“És absolutament fals que als pollastres se’ls donen hormones per engreixar-los”

Publiquem ara la segona part de l’entrevista al Dr. Enric Esteve, cap del Programa de Nutrició Animal de l’IRTA sobre els pinsos en general i els pinsos avícoles en concret.

Mas_de_Bover

Centre de Mas Bové de l’IRTA (Fotografia cedida per IRTA)

Hi ha uns quants mites pel que fa al que mengen els pollastres, gallines i altres tipus d’aviram. Ens pot dir què hi ha de veritat en ells?

  • Als pinsos s’afegeixen hormones perquè els pollastres s’engreixin més ràpid

Aquestes hormones estan absolutament prohibides. De fet, ni existeixen en el mercat.

  • Als pinsos s’afegeixen antibiòtics per evitar que els animals es posin malalts

Fins l’any 2006 estava permès d’incloure antibiòtics a dosis molt baixes, que tenien l’efecte de millorar el creixement i l’eficiència dels pollastres. Aquest ús va ser prohibit a la Unió Europea. En quant a l’ús preventiu, en pollastres no es produeix, només quan s’ha de tractar una patologia. Quan una pollada es posa malalta, es fa un tractament amb antibiòtics si és necessari, per tal de guarir-los. En tots els casos, hi ha un període de retirada dels medicaments que es respecta escrupolosament per tal que no quedin residus a la carn ni als ous. I podem estar ben tranquils. Li donaré només una dada: a Catalunya no es va detectar cap residu d’antibiòtic a les mostres analitzades de carn d’aviram i ous, segons dades del darrer informe de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (2016).

  • Està permesa l’administració d’altres tipus de medicaments de forma preventiva?

En alguns casos sí, posem un exemple molt habitual: normalment, els pinsos de pollastres porten un coccidiostàtic, un antiparasitari que serveix per protegir-los de la coccidia, un paràsit que colonitza l’intestí del pollastre i que pot arribar a ser mortal. Vull deixar clar que en aquests casos, com es fa quan és necessari tractar qualsevol patologia, estan sotmesos a normativa europea pel que fa a la dosificació i els períodes de retirada corresponents, per tal d’evitar la presència de residus a la carn.

  • Els pinsos porten subproductes procedents d’altres espècies animals, en especial de la indústria piscícola. Es cert?

Els pollastres són animals omnívors i, per tant, poden aprofitar fonts de proteïna d’origen animal (igual que les persones). Com a conseqüència de la crisi de les vaques boges es va prohibir la inclusió de farines animals en els pinsos, llevat de la farina de peix, per a la qual no hi havia evidència de risc. Tot i que està autoritzada, és ben conegut que l’oli de peix pot impartir gust de peix a la carn i els ous, per la qual cosa, els nutricionistes s’abstenen de posar-ne en el pinso per tal d’evitar aquest gust estrany. Aquest efecte ja era conegut des de molt antic, ja que Plutarc explica que en l’expedició d’Alexandre Magne, els xais havien de menjar peix i després la carn de xai tenia gust de peix.

Quines diferències hi ha entre un pinso destinat a un animal en cria ecològica d’un altre no ecològic?

Actualment poques. Bàsicament, que en els pinsos per a la cria ecològica no es poden fer servir ingredients modificats genèticament, ni tampoc cap tipus d’additius. En el cas dels aminoàcids, no deixa de ser un contrasentit no poder-los usar, ja que això obliga a augmentar el nivell de proteïna del pinso, amb la qual cosa ens trobem en la situació descrita abans com a ‘excés de nutrients’. Justament, l’excés de proteïna és un dels factors que contribueixen més negativament sobre el medi ambient.

Es diu que les aus amb accés a l’aire lliure mengen cucs, herbetes i altres coses que van trobant, quin percentatge de les seves necessitats es cobreixen per aquesta via? Poden canviar la composició o qualitat del producte final?

És molt difícil de quantificar la contribució d’aquests aliments a la dieta total. Hem de pensar que així és com s’alimenten els animals salvatges, ja que  no mengen gens de pinso, i per tant, aquets elements poden ser una part important de la seva dieta. El que és segur és que no es podria arribar al seu creixement òptim si no fos pels pinsos compostos que justament pretenen satisfer completament les necessitats dels animals, sense dèficits ni excessos. La contribució d’aquests aliments (‘herbetes, cucs, insectes) a la qualitat del producte final és escassa.

Hi ha estudis sobre aromes, extractes vegetals, olis essencials, etc,  que no donen resultats gaire concloents ni engrescadors. En tot cas, si volem que la carn tingui aquesta mena d’aromes i gustos, és més pràctic afegir-los al moment de cuinar. En tot cas, cal tenir en compte que un pinso porta ingredients absolutament controlats i no representen cap risc pel consumidor. El risc dels aliments que mengen els animals salvatges o en llibertat i que no ve del pinso no es pot avaluar ni controlar. El cas dels paràsits és un dels més evidents, i és un problema habitual en els animals de pastura.

El color del rovell de l’ou o del greix del pollastre està en funció de l’alimentació, com s’aconsegueix un o altre?

Mitjançant pigments, que poden ser d’origen natural o de síntesi. Alguns ingredients del pinso, com per exemple el blat de moro porten pigments. Els pigments són de la família dels carotenoides, com la vitamina A. El color de l’ou o del greix del pollastre depèn de la quantitat de pigment que ingereixi l’animal i del seu estat fisiològic. Per exemple, una gallina que està ponent ous, dirigeix tot el pigment de l’aliment i el que té en els seus dipòsits grassos cap al rovell, de manera que al cap d’unes setmanes de pondre, les potes i les orelles estan totalment despigmentades. Això permet detectar també si una gallina ha deixat de pondre al cap d’unes setmanes.

En definitiva, la pigmentació depèn de la quantitat de pigments que hi hagi en el pinso. També m’agradaria afegir que, com tots els additius, són avaluats de forma molt rigorosa en quant a la seva eficàcia i innocuïtat.

És cert que la majoria dels pinsos contenen cereals transgènics? Són segurs per a la salut?

És cert. El blat de moro i la soja poden ser transgènics. Els aliments transgènics han sigut avaluats de forma molt rigorosa pel que fa a la seva equivalència nutricional i innocuïtat, i, per tant, són igual de segurs (o més) que els aliments no transgènics. Si pensem els milions de tones d’aquests ingredients que s’han arribat a consumir sense que hi hagi cap efecte negatiu evident, es pot concloure que podem estar ben tranquils al respecte.

Quines són les línies d’investigació o treball en centres de recerca pel que fa als pinsos en avicultura?

Els eixos en els que es mou la recerca en nutrició avícola són:

1)  La protecció de l’animal: per tant, millorar la seva salut i el seu benestar. Tot això sempre té conseqüències positives per al productor, ja que l’animal creix més i de manera més eficient. Per això, el productor és el primer interessat i beneficiari.

2)  La protecció del consumidor: que els aliments siguin segurs i sans, en el sentit que millorin la salut del consumidor.

3)  La protecció del medi ambient: s’està treballant molt en minimitzar l’impacte de la producció ramadera sobre el medi ambient.

Avui dia la recerca està molt centrada en trobar millorar l’eficiència de la producció i la seguretat dels aliments . Això té una conseqüència econòmica i mediambiental evident, per exemple, millorant la utilització de nutrients presents en els components del pinso mitjançant enzims. També l’ús de prebiòtics i probiòtics que milloren la salut intestinal, la seguretat i el benestar dels animals. En el cas del medi ambient, alguns enzims ens permeten reduir l’ús de fòsfor dels fosfats, que poden tenir un impacte negatiu sobre el medi.

Per tant, si podem reduir la quantitat de fòsfor en el pinso, els beneficis econòmics i mediambientals són molt importants. D’altra banda, cada vegada disposem de més aminoàcids de síntesi que, incorporats al pinso, permeten de reduir el nivell de proteïna i reduir els excessos que ja s’han comentat abans. Els beneficis mediambientals també són molt importants.

 

Anuncis

Anem a explicar veritats…#FalsosMites sobre l’ou i la carn d’aviram

L’alimentació és un tema molt sensible a notícies de tot tipus i, per tant, pateix molt la influència de comentaris o  informacions que sorgeixen ja sigui als mitjans de comunicació, a les xarxes socials, o a la rumorologia del carrer. Tant fa si són falses, no del tot certes per desconeixement o intencionadament ambigües, sempre tenen un llarg recorregut. N’hi ha que queden enquistades  i encara que s’expliqui mil i una vegades que no són certes, costen molt d’eradicar. Són els falsos mites, dels quals els nostres productes avícoles, ous i carn d’aviram, en són objectiu.

Amb l’ànim de desmuntar-los i oferir informació veraç, directa i clara, la CUS (Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat) ha publicat al seu butlletí periòdic núm. 11 un article elaborat per la Federació Avícola Catalana sobre aquest tema.

Us convidem a llegir-lo i difondre’l, compartint-lo a les vostres xarxes amb el coixinet #falsosmites #FederacióAvícolaCatalana. Gràcies per endavant i bona lectura!

 

 

Carn d’aviram: maneig i conservació

A l’anterior entrada parlàvem de consells sobre conservació i maneig dels ous a casa, avui toca parlar de la carn de pollastre o altres peces d’aviram.

Les normes bàsiques d’higiene per al carn d’aviram són les mateixes que s’han de seguir per manipular qualsevol producte fresc,  les 4 normes d’higiene: refredar, netejar, separar i coure..

Abans d’entrar en aquests quatre punts aplicats a la carn d’aviram, recordeu que en fer la compra, cal que tingueu en compte que els productes frescos, i, en especial els refrigerats,  s’han d’adquirir al més tard possible i intentar que el trasllat del comerç a casa sigui al més ràpid possible. I, si els podeu en bosses que mantinguin la temperatura, molt millor.

Refredar: Quan arribeu a casa, guardeu la carn sempre a la nevera, que ha d’estar a una temperatura de 5 ºC o menys, preferiblement ben embolicada o a l’envàs original ja que sovint està envasada en atmosfera protectora. A part de protegir-la d’agents externs que hi puguin haver a la nevera, d’aquesta manera, també podrem saber sempre la seva data de caducitat. És molt important evitar que la carn degoti sobre altres aliments. Si veiem que s’acosta la data de caducitat i no sabem si la podrem consumir abans, millor congelar-la.

Netejar: Cal netejar les superfícies i estris que es facin servis durant la manipulació de carn crua abans d’utilitzar-los per manipular aliments cuits o d’altres tipus d’aliments crus, com verdures. No s’ha de netejar mai la carn d’aviram abans de cuinar-la, així evitem riscos de contaminació encreuada causats per  esquitxades  durant la neteja.

Separar: Evitar el contacte de la carn crua amb aliments cuinats o que es consumeixin crus, per exemple, no fer servir el mateix plat que ha contingut la carn crua per dipositar el plat ja preparat ni fer servir mai les mateixes pinces de cuinar per servir. Separar, separar, separar!!!

Cuinar: La carn d’aviram s’ha de cuinar sempre, no s’ha de menjar crua mai encara que hi hagi alguna moda que ho suggereixi. La temperatura de l’interior ha d’arribar a 75ºC.4_normes

Refredar altre cop: Si, un cop cuita, en sobra o no l’hem de consumir aviat, també cal conservar a la nevera i no mantenir a temperatura ambient més de dues hores.

Per suposat hem parlat aquí de consells per la carn d’aviram, però n’hi ha de genèrics que igualment heu de tenir en compte per garantir la seguretat alimentaria en el procés de compra, conservació i manipulació a casa dels aliments Com, per exemple, rentar-se les mans adequadament abans de manipular qualsevol aliment o refrigerar separadament els aliments crus i cuits, conservats en recipients estancs tapats. A la secció del Canal Salut de la Generalitat en trobareu molts més consells com aquests per gaudir dels aliments de forma completament segura.

Bon profit!!

(publicació de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària)

Aus i carn d’aviram, les millors opcions per un gener lleuger

Sembla que el pas del temps no vingui determinat pels mesos, estacions o altres situacions naturals. Més bé sembla que vingui donat per tòpics que any rera any es van repetint: l’operació biquini a finals de primavera, la tornada al cole al setembre, el bon nadal i bon any nou, i ara toca “la cuesta de enero” i la desintoxicació dels excessos de les festes.

Nosaltres no som, ni pretenem ser metges, nutricionistes o dietistes.  Som productors de carn d’aviram i d’ous i coneixem, no només com fer aquests productes, sinó també les seves característiques nutritives i culinàries. Per aquest motiu, volem compartir amb vosaltres la sort de tenir al nostre abast uns productes, ous i carn d’aviram,  produïts molt a prop de casa nostra, d’altíssima qualitat nutritiva, amb una versatilitat increïble pel que fa a formes de preparació. Estem molt a prop del consumidor per donar resposta als seus gustos, preferències i necessitats: ous blancs o rossos, de diverses mides, en envasos amb diferents unitats i de diferents formes de cria. Pel que fa a la carn d’aviram, el pollastre és el més conegut, però atreviu-vos amb el gall dindi, les guatlles, els picantons, els ànecs, etc

Sigui el que sigui, tindreu a la vostra taula un aliment de caràcter eminentment proteic, la proteïna del qual és d’altíssima qualitat, poc calòric i amb un munt de vitamines i minerals necessaris en qualsevol dieta equilibrada. Si voleu “portar-vos bé” un temps, tant la carn d’aviram com els ous en plats amb poc greix, en amanides, caldos, truites, etc. són una molt bona opció.

 

Amb l’arribada de l’estiu, comencem un nou camí.

Fa temps que vam decidir fer una reflexió sobre el blog, la seva finalitat, el seu contingut i la seva periodicitat. Fruit d’aquesta reflexió encetem avui una nova etapa a la qual volem donar-vos a conèixer, no només les qualitats nutritives dels nostres productes: aus i ous, sinó també la pròpia activitat de la Federació Avícola Catalana.

En aquest marc us proposem dues entrevistes recents al nostre nou president, Joan Anton Rafecas on explica què som, què fem i exposa alguns dels nostre principals reptes.

La primera és una entrevista que es va fer a Ràdio Estel el passat 30 de març i  que podreu escoltar a partir del minut 13:55.

1Rafecas_30_03_2017

L’altra entrevista, aquest cop escrita, la trobareu al blog Obeoalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

 

Fins ben aviat!

El pollastre, també per Nadal

Desembre és temps de les fires de Nadal lligades a unes produccions d’aviram específiques i locals. Parlem primer de la Prat Fira Avícola de la Raça Prat que es farà del 16 al 18 de desembre al Prat de Llobregat. A més de ser una fira comercial, posa el seu accent en aquest producte emparat sota una Indicació Geogràfica Protegida (IGP) de Pollastre i Capó del Prat.fira-prat-2016

Segons consta al web del Departament d’Agricultura, la raça Prat es caracteritza pel seu color ros fosc, les potes de color blau pissarra i la cresta senzilla dentada; la cua del gall té plomes abundants i caiguda cap enrere. Té una carn amb una finor i una melositat característiques i sense greixos excessius. Els pollastres i els capons són criats en explotacions de Castelldefels, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans i Santa Coloma de Cervelló. Es crien a terra, amb una densitat en els galliners que no pot superar els 8 animals per metre quadrat de superfície interior. Llur alimentació comporta un mínim del 70% de cereals. Els pollastres i els capons se sacrifiquen a una edat mínima de 90 dies i 182 dies, respectivament. Cada unitat de venda porta una etiqueta individual numerada, amb el nom de “Pollastre del Prat. Indicació Geogràfica Protegida”, el logotip i el símbol comunitari.

Al mateix cap de setmana també podem gaudir de la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès. Aquesta fira centenària se celebrafira-dell-gall-vilafranca-2016rà els dies 17 i 18 de desembre. El 14 de juliol de 2016 la Generalitat de Catalunya va otorgar el reconeixament dIndicació Geogràfica Protegida (IGP) al Gall del Penedès. Entre altres activitats hi trobareu un mercat d’aviram on podreu comprar a les parades dels criadors gall negre del Penedès, ànec mut i aviram de pagès. Si compreu l’aviram viu la Fira disposa d’un servei gratuït d’escorxador.

Es crien en galliners que disposen d’accés a l’exterior durant tot l’any i es caracteritza per incloure llavor de raïm a la seva dieta. L’edat mínima de sacrifici és de 98 dies.

És un au de creixement lent, molt rústica, amb bona vitalitat, de tipologia corporal mediterrània, lleugera, i de producció de carn pesada. Resistent a la calor i al fred. Es caracteritza per la seva pell blanca, potes negres amb la base de la pota de color blanc i una carn rogenca de qualitat gustativa amb músculs ferms i sucosos.

També hi haurà un espai gastronòmic amb una Mostra de cuina d’aviram i vins DO Penedès.

 

 

6 veritats sobre el pollastre

Avui us presentem un vídeo elaborat per l’organització interprofessional espanyola de la carn d’aviram Propollo. Vol, de la mà de 5 experts, donar unes idees molt senzilles sobre aquest aliment. Ho fa amb un començament sense embuts, ens explica clarament que al pollastre no se li donen hormones i per tant la seva carn tampoc no en té. No se’ls hi donen perquè des de fa molts i molts anys és una pràctica prohibida a la Unió Europea i perquè no tindria cap sentit. S’ha arribat al gran creixement actual dels pollastres gràcies a la selecció genètica que ha buscat els millors animals i a les millores en alimentació i maneig.Diseño-pagina-Web-1

És important el que diu la professora Ana Barroeta en tant que el sistema de producció europeu és el més exigent del món i té tot un sistema de controls, autocontrols i inspeccions que a tots els nivells garanteix que les coses es fan d’acord a la normativa vigent. En aquest mateix sentit va l’entrada sobre el no tractament de la carn. La carn de pollastre no se sotmet a cap tractament estrany abans d’arribar al consumidor, aquest és un fet diferencial respecte al pollastre provinent de països de fora la Unió Europea.

També ens parlen de l’alimentació, el pinso, que té com a principals components els cereals, soja i finalment vitamines i minerals per assegurar que l’animal té cobertes adequadament totes les seves necessitats nutritives.

Les qualitats nutritives de la carn de pollastre ocupen dues intervencions i ratifiquen el que des d’aquest blog anem dient: aliment proteic d’alta qualitat, baix greix, alta digestibilitat i convenient en totes les etapes de la vida de les persones.

L’etiquetatge ha d’oferir tota la informació necessària per que el consumidor conegui on ha crescut i s’ha sacrificat aquest pollastre.

Felicitats a la IGP Gall del Penedès!

La carn d’aviram està d’enhorabona. La IGP Gall del Penedès ja té el seu reconeixement transitori després de la seva publicació al DOG C el passat 25 de febrer. Això vol dir que ja té oficialment reconeguda aquesta distinció dins de Catalunya i que properament (abans de l’estiu) la tindrà a nivell europeu.

IGP_color

La IGP o Indicació Geogràfica Protegida identifica un producte originari d’un lloc determinat, una regió o un país, que posseeix una qualitat o altra característica que pugui essencialment ser atribuïda al seu origen geogràfic, i del qual com a mínim una de les seves fases de producció, transformació o elaboració es fa en aquesta zona geogràfica definida.  Veiem doncs que és un producte estretament lligat a un territori determinat.

Per a que un producte gaudeixi d’aquest reconeixement cal que es compleixin uns requisits i tràmits que marca la normativa europea.

Així doncs, l’aviram suma aquest distintiu d’origen i qualitat al que el Pollastre i Capó del Prat ja té de fa anys.

El Gall del Penedès té una amplia tradició documentada oralment o per literatura escrita a aquesta zona, cosa que ve avalada per la tradicional Fira del Gall, que se celebra de forma ininterrompuda des del segle XII.

La IGP Gall del Penedès dóna cobertura a carn fresca de pollastre de la varietat Penedesenca negra millorada de la raça Penedesenca tradicional. És una au de creixement lent, resistent a la calor i al fred mediterrani. Es cria en galliners amb accés a l’exterior tot l’any. L’alimentació té la particularitat de que inclou llavor de raïm, cosa ben normal ja que és típica d’un territori de gran tradició vitivinícola. Se sacrifiquen a una edat mínima de 98 dies.

Pollastre_penedesenca_millorada_Amadeu_Francesch

Raça Penedesenca millorada (Amadeu Francesch)

Ja hem comentat que la geografia és determinant en la qualificació d’una IGP. En aquest cas es correspon a l’àmbit històric del Penedès i inclou 73 municipis de les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf, 25 municipis de l’Anoia i 1 de l’Alt camp.

Les aletes de pollastre o el neixement d’una tradició

wings_view_1003.jpg

Un dels arguments que donen sovint per valoritzar el menjar pollastre,  o altres peces d’aviram, és que és un aliment que forma part de la nostra cultura culinària i gastronòmica i que tant és bo pel dia a dia com pels àpats de festa. Avui us volem parlar de la Super Bowl que s’ha celebrat aquest cap de setmana passat (7 de febrer) i que no és només un esdeveniment esportiu, sinó també un espectacle televisiu que ha generat una tradició gastronòmica. La família, els amics es reuneixen al voltant de les televisions per veure aquest espectacle acompanyat de grans dosis de cervesa i d’aletes de pollastre, les famoses “chicken wings”.

No sabem quantes se n’han menjat, però la previsió era de 1,3 bilions d’aletes (això són 1.300 milions!!).  L’associació de productors de pollastre d’EUA a més de fer aquesta previsió ens diu que aquesta quantitat correspondria a que cada estatunidenc (de totes les edats, sans o malalts, vegetarians o no,…) en mengés 4.

WR-2016-Infographic1

Ens explica també la història d’aquesta preparació de les aletes que va tenir el seu origen al Anchor Bar a Buffalo, a l’estat de New York, quan una de les propietàries va fregir unes  ales que sobraven i va afegir posteriorment una salsa picant d’ingredients secrets com a pica-pica per la seva filla i amics. Els va agradar tant que van incorporar-les al menú amb acompanyament d’api i salsa de formatge blau. I va ser un èxit. A partir d’aquí van començar a promocionar el producte i vendre la salsa picant. Totes les grans cadenes van fer les seves pròpies versions.

Al mateix temps es van popularitzar els bars amb moltes TV i canals i l’esport més popular per veure al bar amb els amics era el futbol americà. Les aletes de pollastre eren un plat fàcil de cuinar, barat i que permet ser compartit, a més d’anar molt bé amb la beguda més popular, la cervesa. D’aquesta manera s’ha anat consolidant el que ja forma part d’una tradició a tot el país. No ho podem afirmar, però ens imaginem que per a molta gent el binomi Super Bowl –  aletes de pollastre ja és indissoluble.

 

De què parlem quan parlem d’indústria avícola?

Sovint la gent del sector (avícola) parlem donant per suposat que tothom sap què és el sector avícola o la indústria avícola, i no té perquè ser així.

Avui, doncs, parlarem sobre quines empreses formen part del que entenem per indústria avícola. El punt central el constitueixen les granges de pollastres, allà on l’animal entra amb un dia de vida fins que surt per anar a l’escorxador. Hi ha diferents tipus de granja, que responen als diferents tipus de producció, ja que no és el mateix un pollastre “estàndard” que un ecològic, que un amb IGP, etc.

Cadena alimentaria

Ara bé, aquest pollet d’1 dia, d’on ve? Doncs prové d’una incubadora on l’ou s’ha estat 21 dies fins que ha eclosionat, sortint-ne el pollet. I aquest ou, d’on surt? Arriba d’unes altres granges on hi ha els pares i mares dels pollastres, en una proporció de 10 gallines per cada gall. Els ous que posen les gallines estan fecundats i per tant van cap a la incubació. Aquestes granges són anomenades de reproducció.

En tot el temps que el pollastre està a la granja creixent hi intervenen un gran nombre de professionals, a més, per suposat, del propi granger. Hi ha els veterinaris que no només s’encarreguen de la salut dels animals quan hi ha alguna malaltia, sinó que tenen com a objectiu que estiguin en les millors condicions possibles per prevenir problemes de qualsevol tipus. Vigilen, doncs, aspectes de maneig, benestar, etc. Hi ha els nutròlegs de les fàbriques de pinso, que d’acord amb els requeriments de cada granja, fan un pinso adequat a cada lot d’animals.

Més enllà trobem els escorxadors i les sales de desfer i transformació. També aquí també hi ha una gran presència de veterinaris oficials amb l’objectiu de vetllar per la seguretat alimentària de la carn.

En mig de cada pas de la cadena hi ha tot el transport.

Hi ha empreses que tenen diverses parts de la cadena. Les empreses integradores estableixen relacions comercials amb les granges on cada granger hi posa les instal·lacions, treball, coneixements i experiència, i la integradora l’animal, el pinso i l’assessorament tècnic i veterinari. Però també hi ha empreses que treballen només una part de tot el procés establint relacions comercials amb la resta.

En fi, amb aquest article us volíem explicar que quan poseu un tall de pollastre al vostre plat esteu al davant del resultat final del treball i professionalitat de molta gent. Esperem que en gaudiu!

 Resumen

La industria avícola està formada por un conjunto de empresas que van desde las granjas donde hay los gallos y gallinas “padres” de los pollos u otras aves, las incubadoras donde los huevos fecundados eclosionan a los 21 días para dar lugar a los pollitos que van a las granjas de engorde. Al lado del granjero tenemos el veterinario que asesora en todos los aspectos que aseguren las mejores condiciones para los animales, el nutrólogo de la fábrica de piensos, etc. Más tarde hay los mataderos y salas de despiece y transformación de la carne, que también cuentan con veterinarios que aseguran la seguridad de la carne. El transporte hace de enlace entre las diferentes fases.

Las empresas del sector pueden estar especializadas en solo una fase de la cadena o bien abarcar varias.