Cuixa o pit? (Part II)

Fa uns dies vàrem fer el post amb el títol Pit o cuixa? (Part I). Avui seguim amb aquest tema, però per variar i per fer contents a tots aquells que prefereixen la cuixa a pit hem canviat l’ordre del títol.

Ja vàrem veure que no hi ha diferències significatives entre aquestes dues parts pel que fa a contingut energètic, proteic o de greix. Anem a veure ara què les diferencien pel que fa als minerals.

Parlarem només d’aquells elements que cobreixen un percentatge important de les necessitats diàries dels adults.

Entre els minerals destaquem el seleni. El seleni té un important paper en la protecció de les membranes cel•lulars en front els radicals lliures, també es necessita en el funcionament del sistema immunitari i el metabolisme de l’hormona tiroidea. La part que en té més és el pit de pollastre que proporciona fins un 72% de les necessitats diàries d’una persona adulta. Tanmateix, però, el pit de gall dindi o la cuixa de pollastre m’aporten més del 50%.

També és important el fòsfor, on són els pits, tant de pollastre com de gall dindi, són les parts que n’aporten més, un 35%, però la cuixa no es queda curta i està al voltant del 30%.

També en ferro i zinc són bones fonts aquestes carns. En els dos elements destaca la cuixa de gall dindi que aporta quasi un 25% de les quantitats diàries recomanades en adults en ferro i un 34 % en zinc.

En resum: les carns d’aquestes aus són una important font d’elements minerals, especialment seleni, fòsfor, ferro i zinc.  Us adjuntem uns gràfics amb la Cobertura de minerals per ració en homes i dones adults

En el post final d’aquesta sèrie parlarem de les vitamines.

Anuncis

Pit o Cuixa? (Part I)

Aquestes tres paraules són enteses per tots els que al voltant d’una taula es preparen per gaudir d’un àpat no per conegut menys valorat. Tampoc mai una pregunta tan breu ha generat tantes discussions. No entrarem nosaltres a discutir quina part és més gustosa, més fàcil de menjar, etc. ja que, afortunadament, hi ha gustos per tothom, i el que és important és que cadascú pugui assaborir la part que prefereixi. Parlarem de les diferències nutricionals d’aquestes dues parts sense pell i en ració de 125 gr.
El no tenir en compte la pell és perquè la tendència és a retirar-la ja sigui abans o després de cuinar. A més, la seva composició és tan diferent que podria introduir una desviació important en la valoració nutricional del producte.

Pel que fa al valor calòric, no hi ha grans diferències ni entre pit i cuixa, ni entre aquestes carns segons siguin de pollastre o gall dindi. Una altra cosa és quina part de l’energia que ens proporciona prové dels greixos que conté o de la proteïna. Aquí sí que s’observen diferències considerables que van des de la cuixa de pollastre on els greixos proporcionen quasi un 37% de l’energia fins el pit de gall dindi en que aquest percentatge no arriba al 6%. En tot cas, cal tenir present que el valor màxim, corresponent a la cuixa de pollastre, no suposa més de 50 kcal aportades pel greix per ració.

La composició en àcids grassos d’aquestes carns és força favorable, com ja s’ha comentat en un post anterior, i no hi ha diferències significatives entre pit i cuixa d’un mateix tipus de carn.

Pel que fa a la proteïna, les diferències en la composició no són gaire importants, anant del 30.8 gr. per ració en el pit de gall dindi a 24.1 en la cuixa de pollastre. Respecte la qualitat d’aquesta proteïna, no hi ha diferències entre pit i cuixa ja que la composició és pràcticament idèntica per cada espècie animal. Les dues carns tenen la composició en aminoàcids indispensables òptima, sense cap aminoàcid deficient. En els quatre tipus de carn es dóna el valor màxim de Còmput Proteic, que és la mesura de qualitat de la proteïna, és a dir del 100%.

En un proper post parlarem també de Pit o Cuixa?, però centrant-nos en diferències en el seu contingut en vitamines i minerals.