Fa poc en una entrada al blog que vàrem titular Els Frikis del Pollastre us ensenyàvem webs que mai ens haguéssim imaginat ja que tenien pollastres, gallines i altres aus com a punt principal (samarretes, coses de casa, etc.).
Avui us ensenyarem pollastres i gallines que hem trobat passejant per la ciutat, als llocs més inesperats. En primer lloc tenim la Plaça del Gall, una petita, molt petita zona en la confluència de varis carrers de l’Eixample de Barcelona amb una font amb uns escultura d’un gall.
Plaça del Gall (Barcelona)
Pollastre al balcó (Cambrils)
A Cambrils, de forma sorprenent i inesperada ens trobem amb aquest pollastre a un balcó. No és gaire estètic, però segur que crida l’atenció.
I ara aparadors de botigues diverses:
Aquesta cereria ens recordava el dilluns de Pasqua
Gallines i ous a una cereria
Hi ha una botiga de llums que té un amor especial per l’aviram. Primer al trobar-nos un pollastre penjat vàrem creure que no se’ls estimava gaire, però vàrem canviar d’opinió quan mesos més tard ens vàrem trobar una escena més bonica.
Pollastre penjat a una botiga de llums
Galls i gallines a la botiga de llums
De pollastres penjats també n’hem trobat a una botiga de roba. Serà imatge de marca?
A un forn de pa ens va agradar molt aquesta escena.
Galliner a un forn de pa
I a una botiga on hi ha de tot, des de mobles fins a joguines o estris de cuina, un aparador amb bosses de ma gallina ens va cridar molt l’atenció.
Bossa de mà de gallina
Seguirem passejant i fotografiant. Si en trobeu vosaltres i ens les voleu fer arribar, les publicarem també.
Al llarg de més de 600 pàgines es fa un repàs exhaustiu a la salut nutricional de la població, la ingesta dels diversos nutrients, hàbits alimentaris, patologies associades a la nutrició. Fins i tot es treballa en la nutrició a institucions (escoles, hospitals, geriàtrics,…), l’educació en alimentació i nutrició, comunicació i informació en aquests temes, investigació, etc.
Es tant llarg i ampli que trobem a faltar unes quantes pàgines més on es recullin les conclusions de cada mòdul tractat i unes conclusions generals.
Hi ha dos apartats que pel títol ens van semblar especialment interessants i que hem volgut posar en el mateix paquet per explicar-vos les seves conclusions. Es tracta de Internet y nuevas tecnologías i Errores, mitos y fraude en materia nutricional.
Pel que fa a internet i les noves tecnologies és molt positiva la seva incidència dins l’àmbit professional a l’ampliar i facilitar la recerca, docència i difusió dels coneixements. De cara a l’usuari d’aquesta informació, ja sigui consumidor o especialista en el tema, cal que tingui formació suficient per valorar adequadament aquestes eines i la informació que proporcionen. La rapidesa i facilitat d’accés poden proporcionar una mala informació que ens porti a una pressa de decisions errònia.
Aquest estudi valora que el nivell mitjà de coneixement de la població en principis bàsics de nutrició no arriba a nivells acceptables i que no és capaç de diferenciar entre missatges nutricionals suportats per evidència científica dels que, segons diuen, estan basats en la “charlatanería”. També es parla de la pressió publicitària i el seu paper en la modificació dels hàbits alimentaris, de la denostació de certs aliments i la progressiva pèrdua de credibilitat de les fonts d’informació contrastada.
D’altra banda tenim un consumidor cada cop més preocupat i conscient de la relació alimentació-salut i cal oferir informació incrementant els arguments científics però de forma entenedora i persuasiva, evitant estigmatitzar o prohibir aliments.
Des d’aquest blog, que mai ha amagat el seu objectiu de promoure el coneixement de les qualitats de la carn de pollastre i gall dindi, volem oferir informació de qualitat, basada en estudis científics i per aquest motiu us animem a entrar en l’informe, sencer o el seu resum, que us oferim i en el que es basen les nostres dades. Ens motiva contribuir a una millora de la qualitat nutricional de la població al temps que podem gaudir de les infinites possibilitatsgastronòmiques que aquestes carns ens ofereixen.
Todo el potencial de internet y las nuevas tecnologías para la difusión del conocimiento, investigación, docencia, etc. puede volverse en contra del consumidor si no sabe diferenciar entre la calidad y las Fuentes de la información. Se valora como bajo el nivel de conocimiento de los principios básicos de nutrición en la población.
El consumidor cada vez está más preocupado por la relación alimentación- salud y se le debe ofrecer información con base científica pero el mensaje deber ser inteligible y persuasivo.
Esto último es lo que pretende hacer este blog: ofrecer información de calidad basada en informes científicos que se ponen al alcance de las persones interesadas.
Transcribim avui la part final d’aquesta dissertació de Màrius Carol. Se centra en el món de les lletres i també en el dibuixos animats.
Curiosament l’escriptor Quim Monzó va utilitzar la mateixa rondalla en la presentació de la cultura catalana a Frankfurt. I és que pollastres, galls i gallines han estat no només inspiració d’artistes plàstics, sinó també de notables autors. El cas més evident és “Rebel·lió a la granja”, de Georges Orwell, on les gallines resulten la metàfora dels pagesos russos, majoritàries en nombre però sense capacitat de crítica per poder enfrontar-se als bolxevics. I en “Una història del món en deu capítols i mig”, de Paul Auster, Noè convida l’aviram a embarcar a l’arca, malgrat la desconfiança dels animals de ploma perquè temen el pitjor entre tants carnívors que saben apreciar la qualitat de la seva gustosa carn .
En qualsevol cas, les aus de corral han influït en la nostra parla com pocs altres animals. “Esvalotar el galliner” és torbar la pau d’un indret, “ser un gallina” és ser un covard i “això és un galliner” resulta una manera de dir que en una reunió no s’entén ningú. Igualment “tenir més merda que un pal de galliner” és una manera de dir-li a un brut, “tenir la pell de gallina” és un signe de por, “ser més puta que les gallines” és una forma de explicar que un o una és un home o una dona fàcil, i “no cantar ni gall ni gallina” és una manera de expressar que ningú diu res, mentre que “fer un gall” és el pitjor que li pot passar a un tenor o a una soprano. I encara que no reconeguda pel Diccionari, no menys usada és “muntar un pollastre” com a sinònim de muntar un escàndol, encara que es tracta d’un castellanisme. Hi ha també dos refranys interessants en la llengua catalana: “volem més arengades amb amor que pollastre amb dolor” significa que resulta millor una relació per amor que per diners (això ens remet als anys en què un pollastre era un petit tresor) i “gallina vella fa bon caldo” posa de manifest la importància de l’experiència que donen els anys.
Les últimes generacions associen els pollastres a les sèries de dibuixos animats: el pollastre Claudi de la Warner Bross; el Calimero dels germans italians Pagot amb un tros d’ou al cap a manera de salacot; i l’espavilat Chicken Little de Disney, llarg metratge fet amb ordinador, són una mostra que aquestes aus arriben al cor dels més joves, sense que el pas del temps els faci perdre protagonisme.
Igualment, personatges tan entranyables com aquest avi i el seu nét que apareixen al darrer anunci de Movistar, que es desperten en despuntar el dia per disfressar-se amb una mena de capgrossos de gallines i anar-se’n davant del mar a escatainar la sortida del sol, són no només una manera de convidar a compartir moments, sinó també una manifestació d’afecte per aquests animals.
I acabo fent referència a un quadre que és més que una tela, em refereixo a “La Masia” de Joan Miró, que segons Robert Hugues representa com cap altre la manera de ser dels catalans, perquè reflecteix, no només l’ordre civilitzat i el seny del país, sinó també la nostàlgia per les imatges, les olors i els sons de la infantesa. Es tracta d’un quadre de la casa familiar de Mont-roig que va enllestir a París, on es va endur la tela i un grapat d’herba seca com a fetitxe. En el quadre es veu la casa, les eines, el camp, el ruc, el gos i la gallina. Una gallina esvelta que és part de la memòria de Miró. Tres mesos l’any passava al mas tarragoní, on, són paraules seves, “m’impregnava de l’atmosfera de pagès, aïllat del bullici urbà, en companyia de gats, gossos i aviram”, el que per sempre més va ser el miratge de la felicitat complerta.
Més o menys el que ens passa a nosaltres, encara que no tinguem la sensibilitat del mestre. Segurament per això m’ho he passat tan bé escrivint aquests folis, que hauria d’haver escrit amb ploma d’au per estar a l’alçada de les circumstàncies, però que he teclejat a l’ordinador, això si, picant amb dos dits –no escric amb més– a la velocitat d’un gratapallers amb gana.
Moltes gràcies per la seva atenció i felicitats per la seva tasca.
A un forn de pa ens va agradar molt aquesta escena.
100per100salut 