Seguim avui amb la dissertació que sobre el pollastre ens va fer el periodista Màrius Carol, que va continuar parlant ara sobre l’aviram a les arts plàstiques.
Miguel March – Milà atacant un galliner
El pollastre ha tingut no només dibuixants, sinó també il•lustres pintors que han sabut veure en ell un animal d’exquisida elegància, al qual s’honorava a taula un cop cuinat. En l’exposició que es va poder veure no fa pas massa temps al MNAC, titulada “Natures mortes, de Sánchez Cotán a Goya”, que pertanyen al Museu del Prado, els visitants van poder contemplar com galls, gallines i pollastres han inspirat els grans pintors de la història.
Antoni Viladomat. natura morta amb verdura, gall dindi plomat, altres aviram i neules
El valencià Miquel March va pintar al segle XVII un milà atacant un galliner, en una obra considerada de gran importància per a la història intel•lectual de la natura morta a casa nostra, però no és menys cert que el barceloní Antoni Viladomat, pocs anys més tard, va pintar-ne una altra esplèndida titulada “Natura morta amb verdura, gall dindi plomat, altres aviram i neules” inspirada pels artistes napolitans de la Cort de l’arxiduc Carles.
Francisco de Goya. Aves muertas
I Goya s’afegia a la mostra amb unes “Aus mortes”, plasmades amb molt de criteri ja als inicis del segle XIX.
Però si un pintor ha mantingut una relació intensa amb l’aviram aquest ha estat Salvador Dalí. En la seva “Vida secreta”, una mena de memòries escrites de manera un tant surrealista, evoca el seu retorn a Portlligat, quan la Lídia Noguer, la Ben Plantada, la persona que els va vendre la incòmoda barraca de pescadors on vivia, els prepara el sopar mentre l’artista i la seva esposa Gala escolten la tramuntana des del seu divan. Escriu Dalí: “El pollastre estava en el darrer extrem de la seva agonia i tenia les potes encarcarades i immòbils com sarments acorralats de l’hivern. Lídia començà a esplomissar-lo i aviat tota la peça era coberta de plomes. Llesta aquesta operació, va netejar l’animalet, i amb els dits regalimant de sang va començar a treure-li les vísceres, que col•locava en una plata sobre el vidre de la taula, on jo havia deixat un llibre costosíssim de facsímils de Giovanni Bellini.” Segurament Dalí se’n va recordar en aquell precís moment de les cuineres de la casa paterna. El Dalí nen podia fer el que volgués a la llar menys entrar a la cuina on les donzelles preparaven els àpats. Però la prohibició l’excitava gairebé tant com els aromes que se’n desprenien. A la “Vida secreta” explicarà més tard que “assetjava durant hores, fent-se’m la boca aigua, fins trobar l’oportunitat d’esmunyir-me en aquell lloc encantat”. I davant de les donzelles cridant de gust, arreplegava un tros de carn, de pollastre cru, o un bolet rostit amb el que s’ennuegava fins quasi ofegar-se. Potser per això en el banquet de noces de Gala i Dalí al restaurant La Barca de Girona s’hi va servir un pollastre farcit fet al forn, que era especialitat de la casa.
Salvador Dalí. Carn de gallina inaugural
En l’obra daliniana ous, pollastres i gallines i són presents d’alguna manera. Els “Ous al plat sense el plat”, ’Equilibri intra-atòmic d’una ploma de cigne” que incorpora una pota de pollastre, i la composició surrealista batejada “Gallina inaugural” són exemples d’aquesta passió per les aus de corral. Per no parlar de la fotografia del seu amic Halsman en què Dalí emula el pollet abans de sortir de l’ou i que va inspirar la seva tela “Nen geopolític observant el naixement de l’home nou”. I per si algú encara té dubtes, recordem l’embarbussament que més li agradava repetir a l’artista de Cadaquès, que fins hi tot va fer gravar al cineasta Luis Revenga per animar Buñuel a fer una darrera col•laboració a la recta final del seus dies i que diu així: “Una polla xica, pica, pallarica, camacurta i becarica, va tenir set polls xics, pics, pallarics, camacurts i becarics; si la polla no hagués estat xica, pica, pallarica, camacurta i becarica, no hauria tingut els set polls xics, pics, pallarics, camacurts i becarics. “
100per100salut 