Anem a explicar veritats…#FalsosMites sobre l’ou i la carn d’aviram

L’alimentació és un tema molt sensible a notícies de tot tipus i, per tant, pateix molt la influència de comentaris o  informacions que sorgeixen ja sigui als mitjans de comunicació, a les xarxes socials, o a la rumorologia del carrer. Tant fa si són falses, no del tot certes per desconeixement o intencionadament ambigües, sempre tenen un llarg recorregut. N’hi ha que queden enquistades  i encara que s’expliqui mil i una vegades que no són certes, costen molt d’eradicar. Són els falsos mites, dels quals els nostres productes avícoles, ous i carn d’aviram, en són objectiu.

Amb l’ànim de desmuntar-los i oferir informació veraç, directa i clara, la CUS (Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat) ha publicat al seu butlletí periòdic núm. 11 un article elaborat per la Federació Avícola Catalana sobre aquest tema.

Us convidem a llegir-lo i difondre’l, compartint-lo a les vostres xarxes amb el coixinet #falsosmites #FederacióAvícolaCatalana. Gràcies per endavant i bona lectura!

 

 

Carn d’aviram: maneig i conservació

A l’anterior entrada parlàvem de consells sobre conservació i maneig dels ous a casa, avui toca parlar de la carn de pollastre o altres peces d’aviram.

Les normes bàsiques d’higiene per al carn d’aviram són les mateixes que s’han de seguir per manipular qualsevol producte fresc,  les 4 normes d’higiene: refredar, netejar, separar i coure..

Abans d’entrar en aquests quatre punts aplicats a la carn d’aviram, recordeu que en fer la compra, cal que tingueu en compte que els productes frescos, i, en especial els refrigerats,  s’han d’adquirir al més tard possible i intentar que el trasllat del comerç a casa sigui al més ràpid possible. I, si els podeu en bosses que mantinguin la temperatura, molt millor.

Refredar: Quan arribeu a casa, guardeu la carn sempre a la nevera, que ha d’estar a una temperatura de 5 ºC o menys, preferiblement ben embolicada o a l’envàs original ja que sovint està envasada en atmosfera protectora. A part de protegir-la d’agents externs que hi puguin haver a la nevera, d’aquesta manera, també podrem saber sempre la seva data de caducitat. És molt important evitar que la carn degoti sobre altres aliments. Si veiem que s’acosta la data de caducitat i no sabem si la podrem consumir abans, millor congelar-la.

Netejar: Cal netejar les superfícies i estris que es facin servis durant la manipulació de carn crua abans d’utilitzar-los per manipular aliments cuits o d’altres tipus d’aliments crus, com verdures. No s’ha de netejar mai la carn d’aviram abans de cuinar-la, així evitem riscos de contaminació encreuada causats per  esquitxades  durant la neteja.

Separar: Evitar el contacte de la carn crua amb aliments cuinats o que es consumeixin crus, per exemple, no fer servir el mateix plat que ha contingut la carn crua per dipositar el plat ja preparat ni fer servir mai les mateixes pinces de cuinar per servir. Separar, separar, separar!!!

Cuinar: La carn d’aviram s’ha de cuinar sempre, no s’ha de menjar crua mai encara que hi hagi alguna moda que ho suggereixi. La temperatura de l’interior ha d’arribar a 75ºC.

Refredar altre cop: Si, un cop cuita, en sobra o no l’hem de consumir aviat, també cal conservar a la nevera i no mantenir a temperatura ambient més de dues hores.

Per suposat hem parlat aquí de consells per la carn d’aviram, però n’hi ha de genèrics que igualment heu de tenir en compte per garantir la seguretat alimentaria en el procés de compra, conservació i manipulació a casa dels aliments Com, per exemple, rentar-se les mans adequadament abans de manipular qualsevol aliment o refrigerar separadament els aliments crus i cuits, conservats en recipients estancs tapats. A la secció del Canal Salut de la Generalitat en trobareu molts més consells com aquests per gaudir dels aliments de forma completament segura.

Bon profit!!

(publicació de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària)

Aus i carn d’aviram, les millors opcions per un gener lleuger

Sembla que el pas del temps no vingui determinat pels mesos, estacions o altres situacions naturals. Més bé sembla que vingui donat per tòpics que any rera any es van repetint: l’operació biquini a finals de primavera, la tornada al cole al setembre, el bon nadal i bon any nou, i ara toca “la cuesta de enero” i la desintoxicació dels excessos de les festes.

Nosaltres no som, ni pretenem ser metges, nutricionistes o dietistes.  Som productors de carn d’aviram i d’ous i coneixem, no només com fer aquests productes, sinó també les seves característiques nutritives i culinàries. Per aquest motiu, volem compartir amb vosaltres la sort de tenir al nostre abast uns productes, ous i carn d’aviram,  produïts molt a prop de casa nostra, d’altíssima qualitat nutritiva, amb una versatilitat increïble pel que fa a formes de preparació. Estem molt a prop del consumidor per donar resposta als seus gustos, preferències i necessitats: ous blancs o rossos, de diverses mides, en envasos amb diferents unitats i de diferents formes de cria. Pel que fa a la carn d’aviram, el pollastre és el més conegut, però atreviu-vos amb el gall dindi, les guatlles, els picantons, els ànecs, etc

Sigui el que sigui, tindreu a la vostra taula un aliment de caràcter eminentment proteic, la proteïna del qual és d’altíssima qualitat, poc calòric i amb un munt de vitamines i minerals necessaris en qualsevol dieta equilibrada. Si voleu “portar-vos bé” un temps, tant la carn d’aviram com els ous en plats amb poc greix, en amanides, caldos, truites, etc. són una molt bona opció.

 

Les IGP dels pollastres de fira per Nadal

 

Catalunya té entre els seus molt productes amb distintiu de qualitat dues IGP o Indicacions Geogràfiques Protegides d’aviram: el pollastre i capó del Prat i el gall del Penedès.

Breument explicarem que és una IGP. La Indicació Geogràfica Protegida (IGP) és el nom que identifica un producte originari d’un lloc determinat, una regió o un país, que posseeix una qualitat determinada, una reputació o una altra característica que pugui essencialment ser atribuïda al seu origen geogràfic, i del qual com a mínim una de les seves fases de producció, transformació o elaboració es fa en la zona geogràfica definida. Els requisits que ha de complir un producte per tenir aquest reconeixement estan fixats per la Unió Europea i per tant , no són només uns productes de qualitat dins l’àmbit català, sinó comunitari i, per tant, sota les seves normes específiques de protecció.

En els dos casos es fixen les races, l’àmbit geogràfic de l’engreix, l’alimentació i maneig, etc.

Tant una com l’altra tenen la sort de tenir uns aparadors fantàstics per a poder donar-se a conèixer: la Fira del Prat i la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès. Les dues se celebren entre el 15 i  el 17 de desembre i permeten no només veure els animals, sinó també degustar receptes elaborades amb la carn d’aquests pollastres, sovint acompanyades d’altres productes típics de la zona.

Us convidem a visitar-les!!

Carn blanca? Sense cap dubte, la carn d’aviram

Peix blau vs. peix blanc, carn blanca vs. carn vermella, són només dues de les contraposicions entre tipus d’aliments que, si bé comparteixen importants elements en comú, en tenen d’altres diferencials que, a més, tenen a veure amb les seves característiques nutricionals.

La carn de pollastre i de gall dindi és la carn blanca per excel·lència. Les carns blanques es defineixen pel seu color, més clar que les carns anomenades vermelles. Aquesta diferència en el color és deguda a que les vermelles tenen en el seu múscul mioglobina, un tipus de proteïna on es troba el ferro altament disponible pel cos humà.  Les carns blanques, a més , tenen menys greix, més àcids grassos insaturats i són més digestibles.

La carn, sigui blanca o vermella, té un alt valor nutricional basat en el seu alt contingut proteic i l’elevada qualitat d’aquesta proteïna. El consumidor ha de conèixer els diferents tipus de carn, els diferents talls i les diferents qualitats tan nutricionals com gastronòmiques i ha de poder triar en base a informacions contrastades i veraces.

El consumidor també ha de tenir clar que per, seguir una dieta saludable, tan important com l’elecció del tipus carn és el tipus de cocció i d’aliments amb els quals s’acompanya: no és el mateix cuinar-la a la planxa o al forn amb guarnició de verdures  que fregida, arrebossada o amb una salsa feta amb crema de nata.

Per totes aquestes raons,  seguirem dient que la carn blanca per excel·lència és la de pollastre i la de gall dindi.

Amb l’arribada de l’estiu, comencem un nou camí.

Fa temps que vam decidir fer una reflexió sobre el blog, la seva finalitat, el seu contingut i la seva periodicitat. Fruit d’aquesta reflexió encetem avui una nova etapa a la qual volem donar-vos a conèixer, no només les qualitats nutritives dels nostres productes: aus i ous, sinó també la pròpia activitat de la Federació Avícola Catalana.

En aquest marc us proposem dues entrevistes recents al nostre nou president, Joan Anton Rafecas on explica què som, què fem i exposa alguns dels nostre principals reptes.

La primera és una entrevista que es va fer a Ràdio Estel el passat 30 de març i  que podreu escoltar a partir del minut 13:55.

L’altra entrevista, aquest cop escrita, la trobareu al blog Obeoalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

 

Fins ben aviat!

Cuina. El pollastre, el rei dels àpats nadalencs

Ja fa dies que al carrer és Nadal. Els àpats de la nit del tió i de Nadal ja estan pensats i repensats, sovint ja comprats i aviat mig cuinats. Avui volem compartir amb vosaltres un article de la revista Cuina: El pollastre, el rei dels àpats nadalencs.

Parla dels diversos tipus de pollastre i aviram i la millor de gaudir de les seves excel·lents carns.

Bon Nadal!!!

El pollastre, també per Nadal

Desembre és temps de les fires de Nadal lligades a unes produccions d’aviram específiques i locals. Parlem primer de la Prat Fira Avícola de la Raça Prat que es farà del 16 al 18 de desembre al Prat de Llobregat. A més de ser una fira comercial, posa el seu accent en aquest producte emparat sota una Indicació Geogràfica Protegida (IGP) de Pollastre i Capó del Prat.

Segons consta al web del Departament d’Agricultura, la raça Prat es caracteritza pel seu color ros fosc, les potes de color blau pissarra i la cresta senzilla dentada; la cua del gall té plomes abundants i caiguda cap enrere. Té una carn amb una finor i una melositat característiques i sense greixos excessius. Els pollastres i els capons són criats en explotacions de Castelldefels, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans i Santa Coloma de Cervelló. Es crien a terra, amb una densitat en els galliners que no pot superar els 8 animals per metre quadrat de superfície interior. Llur alimentació comporta un mínim del 70% de cereals. Els pollastres i els capons se sacrifiquen a una edat mínima de 90 dies i 182 dies, respectivament. Cada unitat de venda porta una etiqueta individual numerada, amb el nom de “Pollastre del Prat. Indicació Geogràfica Protegida”, el logotip i el símbol comunitari.

Al mateix cap de setmana també podem gaudir de la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès. Aquesta fira centenària se celebrarà els dies 17 i 18 de desembre. El 14 de juliol de 2016 la Generalitat de Catalunya va otorgar el reconeixament d‘Indicació Geogràfica Protegida (IGP) al Gall del Penedès. Entre altres activitats hi trobareu un mercat d’aviram on podreu comprar a les parades dels criadors gall negre del Penedès, ànec mut i aviram de pagès. Si compreu l’aviram viu la Fira disposa d’un servei gratuït d’escorxador.

Es crien en galliners que disposen d’accés a l’exterior durant tot l’any i es caracteritza per incloure llavor de raïm a la seva dieta. L’edat mínima de sacrifici és de 98 dies.

És un au de creixement lent, molt rústica, amb bona vitalitat, de tipologia corporal mediterrània, lleugera, i de producció de carn pesada. Resistent a la calor i al fred. Es caracteritza per la seva pell blanca, potes negres amb la base de la pota de color blanc i una carn rogenca de qualitat gustativa amb músculs ferms i sucosos.

També hi haurà un espai gastronòmic amb una Mostra de cuina d’aviram i vins DO Penedès.

 

 

Unes quantes dades més del pollastre i gall dindi

Després de conèixer dades de producció d’aviram a casa nostra, anem ara a donar unes poques dades sobre aquesta carn a Espanya. L’any passat es van produir 1.019.878 tones de pollastre, i 154.021 de gall dindi. D’aquesta quantitat un 28% va produir-se a Catalunya , un 17 a Andalusia i un 15,5% a la Comunitat Valenciana.

Pel que fa al gall dindi,  de les 154.021 tones produïdes a Espanya, Andalusia n’és la màxima productora amb un 59% i Catalunya li segueix amb un 36%.

Parlem ara del consum. Les dades que publica periòdicament el ministeri d’agricultura són dades de consum a les cases, no a les institucions (hospitals, escoles,…) o restauració. Segons aquestes dades l’any passat el consum per cap l’any passat va ser 13.78 kg de pollastre i 1,62 kg de carn de gall dindi.

On se’n menja més és al Castella – La Manxa, Comunitat Valenciana i Aragó. I on menys gaudeixen d’aquestes carns és a Canàries, Cantabria i País Basc.

Una dada més: el tipus d’establiment on més es compra la carn d’aviram és als supermercats amb quasi la meitat de les compres, seguit de la polleria tradicional amb un quart de les compres.

La propera entrada anirem cap a la Unió Europea.

Els pollastres i ous diuen NO al TTIP

Dissabte passat es van celebrar a moltes ciutats europees actes en contra dels tractats TTIP. Aquests tractats de lliure comerç entre la Unió Europea i els Estats Units s’estan negociant i són objecte de grans debats, a favor i en contra.

Des d’aquest blog ja hem parlat de les diferències productives entre l’anomenat Model europeu de producció i el sistema nord-americà.

Pel que fa als sistema nord-americà, els costos productius són molt inferiors, no només perquè les seves explotacions, tant les agrícoles com les ramaderes, són més grans, sinó perquè tenen regulacions molt menys estrictes que els permeten incrementar més la productivitat d’una banda i per l’altra reduir els costos. Parlem d’utilització de substàncies, residus, tractament de la carn, medi ambient… Com podran doncs la carn d’aviram i els ous europeus competir amb els de l’altra banda de l’Atlàntic?

No només és el productor qui ho patirà, també el consumidor. Durant anys els consumidors de la Unió Europea hem estat exigint als productors, elaboradors, administracions,… seguretat alimentària. El sistema creat que fa que els nostres productes estiguin sotmesos a un criteris de seguretat elevadíssims, que valorem i entenem com un bé al que tenim dret.  Poc té a veure aquest sistema amb l’establert a EUA. Volem els consumidors rebaixar els nostres criteris de seguretat alimentària sigui quin sigui l’origen del producte?  Segur que no.

Així doncs els pollastres, galls dindis i ous europeus també diuen que no volen jugar al TTIP!!