La base de l’alimentació de pollastres, gallines i gall dindis són els cereals

Entrevista a Dr. Enric Esteve[1] cap del Programa de Nutrició Animal de l’IRTA

  • Què mengen els pollastres, galls dindis i les gallines que posen els ous que ens mengem?

Bàsicament cereals (per exemple blat, ordi, blat de moro, sègol, civada)  i subproductes de molineria  i destil·leria i fonts de proteïna, com el tortó de soja, gira-sòl i colza, i d’altres lleguminoses com els pèsols o els tramussos. Aquests elements representen més del 80 % de la composició del pinso que se’ls dona.

 On es fa aquest pinso?

Es produeix a fàbriques de pinso, que són establiments que han d’estar autoritzats, i són sotmesos a inspeccions periòdiques molt rigoroses. Un aspecte important de tota la cadena alimentària és que hi ha d’haver traçabilitat total. Això afecta cadascun dels elements de la cadena, que han d’assumir la seva  responsabilitat. En el cas dels pinsos, això vol dir que el fabricant ha de saber i documentar l’origen de cadascun dels elements que es troben al pinso. D’aquesta manera, quan hi ha una incidència es pot traçar tot el procés i delimitar l’afectació del problema. Cal explicar que el pinso normalment es presenta en engrunes i en grànul, per tal d’evitar la separació dels diferents components durant el transport.

Asfac6

Fotografia cedida per ASFAC

  • Ara ja sabem quin són els principals components, però que hi ha dels elements que es posen en petites quantitats, què són i quina és la seva funció?

A més de cereals, tots els pinsos porten greix (que serveix per augmentar l’energia i com a font d’àcids grassos essencials, així com per lubricar les granuladores i evitar la pols), minerals com el fosfats càlcics i carbonat càlcic, sal comuna, aminoàcids sintètics, que són els components  de les proteïnes, així com complements de vitamines i oligominerals.

Els components majoritaris, els cereals i les fonts de proteïna, no tenen tots els nutrients en la proporció suficient, ja que els animals de granja estan seleccionats per un bon  creixement i, per tant, tenen uns requeriments nutricionals molt elevats. Per aquest motiu s’afegeixen aquests complements minerals, vitamínics i d’aminoàcids per tal que la dieta tingui tots els nutrients en quantitats suficient. Això permet aprofitar el pinso al màxim, ja que si hi ha deficiències una part del pinso no s’aprofita i l’animal no creix prou. Des del punt de vista econòmic i mediambiental, aquest aspecte és molt important.

  • Aquests components afegits poden modificar el seu valor nutricional? Poden ser perjudicials per a la salut humana?

En realitat, aquesta és la funció que compleixen, és a dir, equilibrar el pinso per tal que ni li falti res, i que no es perdin nutrients inútilment. I per descomptat, no tenen cap efecte perjudicial per a la salut humana. Tots els additius que s’utilitzen estan autoritzats per la Unió Europea d’acord amb els criteris científics establerts per l’Agència Europea de Seguretat Alimentària i han demostrar la seva innocuïtat, en primer lloc per a l’animal, i en segon lloc per al consumidor. També se’n avalua el seu impacte sobre el medi ambient.

  • Qui determina quina ha de ser la composició d’ un pinso?

Com explicava abans, el pinso ha de satisfer els requeriments de l’animal al que van destinats, de manera que pugui créixer segons el seu potencial genètic. Aquest potencial genètic és el que determina el que un animal pot créixer cada dia, i el pinso ha d’aportar tots el nutrients que l’animal necessita per tal que aquest creixement es produeixi. El responsable de determinar què han de menjar els animals és el nutricionista, que  té com a objectiu que la seva dieta sigui equilibrada i econòmica.

  • Pot un fabricant de pinso o un granger fer un pinso amb els components que vulgui?. Quin organisme regula i autoritza la seva composició?

La fabricació de pinso està subjecta a una legislació europea de compliment obligatori. Aquesta legislació és la més rigorosa de tot el món i estableix un model per a la resta de països. Dins la legislació hi ha una llista positiva d’ingredients que es poden utilitzar. També hi ha una llista d’additius autoritzats que han estat prèviament avaluats de forma molt rigorosa. Cada pinso ha de portar una etiqueta amb el detall de la seva composició, de la mateixa forma que es fa en els aliments destinats a l’alimentació humana.

L’autoritat alimentària corresponent, en aquest cas la Generalitat de Catalunya, és l’organisme encarregat del control i inspecció de les instal·lacions i els pinsos. En general, es  pot dir que el rigor amb que s’actua a l’hora de regular additius, en les inspeccions i el control dels pinsos és igual o superior que per als aliments que ens mengem les persones.

  • Però en alguns casos els pinsos poden portar subproductes no especificats per abaratir-los?

Com deia abans, tots els components del pinso han de ser de la llista positiva i han de ser identificats. Insisteixo, la traçabilitat ha de ser total i s’ha de conèixer l’origen i el lot de cada component del pinso.

  • Per què hi ha pinsos específics per a cada espècie/capacitat productiva/edat?

Els requeriments nutricionals varien en funció de l’edat i l’estat fisiològic de l’animal. Com que es tracta d’ajustar la composició del pinso per tal de satisfer les necessitats, aquesta serà diferent segons l’edat i l’estat fisiològic. Així, per exemple, si donem un pinso a una gallina que pon ous, hem d’ajustar la composició del pinso a les necessitats de la gallina per tal que pugui produir aquest ou.

  • Què passaria si un animal menja un pinso no adequat a la seva edat?

Poden passar dues coses.

  1. Si n’hi ha un dèficit d’algun nutrient, l’animal no podrà créixer o produir ous segons el seu potencial i es perdran nutrients que van a parar, o bé a l’orina o bé a les femtes i, per tant, es perden. Això pot tenir conseqüències negatives per al medi ambient. Des del punt de vista econòmic, aquesta és una pràctica molt ineficient i poc competitiva, i per tant, perjudica greument al productor.
  2. Si hi ha un excés de nutrients, de vegades aquests excessos també poden tenir un efecte negatiu sobre el creixement i la productivitat dels animals, fins i tot arribar a efectes tòxics. Aquests efectes negatius normalment només redueixen el consum. En qualsevol cas, l’excés de nutrients és ineficient doncs una part dels nutrients també es perd per les femtes o l’orina i, a més, poden tenir un impacte negatiu sobre el medi ambient.

 

 

 

[1] Farmacèutic per la Universitat de Barcelona I MSc I PhD en Nutrició animal per la Universitat de Cornell. Investigador de l’IRTA des de fa més de 30 anys i actualment cap del Programa de Nutrició Animal.

 

Anuncis

DiaMundialdelOu : celebrem aquest superaliment!

Cada segon divendres d’octubre se celebra arreu del món des de 1996 el Dia Mundial de l’Ou, una iniciativa que vol recordar la importància d’aquest aliment i els beneficis del seu consum per la salut. Aquest any ha escollit com a lema central: “L’ou, proteïna d’alta qualitat per a totes les etapes de la vida“.

L’ou és un aliment bàsicament proteic, no només pel seu alt contingut sinó també per l’alta qualitat de la seva proteïna i la seva biodisponibilitat. Quan parlem de l’alta qualitat de les proteïnes de l’ou volem dir que té tots els aminoàcids essencials i en una òptima proporció. La biodisponibilitat suposa que la proteïna és de molt fàcil digestió.

Les proteïnes serveixen per construir i mantenir els teixits del cos humà, els seus requeriments són importants en aquelles etapes de la vida en que els teixits s’estan formant i quan cal contrarestar la pèrdua de massa muscular, com passa a la gent gran.

Només com a exemple, sapigueu que 2 ous mitjans proporcionen aproximadament el 25% de les necessitats diàries de proteïna d’una persona adulta.

Aprofitem per trencar un fals mite que porta sovint a que persones esportistes consumeixin només la clara de l’ou al pensar que concentra totes les seves proteïnes. El rovell de l’ou té un 40% de proteïna total d’aquest aliment, a  més de molts micronutrients.

Recordem les 12 raons per menjar ous d’un post anterior.

Feliç #DiaMundialdelOu

El valor nutritiu dels nuggets: diferències amb el pollastre

nuggetsSeguirem avui parlant dels nuggets fixant-nos ara en les seves característiques nutricionals. Ja hem dit en una entrada anterior que els nuggets són aquells preparats fets amb carn de pollastre, a partir de peces senceres o trossos, amb una cobertura exterior a punt per ser fregits. Cal tenir en compte que el valor nutritiu dels nuggets ha de continuar estar centrat en la carn ja que ha de suposar més del 70% del pes del producte acabat.

El valor calòric d’aquests productes és el doble o triple que el de la carn magra de pollastre, depenent del tipus de cobertura que tinguin i del tipus de carn, ambdues coses estan relacionades amb les preferències dels consumidors de cada mercat.

La principal diferència està en que aquesta preparació de pollastre té una proporció destacada d’hidrats de carboni. Recordem que la carn de pollastre no en té. Aquesta diferència és deguda principalment a les capes que s’afegeixen a la carn per l’enfarinat i arrebossat o empanat. Al mateix temps, la farina, llet, ou, etc que es fan servir en aquestes capes aporten una quantitat no despreciable de proteïna no càrnica. Per aquest mateix motiu pot haver-hi un increment d’alguns minerals. També el contingut en algunes vitamines, si bé d’altres es poden degradar en tot el procés de preparació.

Finalment cal dir que la quantitat de greix i la seva composició variarà en funció del fregit que es faci (tipus d’oli, fregidora o paella).

Resumen

Las características nutritivas del pollo deben continuar centrándose en la carne, ya que supone más del 70% en peso del producto total.

El valor calórico de los nuggets puede ser el doble o triple que la carne magra, según el tipo de carne utilizada y su cobertura.

La diferencia más significativa es que presentan una proporción importante de hidratos de carbono debido a las capes de cobertura. Al mismo tiempo estas capes aportan proteínas de origen no cárnico.

El contenido en grasa depende de la cocción (tipo de aceite, freidora o paella).

Dieta saludable: 7 raons per les quals menjar pollastre

financialfood_pollastre_març2011 petita

Per si encara teniu dubtes sobre el perquè us recomanem la carn de pollastre com part indispensable de la vostra dieta saludable us donen ara 7 raons que us acabaran de convèncer:

  1. És una magnífica font proteica, tant pels alts nivells de proteïna que conté com per la seva qualitat. D’acords amb els criteris que mesuren la qualitat de la proteïna d’un aliment, la de pollastre té la màxima puntuació ja que en la seva composició no hi ha cap aminoàcid deficitari.
  2. L’aportació de greix és molt baix, de 3 a 5 g per ració. La seva composició és també molt favorable amb una clara presència d’àcids grassos insaturats per davant dels saturats.
  3. El consum de carn de pollastre està recomanat en dietes cardioprotectores.
  4. És un aliment molt aconsellable per a incloure’l a la dieta de la gent gran ja que cobreix les seves necessitats d’ingesta proteica d’alta qualitat i, al mateix temps és una molt bona font de vitamines i minerals.
  5. També en dietes hipocalòriques i per al control del pes corporal és un bon aliment degut a que no té hidrats de carboni, gairebé no té greix i té un alt nivell de proteïna, minerals i vitamines per ració.
  6. En nens i adolescents l’aportació de minerals, en especial seleni, fòsfor i cinc , respecte les necessitats diàries és molt interessant.
  7. La carn de pollastre té un alt nivell de vitamines com la niacina, àcid pantotènic, vitamines B6 i B12.

Resumen

A continuación damos 7 razones para reforzar la convicción de que el consumo de carne de pollo es indispensable como parte de una dieta saludable:

1. Es una magnifica fuente de proteínas de la más alta calidad.

2. Tiene muy poca grasa y, además, es de tipo insaturado.

3. Las dietas cardioprotectoras recomiendan el consumo de carne de pollo.

5. Magnífica como parte de la dieta de las personas de la tercera edad por su alto aporte proteico y por ser buena fuente de  vitaminas y minerales.

6. Muy adecuada para niños y adolescentes por su alto aporte en minerales, selenio, fósforo y cinc especialmente.

7. Tiene un alto nivel de vitaminas: niacina, ácido pantoténico, vitamina B6 y B12.

La carn de pollastre i gall dindi, la més adequada per a la tercera edat

SEl control de la dieta i l’estat nutricional tenen un paper molt important ja que són un factor bàsic en la prevenció o tractament de moltes patologies de la gent gran. A més, aquest grup poblacional és el de més risc de patir desequilibris i dèficits nutricionals. Per alguns nutrients les seves necessitats poden ser superiors que en etapes anteriors de la vida. En concret, les necessitats d’aportació de proteïna són força superiors ja que les persones d’edat avançada pateixen una degeneració dels teixits, amb pèrdua de massa muscular com a conseqüència.

Així, doncs, per a gent gran les recomanacions d’ingesta de proteïna són superiors que a la resta de la població. Diversos estudis o associacions de nutrició aconsellen que un 12-17% de l’energia hauria de provenir de la proteïna.

A això s’afegeix el requeriment de que aquesta proteïna sigui d’alta qualitat, és a dir, que contingui tots els aminoàcids essencials, i que sigui aportada per aliments que al mateix temps siguin una bona font de vitamines i minerals i que siguin baixos en greix i àcids grassos saturats.

Aquestes són recomanacions generals, però cal tenir en compte que diverses patologies, com les renals o hepàtiques requereixen el consell de l’especialista.

Les carns de pollastre i gall dindi reuneixen totes aquestes condicions, per la qual cosa podem assegurar que és un aliment perfectament adaptat a les necessitats dietètiques de la gent gran.

Resumen

En la tercera edad las necesidades proteicas son superiores que en otros estadios de la vida. Esto es debido a que se produce una degeneración de los tejidos que puede llevar a una pérdida de masa muscular. Entre un 12 y un 17% de la energía debe provenir de la proteína, que debería ser de alta calidad, con todos los aminoácidos esenciales. La carne de pollo y pavo cumple con estos requisitos y otros adicionales como ser una buena fuente de vitaminas y minerales, son bajas en grasas y en ácidos grasos saturados.

Què mengen els pollastres i els galls dindis? (continuació)

Comencem l’any seguint explicant-vos el què mengen els pollastres i galls dindis. A l’article anterior sobre aquest tema ja vàrem assenyalar que cal donar als animals allò que necessiten per mantenir les seves funcions bàsiques, créixer i mantenir un estat de salut òptim. Les seves necessitats estan en funció de molts factors (edat, tipus de cria, estació de l’any,…).

Anomenem fórmula d’un pinso a una determinada composició d’ingredients.

El pinso ha de proporcionar en primer lloc energia. La font bàsica d’energia són els cereals. Té un paper destacat per la proporció en que s’utilitza el blat de moro. També hi entren en diferents proporcions el blat i l’ordi. Altres elements que podem trobar al pinso són productes derivats dels cereals que acostumen a aportar els nivells de fibra necessaris.

Una fórmula estàndard de pinso pot tenir entre un 50 i un 70% de cereals.Fotolia_283897_Camp de blat BLOG

La font de proteïna principal són les oleaginoses destacant pel seu pes la soja seguida pel gira-sol. Cal sumar a la proteïna aportada per les oleaginoses la que també tenen els cereals. L’organisme dels éssers vius també és capaç de sintetitzar proteïna a partir dels aminoàcids (components bàsics de les proteïnes) de la dieta; quan les necessitats d’aminoàcids no es cobreixen amb pinso, es fa necessari afegir-los. Entre un 17 i un 23% de la fórmula correspon a oleaginoses.

Si de cas hi hagués manca de minerals i/o vitamines, caldrà aportar el que falti mitjançant els anomenats correctors.

El nutròleg fa un balanç dels nutrients aportats, les necessitats dels pollastres o galls dindis i en base a això i tenint en compte els preus i disponibilitat de les matèries primeres, s’acaba ajustant la formula.

Resumen

La fórmula de un pienso corresponde a una determinada composición de ingredientes.

La principal fuente de energía proviene de los cereales, especialmente del maíz y en menores proporciones de trigo y cebada. También puede haber derivados de cereales. Un 50-70% de la fórmula son cereales.

Las oleaginosas, soja principalmente, proporcionan las proteínas necesarias. Si las necesidades de aminoácidos, componentes básicos de las proteínas, no se cubren con los cereales y las oleaginosas es preciso añadirlos. También puede ser preciso aportar minerales y vitaminas si en el conjunto del pienso no se cubren las necesidades.

El nutrólogo hace cada fórmula según la disponibilidad de las materias primas y sus precios.

Pit o Cuixa? (Part I)

Aquestes tres paraules són enteses per tots els que al voltant d’una taula es preparen per gaudir d’un àpat no per conegut menys valorat. Tampoc mai una pregunta tan breu ha generat tantes discussions. No entrarem nosaltres a discutir quina part és més gustosa, més fàcil de menjar, etc. ja que, afortunadament, hi ha gustos per tothom, i el que és important és que cadascú pugui assaborir la part que prefereixi. Parlarem de les diferències nutricionals d’aquestes dues parts sense pell i en ració de 125 gr.
El no tenir en compte la pell és perquè la tendència és a retirar-la ja sigui abans o després de cuinar. A més, la seva composició és tan diferent que podria introduir una desviació important en la valoració nutricional del producte.

Pel que fa al valor calòric, no hi ha grans diferències ni entre pit i cuixa, ni entre aquestes carns segons siguin de pollastre o gall dindi. Una altra cosa és quina part de l’energia que ens proporciona prové dels greixos que conté o de la proteïna. Aquí sí que s’observen diferències considerables que van des de la cuixa de pollastre on els greixos proporcionen quasi un 37% de l’energia fins el pit de gall dindi en que aquest percentatge no arriba al 6%. En tot cas, cal tenir present que el valor màxim, corresponent a la cuixa de pollastre, no suposa més de 50 kcal aportades pel greix per ració.

La composició en àcids grassos d’aquestes carns és força favorable, com ja s’ha comentat en un post anterior, i no hi ha diferències significatives entre pit i cuixa d’un mateix tipus de carn.

Pel que fa a la proteïna, les diferències en la composició no són gaire importants, anant del 30.8 gr. per ració en el pit de gall dindi a 24.1 en la cuixa de pollastre. Respecte la qualitat d’aquesta proteïna, no hi ha diferències entre pit i cuixa ja que la composició és pràcticament idèntica per cada espècie animal. Les dues carns tenen la composició en aminoàcids indispensables òptima, sense cap aminoàcid deficient. En els quatre tipus de carn es dóna el valor màxim de Còmput Proteic, que és la mesura de qualitat de la proteïna, és a dir del 100%.

En un proper post parlarem també de Pit o Cuixa?, però centrant-nos en diferències en el seu contingut en vitamines i minerals.

Té greix la carn de pollastre i gall dindi?

La setmana passada es va fer pública una avaluació de l’evolució de la dieta espanyola en els darrers anys feta conjuntament pel Ministeri d’Agricultura i la Fundación Española de Nutrición. Entre d’altres aspectes, es comenta que existeix en la dieta mitjana una aportació d’energia provinent dels greixos superior a la desitjable.

A l’estudi Característiques Nutricionals i Saludables de la Carn de Pollastre i Gall dindi realitzat per l’Institut de Nutrició i Seguretat Alimentària de la Universitat de Barcelona s’estudia quina part de l’energia d’aquestes carns prové de la proteïna i quina dels greixos. L’estudi, encarregat per la FAC, conclou que hi ha diferències importants entre pollastre i gall dindi

i entre cuixa i pit, si bé cal remarcar que el pit de gall dindi només aporta un 5% de les seves calories en forma de greix.

Pensant en una ració de 125 gr. de carn d’aquestes aus, només 5 grams corresponen al greix d’una cuixa de pollastre i 0.8 grams al del pit del gall dindi.

Aquestes dades posen de relleu que el consum regular de carn de pollastre i gall dindi segueix el camí adequat per aconseguir una DIETA SALUDABLE!!

 

 

 

 

 

 

 

 

Fotografia de la Federació Avícola Catalana

Raons per menjar pollastre

Sabeu que el pollastre i el gall dindi, a més de bons, són saludables?

Sabeu que una ració d’aquestes carns aporta entre el 40 i el 50% de les quantitats diàries recomanades de proteïna?

Sabeu que tenen un alt contingut d’algunes vitamines -niacina, àcid pantotènic, B2, B6 i B12- i minerals -seleni, fòsfor, ferro, zinc-?

Tot això ho podreu conèixer a través del nostre blog i de les xarxes socials: Twitter i Facebook.