Amb l’arribada de l’estiu, comencem un nou camí.

Fa temps que vam decidir fer una reflexió sobre el blog, la seva finalitat, el seu contingut i la seva periodicitat. Fruit d’aquesta reflexió encetem avui una nova etapa a la qual volem donar-vos a conèixer, no només les qualitats nutritives dels nostres productes: aus i ous, sinó també la pròpia activitat de la Federació Avícola Catalana.

En aquest marc us proposem dues entrevistes recents al nostre nou president, Joan Anton Rafecas on explica què som, què fem i exposa alguns dels nostre principals reptes.

La primera és una entrevista que es va fer a Ràdio Estel el passat 30 de març i  que podreu escoltar a partir del minut 13:55.

L’altra entrevista, aquest cop escrita, la trobareu al blog Obeoalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

 

Fins ben aviat!

Gall dindi: quan un article en fa bona propaganda

 

Després d’un temps d’hivernació, el nostre blog torna a la vida aprofitant un article que el 4 de juny es va publicar al diari Ara.cat amb el títol: Menjar gall dindi pot ser divertit.

Hem volgut compartir-lo no només perquè valora com cal la carn de gall dindi, sinó perquè la tracta des de diferents punts de vista. Parteix del fet que aquest tipus de carn, com també passa amb la de pollastre o de guatlla, és molt poc calòrica i per tant, és apte per dietes hipocalòriques si es cuina, per exemple, a la planxa. També ens explica altres motius pels quals la carn de gall dindi té una alta qualitat nutritiva. Nosaltres volem destacar la seva alta digestibilitat.

Aposta l’article per macerar la carn de gall dindi abans de cuinar-la. Sempre a la nevera, la maceració pot ser amb multitud de líquids, amb condiments i herbes al gust de qui cuina i de qui la consumirà. Aquests líquids base de la maceració poden anar des del suc de llimona, fins barreges més atrevides com les que l’article proposa.

Acaba amb dues receptes fàcils  i diferents.

 

Salut!!

6 veritats sobre el pollastre

Avui us presentem un vídeo elaborat per l’organització interprofessional espanyola de la carn d’aviram Propollo. Vol, de la mà de 5 experts, donar unes idees molt senzilles sobre aquest aliment. Ho fa amb un començament sense embuts, ens explica clarament que al pollastre no se li donen hormones i per tant la seva carn tampoc no en té. No se’ls hi donen perquè des de fa molts i molts anys és una pràctica prohibida a la Unió Europea i perquè no tindria cap sentit. S’ha arribat al gran creixement actual dels pollastres gràcies a la selecció genètica que ha buscat els millors animals i a les millores en alimentació i maneig.

És important el que diu la professora Ana Barroeta en tant que el sistema de producció europeu és el més exigent del món i té tot un sistema de controls, autocontrols i inspeccions que a tots els nivells garanteix que les coses es fan d’acord a la normativa vigent. En aquest mateix sentit va l’entrada sobre el no tractament de la carn. La carn de pollastre no se sotmet a cap tractament estrany abans d’arribar al consumidor, aquest és un fet diferencial respecte al pollastre provinent de països de fora la Unió Europea.

També ens parlen de l’alimentació, el pinso, que té com a principals components els cereals, soja i finalment vitamines i minerals per assegurar que l’animal té cobertes adequadament totes les seves necessitats nutritives.

Les qualitats nutritives de la carn de pollastre ocupen dues intervencions i ratifiquen el que des d’aquest blog anem dient: aliment proteic d’alta qualitat, baix greix, alta digestibilitat i convenient en totes les etapes de la vida de les persones.

L’etiquetatge ha d’oferir tota la informació necessària per que el consumidor conegui on ha crescut i s’ha sacrificat aquest pollastre.

Sopa de pollastre, benestar pel cos i l’ànima

Ens agrada força la pàgina dedicada al menjar del National Geographic. Té fotos molt maques i articles curiosos. Fa pocs dies ens va sorprendre un article que tenia com a títol “Pren sopa de pollastre i truca’m pel matí”, que és el que se suposa pot dir una mare quan un dels seus agafa un fort refredat o una grip. De fet a moltes pel·lícules i sèries americanes sempre que hi ha un personatge refredat, apareix un familiar o amic amb un bol de sopa (com sembla que no cuinin, deu ser de menjar preparat).

L’article explica que davant dels múltiples virus causants dels refredats i grips, poca cosa es pot fer més enllà d’alleujar-ne els símptomes. Prendre una sopa o brou de pollastre ajuda a trobar-se una mica millor. Ens diuen que les propietats medicinals de la sopa de pollastre estan descrites des de fa molts anys; Plini el Vell la recomanava per la disenteria al segle I dC. Segles més tard, Maimònides ho feia contra l’asma, la lepra i les infeccions del tracte respiratori.

No podem valorar si l’estudi publicat al 2000 a CHEST (publicació del American College of Chest Physicians) Chicken soup inhibits neutrophil chemotaxis in vitro ofereix l’explicació del perquè una sopa de pollastre ens ajuda a trobar-nos una mica millor. El cert, és que sigui perquè els seus components tenen propietats beneficioses pel cos o bé perquè ens l’han preparat i portat per mimar-nos quan tan fluixos ens trobem o només perquè està calentona i ens va bé a l’hivern, sigui pel motiu que sigui, una sopa de pollastre sempre assenta molt i molt bé. I així deu ser a totes les cultures, al llibre The Whole Loves Chicken Soup de Mimi Sheraton es recullen moltes receptes d’arreu del món de sopa de pollastre, cadascuna amb els seus ingredients particulars, però amb l’aviram com a denominador comú. La mateixa finalitat té l’entrada del blog Epicurious Around The World in Chicken Soup.

Per una correcta informació al servei dels consumidors

Ahir, 27 d’octubre, els mitjans de comunicació van plens de notícies al voltant del darrer informe de l’Organització Mundial de la Salut que valora el risc de patir càncer en relació al consum de carn vermella i carn processada.

És important que hi hagi organismes internacionals, independents i amb solvència que treballin per a la salut de les persones i que analitzin els factors que hi poden influir. El que no entenem és com es fa la comunicació de certs resultats que poden crear alarma o, si més no, preocupació en el consumidor. Aquest ha estat el cas que ens ocupa.

El consumidor, que s’informa a partir dels mitjans de comunicació i xarxes socials, no entén que d’una banda ens diguin que menjar carn vermella i carn processada és dolent per la salut ja que provoca càncer i per una altra banda se’ns insisteixi en la piràmide alimentària (que inclou el consum d’aquests productes) com el model de dieta alimentària sana i equilibrada que cal tenir com a model.

 

Els experts diran que l’informe de l’OMS no diu això, però els no experts així ho hem entès i com tants altre cops posarem un seguit d’aliments a la cistella de productes “dolents” a l’espera que amb el temps ho posi tot a lloc i entenguem que una dieta equilibrada pot incloure carn vermella i carn processada, en quantitat i periodicitat determinades.

Com veieu, avui no parlem del pollastre o altres carns d’aviram, però no ens agrada que es demonitzi cap producte, i menys aquells que comparteixen amb nosaltres el ser fonts de proteïna d’alta qualitat i altres característiques nutritives. Recordem que a l’assemblea general de la FAC de l’any passat el doctor Mariné ens deia que gràcies a la proteïna animal (bàsicament carn, ous i peix) l’avantpassat de l’home va poder desenvolupar les capacitats intel·lectuals que li van permetre evolucionar cap l’home actual.
També va comentar amb el consum adequat de carn és molt més senzill i còmode aconseguir una dieta equilibrada.

Com consumidors cada cop tenim més feina, no només ens hem d’informar sinó que hem de fer-ho per les fonts més contrastades, i cal que entenguem i processem adequadament aquesta informació.

El pollastre europeu, molt més que un pollastre

Sala especejament

Quan mengem una cuixa de pollastre (o un pit, o qualsevol altre part del pollastre o gall dindi), estem menjant molt més que un aliment sà, saludable, amb unes determinades característiques nutritives. Estem ingerint un producte càrnic elaborat, des del principi a les granges i fins les nostres cuines. d’acord amb uns elevats estàndards de producció, el que anomenem model de producció europeu.

La carn d’aviram produïda a tota la Unió Europea està sotmesa a una elevadíssima càrrega legislativa que pretén traduir les demandes de la societat europea, cada cop més exigent, en matèria d’alimentació i en especial quan l’aliment és d’origen animal. Aquesta normativa fa, en general, referència a tres àmbits molt importants:

–       Protecció del medi ambient.

–       Benestar animal.

–       Seguretat alimentària.

Diem que aquests són específics de la producció de la Unió Europea perquè la resta de països productors de carn de pollastre i de gall dindi, si bé tenen requisits propis en tots o alguns d’aquests punts, mai són tan estrictes com els comunitaris.

Aquests àmbits s’apliquen, no només a nivell de granja, sinó que també a l’escorxador, sala de desfer on es preparen les safates, precuinats i altres, transport tant d’animals vius com dels aliments, venda, restauració, etc.

Tot aquest conjunt normatiu junt amb una potent xarxa de control i comunicació de qualsevol risc en productes alimentaris en el conjunt dels països comunitaris, dóna lloc a que es digui que avui en dia els aliments produïts  a Europa són més segurs que mai. Tot això conforma el model de producció europeu que cal comunicar al consumidor a fi que entengui i valori els esforços de tota la cadena alimentària per que tingui al seu abast un producte amb unes característiques que van més enllà de la seva composició química.

Resumen

La carne de ave producida en la Unión Europea està sujeta a una elevadísima carga legislativa resultado de una creciente exigencia del consumidor europeo respecto a las condiciones en que se han producido sus alimentos y en especial los de origen animal. Se refiere a tres ámbitos:

–       Protección del medio ambiente.

–       Bienestar animal.

–       Seguridad alimentaria.

 Todo ello conforma un modelo específico de producción europea, con un nivel de exigencia muy superior a la carne producida en otros países de fuera de la UE, que pueden o no contemplar estos aspectos, pero siempre en niveles inferiores.

 Este modelo de producción junto con una potentísima red de alertas alimentarias en el conjunto de países comunitarios hacen que se pueda decir que los alimentos son hoy más seguros que nunca.

Pit o cuixa (part III i final)

En la darrera entrada d’aquesta sèrie parlarem sobre les vitamines i si hi ha diferències entre aquestes dues parts pel que fa al seu contingut en aquests elements imprescindibles en l’alimentació.

La ingesta d’una ració d’aquestes carns és una bona font d’algunes vitamines, i fins i tot en alguns casos una molt bona font amb independència de la part o de l’animal de procedència.

Pel que fa al pit de pollastre el podem declarar guanyador en la cobertura de les necessitats diàries en adults de niacina (100% en dones i un 93% en homes), àcid pantotènic (35%) i vitamina B6 (62% en dones i 52% en homes).

Aquests nivells tan elevats de contingut en certes vitamines del pit de pollastre no ens han de fer menysvalorar les altres parts ja que en general el contingut és altíssim en tots els casos. Ho podeu veure als gràfics adjunts.

En la vitamina B12 és la cuixa de pollastre on s’arriben als nivells més alts de cobertura de les necessitats diàries dels adults (33%), quedant el pit de pollastre a un 10%.

En contingut vitamínic segueix la riboflavina (B2) en que la cuixa de gall dindi té uns valors força elevats (aproximadament del 17%), la resta de parts queden lleugerament per sota del 10%.

Cal també assenyalar els baixos nivells de vitamines A, D, E,i K ja que són vitamines liposolubles i al tenir les nostres carns nivells tan baixos de greix la presència d’aquests vitamines no és significativa.

Resumen:

Ambas partes, pechuga y muslo, de los dos animales, pollo y pavo, contienen niveles muy altos de niacina, ácido pantoténico y vitamina B6. Sin embargo, destaca la pechuga de pollo como la parte que más cubre las necesidades de un adulto de estos elementos. También destaca la vitamina B12 en el muslo de pollo y la riboflavina en el de pavo. A pesar de estas diferencias los niveles de cobertura de las necesidades diarias de estas vitamines son altísimos.

Pit o Cuixa? (Part I)

Aquestes tres paraules són enteses per tots els que al voltant d’una taula es preparen per gaudir d’un àpat no per conegut menys valorat. Tampoc mai una pregunta tan breu ha generat tantes discussions. No entrarem nosaltres a discutir quina part és més gustosa, més fàcil de menjar, etc. ja que, afortunadament, hi ha gustos per tothom, i el que és important és que cadascú pugui assaborir la part que prefereixi. Parlarem de les diferències nutricionals d’aquestes dues parts sense pell i en ració de 125 gr.
El no tenir en compte la pell és perquè la tendència és a retirar-la ja sigui abans o després de cuinar. A més, la seva composició és tan diferent que podria introduir una desviació important en la valoració nutricional del producte.

Pel que fa al valor calòric, no hi ha grans diferències ni entre pit i cuixa, ni entre aquestes carns segons siguin de pollastre o gall dindi. Una altra cosa és quina part de l’energia que ens proporciona prové dels greixos que conté o de la proteïna. Aquí sí que s’observen diferències considerables que van des de la cuixa de pollastre on els greixos proporcionen quasi un 37% de l’energia fins el pit de gall dindi en que aquest percentatge no arriba al 6%. En tot cas, cal tenir present que el valor màxim, corresponent a la cuixa de pollastre, no suposa més de 50 kcal aportades pel greix per ració.

La composició en àcids grassos d’aquestes carns és força favorable, com ja s’ha comentat en un post anterior, i no hi ha diferències significatives entre pit i cuixa d’un mateix tipus de carn.

Pel que fa a la proteïna, les diferències en la composició no són gaire importants, anant del 30.8 gr. per ració en el pit de gall dindi a 24.1 en la cuixa de pollastre. Respecte la qualitat d’aquesta proteïna, no hi ha diferències entre pit i cuixa ja que la composició és pràcticament idèntica per cada espècie animal. Les dues carns tenen la composició en aminoàcids indispensables òptima, sense cap aminoàcid deficient. En els quatre tipus de carn es dóna el valor màxim de Còmput Proteic, que és la mesura de qualitat de la proteïna, és a dir del 100%.

En un proper post parlarem també de Pit o Cuixa?, però centrant-nos en diferències en el seu contingut en vitamines i minerals.

Té greix la carn de pollastre i gall dindi?

La setmana passada es va fer pública una avaluació de l’evolució de la dieta espanyola en els darrers anys feta conjuntament pel Ministeri d’Agricultura i la Fundación Española de Nutrición. Entre d’altres aspectes, es comenta que existeix en la dieta mitjana una aportació d’energia provinent dels greixos superior a la desitjable.

A l’estudi Característiques Nutricionals i Saludables de la Carn de Pollastre i Gall dindi realitzat per l’Institut de Nutrició i Seguretat Alimentària de la Universitat de Barcelona s’estudia quina part de l’energia d’aquestes carns prové de la proteïna i quina dels greixos. L’estudi, encarregat per la FAC, conclou que hi ha diferències importants entre pollastre i gall dindi

i entre cuixa i pit, si bé cal remarcar que el pit de gall dindi només aporta un 5% de les seves calories en forma de greix.

Pensant en una ració de 125 gr. de carn d’aquestes aus, només 5 grams corresponen al greix d’una cuixa de pollastre i 0.8 grams al del pit del gall dindi.

Aquestes dades posen de relleu que el consum regular de carn de pollastre i gall dindi segueix el camí adequat per aconseguir una DIETA SALUDABLE!!

 

 

 

 

 

 

 

 

Fotografia de la Federació Avícola Catalana

Raons per menjar pollastre

Sabeu que el pollastre i el gall dindi, a més de bons, són saludables?

Sabeu que una ració d’aquestes carns aporta entre el 40 i el 50% de les quantitats diàries recomanades de proteïna?

Sabeu que tenen un alt contingut d’algunes vitamines -niacina, àcid pantotènic, B2, B6 i B12- i minerals -seleni, fòsfor, ferro, zinc-?

Tot això ho podreu conèixer a través del nostre blog i de les xarxes socials: Twitter i Facebook.