La seguretat alimentària; un element distintiu de la qualitat dels nostres ous i carn d’aviram

Huevo-con-código-01Sempre que expliquen les característiques dels aliments produïts a la Unió Europea assenyalem la seguretat alimentària com una de les més preuades, tant pels consumidors, com pels productors i totes les empreses que conformen la cadena alimentària. Una de les principals eines desenvolupades per garantir aquesta seguretat alimentària és la traçabilitat, és dir, la capacitat de reconstruir tota la història d’un determinat producte i de tots els elements que han intervingut en la seva producció, des del productor primari fins la taula.
Aquest estiu, el cas dels ous contaminats amb fipronil ens ajuda a explicar i entendre com funciona aquesta traçabilitat així com els mecanismes de comunicació entre estats per avisar de possibles riscos i/o alertes.

Gràcies a la traçabilitat s’han pogut localitzar les explotacions origen de la contaminació i també s’han trobat i retirar de la cadena tant els ous afectats com els productes elaborats amb aquests ous, allà on hagin anat a parar.

Fotolia_50225622_XS(1)

Defensem la seguretat alimentària com un element distintiu i propi del model de producció europea i els sistemes de control i comunicació establerts per comunicar les autoritats i els consumidors anomalies en els aliments. Cal posar mesures per millorar els sistemes de control i comunicació un cop s’han avaluat els desajustos d’aquests sistemes.

Els productes avícoles, ous i carn d’aviram, de casa nostra compleixen els més alts estàndards de qualitat i seguretat, ja que així ho demanda la societat. Malgrat tot, hi ha situacions que escapen del nostre control; per això, cal no baixar la guàrdia i mantenir totes les mesures per minimitzar els riscos en un futur.

Anuncis

Els pollastres i ous diuen NO al TTIP

p1000506-640x480

Dissabte passat es van celebrar a moltes ciutats europees actes en contra dels tractats TTIP. Aquests tractats de lliure comerç entre la Unió Europea i els Estats Units s’estan negociant i són objecte de grans debats, a favor i en contra.

Des d’aquest blog ja hem parlat de les diferències productives entre l’anomenat Model europeu de producció i el sistema nord-americà.

Pel que fa als sistema nord-americà, els costos productius són molt inferiors, no només perquè les seves explotacions, tant les agrícoles com les ramaderes, són més grans, sinó perquè tenen regulacions molt menys estrictes que els permeten incrementar més la productivitat d’una banda i per l’altra reduir els costos. Parlem d’utilització de substàncies, residus, tractament de la carn, medi ambient… Com podran doncs la carn d’aviram i els ous europeus competir amb els de l’altra banda de l’Atlàntic?

No només és el productor qui ho patirà, també el consumidor. Durant anys els consumidors de la Unió Europea hem estat exigint als productors, elaboradors, administracions,… seguretat alimentària. El sistema creat que fa que els nostres productes estiguin sotmesos a un criteris de seguretat elevadíssims, que valorem i entenem com un bé al que tenim dret.  Poc té a veure aquest sistema amb l’establert a EUA. Volem els consumidors rebaixar els nostres criteris de seguretat alimentària sigui quin sigui l’origen del producte?  Segur que no.

Així doncs els pollastres, galls dindis i ous europeus també diuen que no volen jugar al TTIP!!

 

6 veritats sobre el pollastre

Avui us presentem un vídeo elaborat per l’organització interprofessional espanyola de la carn d’aviram Propollo. Vol, de la mà de 5 experts, donar unes idees molt senzilles sobre aquest aliment. Ho fa amb un començament sense embuts, ens explica clarament que al pollastre no se li donen hormones i per tant la seva carn tampoc no en té. No se’ls hi donen perquè des de fa molts i molts anys és una pràctica prohibida a la Unió Europea i perquè no tindria cap sentit. S’ha arribat al gran creixement actual dels pollastres gràcies a la selecció genètica que ha buscat els millors animals i a les millores en alimentació i maneig.Diseño-pagina-Web-1

És important el que diu la professora Ana Barroeta en tant que el sistema de producció europeu és el més exigent del món i té tot un sistema de controls, autocontrols i inspeccions que a tots els nivells garanteix que les coses es fan d’acord a la normativa vigent. En aquest mateix sentit va l’entrada sobre el no tractament de la carn. La carn de pollastre no se sotmet a cap tractament estrany abans d’arribar al consumidor, aquest és un fet diferencial respecte al pollastre provinent de països de fora la Unió Europea.

També ens parlen de l’alimentació, el pinso, que té com a principals components els cereals, soja i finalment vitamines i minerals per assegurar que l’animal té cobertes adequadament totes les seves necessitats nutritives.

Les qualitats nutritives de la carn de pollastre ocupen dues intervencions i ratifiquen el que des d’aquest blog anem dient: aliment proteic d’alta qualitat, baix greix, alta digestibilitat i convenient en totes les etapes de la vida de les persones.

L’etiquetatge ha d’oferir tota la informació necessària per que el consumidor conegui on ha crescut i s’ha sacrificat aquest pollastre.

De què parlem quan parlem d’indústria avícola?

Sovint la gent del sector (avícola) parlem donant per suposat que tothom sap què és el sector avícola o la indústria avícola, i no té perquè ser així.

Avui, doncs, parlarem sobre quines empreses formen part del que entenem per indústria avícola. El punt central el constitueixen les granges de pollastres, allà on l’animal entra amb un dia de vida fins que surt per anar a l’escorxador. Hi ha diferents tipus de granja, que responen als diferents tipus de producció, ja que no és el mateix un pollastre “estàndard” que un ecològic, que un amb IGP, etc.

Cadena alimentaria

Ara bé, aquest pollet d’1 dia, d’on ve? Doncs prové d’una incubadora on l’ou s’ha estat 21 dies fins que ha eclosionat, sortint-ne el pollet. I aquest ou, d’on surt? Arriba d’unes altres granges on hi ha els pares i mares dels pollastres, en una proporció de 10 gallines per cada gall. Els ous que posen les gallines estan fecundats i per tant van cap a la incubació. Aquestes granges són anomenades de reproducció.

En tot el temps que el pollastre està a la granja creixent hi intervenen un gran nombre de professionals, a més, per suposat, del propi granger. Hi ha els veterinaris que no només s’encarreguen de la salut dels animals quan hi ha alguna malaltia, sinó que tenen com a objectiu que estiguin en les millors condicions possibles per prevenir problemes de qualsevol tipus. Vigilen, doncs, aspectes de maneig, benestar, etc. Hi ha els nutròlegs de les fàbriques de pinso, que d’acord amb els requeriments de cada granja, fan un pinso adequat a cada lot d’animals.

Més enllà trobem els escorxadors i les sales de desfer i transformació. També aquí també hi ha una gran presència de veterinaris oficials amb l’objectiu de vetllar per la seguretat alimentària de la carn.

En mig de cada pas de la cadena hi ha tot el transport.

Hi ha empreses que tenen diverses parts de la cadena. Les empreses integradores estableixen relacions comercials amb les granges on cada granger hi posa les instal·lacions, treball, coneixements i experiència, i la integradora l’animal, el pinso i l’assessorament tècnic i veterinari. Però també hi ha empreses que treballen només una part de tot el procés establint relacions comercials amb la resta.

En fi, amb aquest article us volíem explicar que quan poseu un tall de pollastre al vostre plat esteu al davant del resultat final del treball i professionalitat de molta gent. Esperem que en gaudiu!

 Resumen

La industria avícola està formada por un conjunto de empresas que van desde las granjas donde hay los gallos y gallinas “padres” de los pollos u otras aves, las incubadoras donde los huevos fecundados eclosionan a los 21 días para dar lugar a los pollitos que van a las granjas de engorde. Al lado del granjero tenemos el veterinario que asesora en todos los aspectos que aseguren las mejores condiciones para los animales, el nutrólogo de la fábrica de piensos, etc. Más tarde hay los mataderos y salas de despiece y transformación de la carne, que también cuentan con veterinarios que aseguran la seguridad de la carne. El transporte hace de enlace entre las diferentes fases.

Las empresas del sector pueden estar especializadas en solo una fase de la cadena o bien abarcar varias.

 

El pollastre europeu, molt més que un pollastre

sala

Sala especejament

Quan mengem una cuixa de pollastre (o un pit, o qualsevol altre part del pollastre o gall dindi), estem menjant molt més que un aliment sà, saludable, amb unes determinades característiques nutritives. Estem ingerint un producte càrnic elaborat, des del principi a les granges i fins les nostres cuines. d’acord amb uns elevats estàndards de producció, el que anomenem model de producció europeu.

La carn d’aviram produïda a tota la Unió Europea està sotmesa a una elevadíssima càrrega legislativa que pretén traduir les demandes de la societat europea, cada cop més exigent, en matèria d’alimentació i en especial quan l’aliment és d’origen animal. Aquesta normativa fa, en general, referència a tres àmbits molt importants:

–       Protecció del medi ambient.

–       Benestar animal.

–       Seguretat alimentària.

Diem que aquests són específics de la producció de la Unió Europea perquè la resta de països productors de carn de pollastre i de gall dindi, si bé tenen requisits propis en tots o alguns d’aquests punts, mai són tan estrictes com els comunitaris.

Aquests àmbits s’apliquen, no només a nivell de granja, sinó que també a l’escorxador, sala de desfer on es preparen les safates, precuinats i altres, transport tant d’animals vius com dels aliments, venda, restauració, etc.

Tot aquest conjunt normatiu junt amb una potent xarxa de control i comunicació de qualsevol risc en productes alimentaris en el conjunt dels països comunitaris, dóna lloc a que es digui que avui en dia els aliments produïts  a Europa són més segurs que mai. Tot això conforma el model de producció europeu que cal comunicar al consumidor a fi que entengui i valori els esforços de tota la cadena alimentària per que tingui al seu abast un producte amb unes característiques que van més enllà de la seva composició química.

Resumen

La carne de ave producida en la Unión Europea està sujeta a una elevadísima carga legislativa resultado de una creciente exigencia del consumidor europeo respecto a las condiciones en que se han producido sus alimentos y en especial los de origen animal. Se refiere a tres ámbitos:

–       Protección del medio ambiente.

–       Bienestar animal.

–       Seguridad alimentaria.

 Todo ello conforma un modelo específico de producción europea, con un nivel de exigencia muy superior a la carne producida en otros países de fuera de la UE, que pueden o no contemplar estos aspectos, pero siempre en niveles inferiores.

 Este modelo de producción junto con una potentísima red de alertas alimentarias en el conjunto de países comunitarios hacen que se pueda decir que los alimentos son hoy más seguros que nunca.

Pollastre: data de caducitat o de consum preferent?

Consum preferent_caducitatNo va ser fins no fa pas gaires mesos i arrel de la sortida als mitjans de comunicació de la necessitat de lluitar contra el malbaratament alimentari, que molta gent va ser conscient que li havia dos conceptes similars però significativament diferents.

Estem parlant de la data de durada mínima o consum preferent i la data de caducitat.

La Unió Europea reglamenta tots els aspectes que fan referència a la informació que es dóna  als consumidors de productes alimentaris. Entre la informació obligatòria que ha de portar l’etiqueta de qualsevol aliment hi ha una o altra data. També, i és tant important com l’anterior, cal posar les condicions especials de conservació i utilització. No només es fixa l’obligatorietat de posar-ho, sinó que també s’indica com cal posar-ho, mida, forma, etc. Tot pensat per donar la informació que el consumidor necessita.

La carn de pollastre i de gall dindi es troben dins del conjunt d’aliments que per les seves característiques són microbiològicament molt peribles i per tant poden no ser segurs un cop passada la data de caducitat establerta a l’envàs. També formen part d’aquests aliments la resta de carns crues, peix, preparacions amb carn, etc.

La data de caducitat d’aquestes carns acostuma a ser de 7-9 dies des de l’envasat, podent variar depenent de diversos factors en el procés de preparació i comercialització de la carn.  Al llibre La carne de pollo en la alimentación saludable es parla d’una conservació ideal a casa a temperatura entre 0 i 4ºC. Cal ser conscients que la data de caducitat està íntimament relacionada amb la seguretat alimentària, i que per si sola no assegura un correcte estat de la carn. Cal que el maneig que fem els consumidors des de la seva compra fins el seu consum sigui el correcte.

Quan s’acosta la data de caducitat de la safata de pollastre o gall dindi que hem comprat, si veiem que no la consumirem a temps es pot congelar. Ara bé cal tenir en compte que un cop la descongelem, sempre seguint les indicacions que vàrem donar en una entrada anterior, cal consumir-la en les 24 hores posteriors.

Resumen

La Unión Europea fija la obligatoriedad de marcar en el etiquetado de los productos una fecha de duración mínima o una fecha de caducidad. Las carnes de pollo y pavo son altamente perecederas y por tanto es preciso que marquen una fecha de caducidad, a partir de la cual no es seguro su consumo. Además de consumir la carne antes de esta fecha, es imprescindible seguir unas buenas normas de conservación y manejo desde su compra hasta su consumo.

Al acercarse la fecha de caducidad, si no se va a consumir esta carne se puede congelar, teniendo en cuenta que después de descongelar se ha de consumir en 24 horas.

Pollastre i gall dindi: congelar o no congelar? This is the question…

Pollastre_congelat_1La congelació de molts aliments és actualment una pràctica habitual en totes les llars. Ens permet una millor gestió de les compres i de la planificació dels àpats diaris. Fins i tot ens pot ajudar a reduir el malbaratament d’aliments.

L’increment de l’ús de la congelació com a tècnica de conservació domèstica ha anat en paral·lel a la disponibilitat d’electrodomèstics que ens ho han permès. Els frigorífics que incorporen un congelador que treballa a -18ºC són els més normals.

Ara bé tant la congelació com la descongelació de la carn de pollastre i gall dindi han de fer-se de manera adequada, és dir, de forma que es minimitzi la pèrdua o degradació dels components nutritius d’aquestes carns, i, el que és més important, s’eviti la contaminació o proliferació de microorganismes nocius.

Temperatures per sota de -12ºC  eviten el creixement i proliferació de microorganismes que les carns poden tenir o haver agafat en tot el procés fins que arriba a casa nostra. Alguns organismes internacionals recomanen conservar el pollastre o gall dindi sencer  fins un màxim de 12 mesos a -18ªC i si està trossejat 9 mesos.

El que no fa la congelació és destruir aquests microorganismes i per tant quan vulguem cuinar aquestes carns i calgui descongelar-se, ho haurem de fer sempre a la nevera, encara que tardi més, per evitar la multiplicació dels bacteris. És fins i tot recomanable posar una reixeta entre la carn a descongelar i una superfície que reculli l’aigua de descongelació. Aquesta aigua haurà de tirar-se si la carn es cou de forma seca (planxa, fregit,..) o es podrà aprofitar si es fan guisats i així aprofitar els minerals que han passat de la carn de l’aviram a aquesta aigua de descongelació.

I sobretot: mai tornar a congelar el que s’ha descongelat prèviament.

Resumen

La congelación de los alimentos es una práctica habitual que debe hacerse de forma apropiada para evitar al máximo la pérdida de elementos nutricionales de las carnes de pollo y pavo y evitar el crecimiento de microorganismes nocivos.

A partir de -12ªC ya se evita se paraliza el crecimiento de estos microorganismes. Se recomienda conservar el pollo o pavo entero hasta 1 año a -18ºC y a piezas 9 meses.

Como las bajas temperatures no destruyen su crecimiento, es indispensable descongelar en la nevera y nunca volver a congelar lo descongelado previamente.

Què és la Seguretat Alimentària?

Fotografia cedida per Granja Crusvi

Fotografia cedida per Granja Crusvi

La setmana passada va tenir lloc Kausal’12, un congrés internacional sobre seguretat alimentària. Malgrat ser un esdeveniment destinat a professionals en aquest àmbit, volem aprofitar per parlar del que anomenem Seguretat Alimentària, què és un aliment segur?

La carn de pollastre i de gall dindi formen part d’un complex sistema anomenat cadena alimentària, que va des del productor o granger d’aquestes aus fins el consumidor. Totes, absolutament totes, les parts d’aquesta cadena tenen una responsabilitat a fi que la carn que consumim tingui les característiques d’innocuïtat necessàries. Hi ha normatives que així ho regulen i les administracions públiques ho controlen de forma permanent. Ara bé, també la llei diu de forma clara i contundent que la responsabilitat de qualsevol problema que aparegui és de l’empresa o part de la cadena on s’ha produït.
La complexitat del tema no ens ha de fer perdre de vista 4 idees claus:

  1. Els aliments posats a disposició de la societat han de ser segurs, aquesta característica ens permet dir que allò que no és segur no és un aliment.
  2. Mai el nivell de seguretat alimentària a la Unió Europea ha estat tan elevat.
  3. El risc zero no existeix, ara bé, el que és important és que existeixen els mecanismes de detecció ràpida dels riscos.
  4. Totes les parts de la cadena estan totalment compromeses i implicades amb la seguretat alimentària, no només perquè així ho obliguen les normatives, sinó perquè el posar aliments segurs a l’abast dels consumidors és la seva raó de ser.

No hem parlat gaire o gens de la carn protagonista d’aquest blog, però ens ha semblat oportú plasmar com des del granger, amb l’assessorament de veterinaris i tècnics, fins que el comprador troba aquella peça o safata amb les parts de l’aviram que vol hi ha tot un món de professionals que conformen una xarxa que vetlla per a que aquests productes siguin segurs, sans i saludables. Bon profit!