitamina B12 en el muslo de pollo y la riboflavina en el de pavo. A pesar de estas diferencias los niveles de cobertura de las necesidades diarias de estas vitamines son altísimos.

Grafic_vitamines_homeGrafic_vitamines_dona