La base de l’alimentació de pollastres, gallines i gall dindis són els cereals

Entrevista a Dr. Enric Esteve[1] cap del Programa de Nutrició Animal de l’IRTA

• Què mengen els pollastres, galls dindis i les gallines que posen els ous que ens mengem?

Bàsicament cereals (per exemple blat, ordi, blat de moro, sègol, civada)  i subproductes de molineria  i destil·leria i fonts de proteïna, com el tortó de soja, gira-sòl i colza, i d’altres lleguminoses com els pèsols o els tramussos. Aquests elements representen més del 80 % de la composició del pinso que se’ls dona.

 On es fa aquest pinso?

Es produeix a fàbriques de pinso, que són establiments que han d’estar autoritzats, i són sotmesos a inspeccions periòdiques molt rigoroses. Un aspecte important de tota la cadena alimentària és que hi ha d’haver traçabilitat total. Això afecta cadascun dels elements de la cadena, que han d’assumir la seva  responsabilitat. En el cas dels pinsos, això vol dir que el fabricant ha de saber i documentar l’origen de cadascun dels elements que es troben al pinso. D’aquesta manera, quan hi ha una incidència es pot traçar tot el procés i delimitar l’afectació del problema. Cal explicar que el pinso normalment es presenta en engrunes i en grànul, per tal d’evitar la separació dels diferents components durant el transport.

Fotografia cedida per ASFAC

• Ara ja sabem quin són els principals components, però que hi ha dels elements que es posen en petites quantitats, què són i quina és la seva funció?

A més de cereals, tots els pinsos porten greix (que serveix per augmentar l’energia i com a font d’àcids grassos essencials, així com per lubricar les granuladores i evitar la pols), minerals com el fosfats càlcics i carbonat càlcic, sal comuna, aminoàcids sintètics, que són els components  de les proteïnes, així com complements de vitamines i oligominerals.

Els components majoritaris, els cereals i les fonts de proteïna, no tenen tots els nutrients en la proporció suficient, ja que els animals de granja estan seleccionats per un bon  creixement i, per tant, tenen uns requeriments nutricionals molt elevats. Per aquest motiu s’afegeixen aquests complements minerals, vitamínics i d’aminoàcids per tal que la dieta tingui tots els nutrients en quantitats suficient. Això permet aprofitar el pinso al màxim, ja que si hi ha deficiències una part del pinso no s’aprofita i l’animal no creix prou. Des del punt de vista econòmic i mediambiental, aquest aspecte és molt important.

• Aquests components afegits poden modificar el seu valor nutricional? Poden ser perjudicials per a la salut humana?

En realitat, aquesta és la funció que compleixen, és a dir, equilibrar el pinso per tal que ni li falti res, i que no es perdin nutrients inútilment. I per descomptat, no tenen cap efecte perjudicial per a la salut humana. Tots els additius que s’utilitzen estan autoritzats per la Unió Europea d’acord amb els criteris científics establerts per l’Agència Europea de Seguretat Alimentària i han demostrar la seva innocuïtat, en primer lloc per a l’animal, i en segon lloc per al consumidor. També se’n avalua el seu impacte sobre el medi ambient.

• Qui determina quina ha de ser la composició d’ un pinso?

Com explicava abans, el pinso ha de satisfer els requeriments de l’animal al que van destinats, de manera que pugui créixer segons el seu potencial genètic. Aquest potencial genètic és el que determina el que un animal pot créixer cada dia, i el pinso ha d’aportar tots el nutrients que l’animal necessita per tal que aquest creixement es produeixi. El responsable de determinar què han de menjar els animals és el nutricionista, que  té com a objectiu que la seva dieta sigui equilibrada i econòmica.

• Pot un fabricant de pinso o un granger fer un pinso amb els components que vulgui?. Quin organisme regula i autoritza la seva composició?

La fabricació de pinso està subjecta a una legislació europea de compliment obligatori. Aquesta legislació és la més rigorosa de tot el món i estableix un model per a la resta de països. Dins la legislació hi ha una llista positiva d’ingredients que es poden utilitzar. També hi ha una llista d’additius autoritzats que han estat prèviament avaluats de forma molt rigorosa. Cada pinso ha de portar una etiqueta amb el detall de la seva composició, de la mateixa forma que es fa en els aliments destinats a l’alimentació humana.

L’autoritat alimentària corresponent, en aquest cas la Generalitat de Catalunya, és l’organisme encarregat del control i inspecció de les instal·lacions i els pinsos. En general, es  pot dir que el rigor amb que s’actua a l’hora de regular additius, en les inspeccions i el control dels pinsos és igual o superior que per als aliments que ens mengem les persones.

• Però en alguns casos els pinsos poden portar subproductes no especificats per abaratir-los?

Com deia abans, tots els components del pinso han de ser de la llista positiva i han de ser identificats. Insisteixo, la traçabilitat ha de ser total i s’ha de conèixer l’origen i el lot de cada component del pinso.

• Per què hi ha pinsos específics per a cada espècie/capacitat productiva/edat?

Els requeriments nutricionals varien en funció de l’edat i l’estat fisiològic de l’animal. Com que es tracta d’ajustar la composició del pinso per tal de satisfer les necessitats, aquesta serà diferent segons l’edat i l’estat fisiològic. Així, per exemple, si donem un pinso a una gallina que pon ous, hem d’ajustar la composició del pinso a les necessitats de la gallina per tal que pugui produir aquest ou.

• Què passaria si un animal menja un pinso no adequat a la seva edat?

Poden passar dues coses.

1. Si n’hi ha un dèficit d’algun nutrient, l’animal no podrà créixer o produir ous segons el seu potencial i es perdran nutrients que van a parar, o bé a l’orina o bé a les femtes i, per tant, es perden. Això pot tenir conseqüències negatives per al medi ambient. Des del punt de vista econòmic, aquesta és una pràctica molt ineficient i poc competitiva, i per tant, perjudica greument al productor.
2. Si hi ha un excés de nutrients, de vegades aquests excessos també poden tenir un efecte negatiu sobre el creixement i la productivitat dels animals, fins i tot arribar a efectes tòxics. Aquests efectes negatius normalment només redueixen el consum. En qualsevol cas, l’excés de nutrients és ineficient doncs una part dels nutrients també es perd per les femtes o l’orina i, a més, poden tenir un impacte negatiu sobre el medi ambient.

 

 

 

[1] Farmacèutic per la Universitat de Barcelona I MSc I PhD en Nutrició animal per la Universitat de Cornell. Investigador de l’IRTA des de fa més de 30 anys i actualment cap del Programa de Nutrició Animal.

 

Què mengen els pollastres i els galls dindis? (final)

Avui tanquem la sèrie de què mengen els pollastres i galls dindis amb un format pregunta-resposta que queda obert a més preguntes o dubtes que ens puguin anar arribant:

Mengen el mateix els pollets que els animals adults?

No, ja hem comentat que el pinso ha d’estar adaptat a les necessitats dels animals i un pollet de 60 gr. no pot necessitar el mateix que un animal de 2 kg. Els pollastres normalment mengen 3 o 4 tipus de pinso diferent al llarg de la seva vida. Canvia la seva composició i també la seva presentació. El pollet en els primers dies a la granja necessita un pinso en forma d’una farina gruixuda que li permeti tant el menjar com la digestió. Més endavant ja pot menjar pinso en forma de grànul, que és la farina compactada.

Cada quan mengen?

Aquests animals tenen pinso a disposició seva sempre.

Quina quantitat de pinso mengen?

Varia al llarg de la seva vida, però hi ha un paràmetre que els avicultors controlen molt que és l’índex de conversió, que és la quantitat de pinso que han menjat per fer 1 kg de pes viu de l’animal. Un valor mitjà seria 1.9. És dir, han calgut 1.9 quilograms de pinso per engreixar cada quilo de pollastre.

I que hi ha de l’aigua?

L’aigua és també un element important. Els  animals han de tenir sempre a lliure disposició aigua que sigui tant químicament com bacteriològicament potable.

Tenen gust els pollastres?

Aquestes aus tenen el sentit del gust molt poc desenvolupat, només detecten i rebutgen el gust amarg. Tampoc no tenen gairebé olfacte.

Així doncs trien el menjar per la seva. Quasi sempre piquen el producte varis cops amb el bec abans de posar-se’l definitivament a la boca. Per aquest motiu la mida del grànul en funció de l’edat de l’animal és important.

Si teniu altres preguntes aprofiteu l’espai de comentaris per fer-nos-les arribar.

Resumen

A lo largo de la vida del pollo este puede comer 3-4 tipos distintos de pienso que difierent tanto en su composición como en su presentación (harina al principio, gránulos o harina compactada más adelante). Los animales tienen pienso y agua siempre en libre disposición. Se precisan aproximadamente 1,9 kg de pienso para hacer 1 kg. de pollo vivo. Los pollos tienen los sentidos del gusto y del olfato muy poco desarrollados y el tamaño del gránulo del pienso es importante para que lo acepte. 

Què mengen els pollastres (i els galls dindis)? (Introducció)

Un aspecte important per saber les característiques del que mengem és conèixer el procés que ha portat a la seva obtenció. En el nostre cas, parlem del que han menjat els pollastres i els galls dindis fins arribar a ser el que són i poder gaudir d’ells a les nostres taules. Així doncs, avui encetem una nova sèrie d’entrades a aquest blog en que parlarem de l’alimentació d’aquestes aus.

La resposta bàsica al que mengen és pinso. Un pinso és una barreja de cereals (blat de moro, ordi, blat,…), plantes oleaginoses (soja, colza, gira-sol,…) i altres elements (aminoàcids, vitamines, minerals, etc.) que en diferents proporcions i amb diferents formats (farina, grànuls, etc. ) busquen cobrir les necessitats de creixement dels animals d’una forma equilibrada.

L’equilibri és un aspecte molt important ja que no pot ser el mateix un pinso per un pollet de 3 dies que per un pollastre en la fase final de creixement. També ha de variar depenent si és l’estiu o l’hivern. De la mateix manera, no serà el mateix tipus de pinso si estem criant un pollastre per fer-se a l’ast o és un animal de raça de creixement lent que serà, per exemple, un pollastre de pagès.

Aquest equilibri ha d’aconseguir-se mitjançant la utilització de matèries primeres que ja hem anomenat i que tenen variacions en quant a la seva disponibilitat i preu. Les matèries primeres que arriben a les fàbriques de pinso passen una sèrie de controls per a verificar la seva qualitat i composició abans de ser utilitzats.

Fotografia cedida per ASFAC

Els nutròlegs són els professionals que a cadascuna de les empreses fabricants de pinso valoren tots aquests elements fins aconseguir el millor pinso per cada animal en concret i, per suposat, al millor preu possible. També és qui davant de qualsevol problema del bestiar relacionat amb el menjar buscarà el seu origen i proposarà solucions. D’altra banda, els fabricants de pinso han de complir amb les mateixes obligacions de traçabilitat que la resta de la cadena alimentària i per tant, qualsevol problema ha de poder ser detectat, rastrejat i trobat en el seu origen.

Resumen:
Esta entrada a nuestro blog y otras posteriores buscan dar respuesta a la pregunta de qué comen los pollos y pavos. La respuesta es piensos, que son mezclas equilibradas de cereales, plantas oleaginosas y otros elementos (vitaminas, aminoácidos, minerales, …) que, en diferentes proporciones y formatos (harina, gránulos, etc. ) buscan cubrir las necesidades de crecimiento de los animales de una forma equilibrada, de acuerdo a su edad, forma de cría, peso final, época del año, etc.

 La elaboración de los piensos se hace con un estricto control de las materias primas antes de su utilización y siguiendo todas las normas de trazabilidad que permiten su seguimiento desde su origen hasta su consumo por parte de un determinado lote de animales.